La llista d'Artur Junqueras

A tots els con­ver­gents que us esteu medi­cant con­tra la urticària que us pro­voca haver de votar una llista amb polítics repu­bli­cans que inco­mo­den Sant Artur Mas, refo­tuts traïdors a la pàtria que van fer Mon­ti­lla pre­si­dent, ni oblit, ni perdó. A tots els fidels votants d'Esquerra que no supor­teu els boti­flers de la puta i la Ramo­neta, els del peix al cove, els d'“aquest mal no vol remor”, hereus del braç cor­rupte de Jordi Pujol. A totes les senyo­res maries que tro­beu que en Jun­que­ras és un des­ma­ne­gat i un xar­latà de bar­ri­ada. A tots els que no supor­teu la clenxa ondu­lada i la bar­beta libe­ral del pre­si­dent. A tots els inde­pen­den­tis­tes de soca-rel que no heu superat que un nou­vin­gut a la ceba sigui el màrtir de la pàtria, impu­tat per haver empa­tat amb el coratge Macià i superat en sen­tit tàctic Com­panys a l'hora de des­bor­dar la lega­li­tat espa­nyola. A tota la gent de seny que encara teniu cal­freds quan algú crida visca la república i visca Cata­lu­nya lliure, qui­nes coses de dir, calla que t'aga­fa­ran. A tots els que hau­reu de votar la mateixa can­di­da­tura amb pinça al nas, morrió a la boca i cor­retja de lli­gar curt perquè no us digueu el nom del porc ni us bui­deu els ulls amb el com­pa­tri­ota del cos­tat, que també us fotria mitja hòstia, ep, només mitja, perquè sen­cera no cal­dria pas, mane­fles, tita­fre­des, plo­ri­cons, vic­ti­mis­tes. I tu, mil­ho­mes, carn de tri­par­tit, malalt de cola­ui­tis. A tots els que no hauríeu dit mai que en aquest viatge cap a Ítaca us embar­caríeu amb aquests com­panys de cabina i que la cabina en algun moment recor­da­ria aquell que ocu­pa­ven els ger­mans Marx. A tots, i a totes, només un mis­satge: en els con­tes de fades, els gri­paus són per besar-los; en política, en canvi, són per empas­sar-se'ls. I els prínceps blaus no exis­tei­xen, però la inde­pendència no la tro­ba­reu pas a cap faula sinó a la rea­li­tat. I si no us agrada, sem­pre us que­darà la CUP, que fa temps que va obrint pas amb la falç de des­bros­sar ben esmo­lada. Ara que ho tenim a tocar, que la per­ple­xi­tat no ens faci traïdors. Som-hi, que ja hi som.