Comença el partit

Si bus­ques resul­tats dife­rents, no facis sem­pre el mateix. Aquesta cèlebre frase d'Albert Ein­stein és ben apli­ca­ble a la política cata­lana. Durant dècades, des de Cata­lu­nya s'ha inten­tat bus­car un encaix amb l'Estat espa­nyol que, lluny d'acon­se­guir-se, només ha ser­vit per cons­ta­tar que es tracta d'un plan­te­ja­ment invi­a­ble.

La consciència de ser una nació que tenim a Cata­lu­nya no només no ha estat reco­ne­guda per les ins­ti­tu­ci­ons i pel poder polític de l'Estat, sinó que ha estat negada i com­ba­tuda. Espa­nya mai ha vist la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat de l'Estat com una riquesa sinó que l'ha vis­cut com una ano­ma­lia que cal cor­re­gir. D'aquí ve que, a Espa­nya, l'únic con­sens polític pos­si­ble per refor­mar la Cons­ti­tució només per­meti recen­tra­lit­zar i uni­for­mit­zar més les auto­no­mies.

En només cinc anys, la inde­pendència ha esde­vin­gut la posició cen­tral de la política cata­lana; ha obli­gat a les for­ma­ci­ons polítiques a defi­nir-se i ha con­ver­tit en una opció inver­sem­blant l'ano­me­nada ter­cera via. Hem vist com ha can­viat el com­por­ta­ment elec­to­ral dels ciu­ta­dans, hem con­tem­plat escàndols de cor­rupció de tota mena i la cru­esa de la crisi econòmica ha reve­lat com n'és d'impor­tant dis­po­sar d'un finançament just i de les eines d'un estat. En aquests anys ens hem mobi­lit­zat com mai s'ha fet a Europa per dir que volem deci­dir democràtica­ment el nos­tre futur polític, com va fer Escòcia. Aquest 11 de setem­bre hi tor­na­rem, omplint la Meri­di­ana per expli­car a qui ens vul­gui escol­tar que tenim a les nos­tres mans la pos­si­bi­li­tat de can­viar el nos­tre destí a les urnes.

Després d'anys d'entre­na­ment, amb les elec­ci­ons el 27-S comença el par­tit. El 27 de setem­bre no triem entre ser estat o que­dar-nos com ara. Si Cata­lu­nya no esdevé un estat, els del sí i els del no serem trac­tats com a vençuts i que­da­rem expo­sats a un impla­ca­ble retrocés de les nos­tres lli­ber­tats naci­o­nals. En aques­tes arts, l'Estat espa­nyol té una llarga tra­dició.

S'ha aca­bat l'escal­fa­ment, comença el par­tit i hem de sor­tir a gua­nyar. Hem d'anar a totes perquè no hi haurà par­tit de tor­nada.