Renfe ha d'assumir els seus errors

Dese­nes de milers de per­so­nes van haver de supor­tar, amb espe­cial virulència entre mit­jan 2006 i mit­jan 2008, el des­ga­vell que va afec­tar totes les línies de roda­lies de Renfe. El desori s'ha mode­rat, en part gràcies a les inver­si­ons que han arri­bat a corre-cuita després d'anys d'oblit. Ara, però, són bàsica­ment les línies de mit­jana distància les que acu­mu­len més pro­ble­mes, ja que, a la manca d'inversió con­creta, afe­gei­xen les pro­blemàtiques que es deri­ven del fet que anys d'aban­do­na­ment han impos­si­bi­li­tat, com sí s'ha fet en altres indrets, des­do­blar vies i reduir tra­jec­tes. Pit­jor encara, els tra­jec­tes duren més... I, davant d'aquest pano­rama, Renfe no assu­meix els seus errors i intenta, fins i tot, no haver de pagar les indem­nit­za­ci­ons a les quals l'ha con­dem­nat la Junta Arbi­tral del Trans­port de Cata­lu­nya. Arran d'aquesta acti­tud, d'altra banda habi­tual en la com­pa­nyia en els últims anys, només queda dema­nar a tots els ciu­ta­dans afec­tats per qual­se­vol mena de greuge per part de Renfe que ho denunciïn. I si, com és pro­ba­ble que passi, ja que la llei li ho per­met, Renfe no es torna aco­llir a la junta arbi­tral, que es denunciï al Síndic de Greu­ges i, si és pos­si­ble, al jut­jat.