L'atractiu d'un món en descomposició

Molts fac­tors poden expli­car la febre per Joc de trons i que expli­ca­rien les expec­ta­ti­ves que genera un rodatge com el que començarà a Girona aquests dies. Sens dubte, els ecos shakes­pe­a­ri­ans de la nar­ració són una de les cau­ses de l'èxit. Odis, amors, ambició, poder... les pas­si­ons huma­nes estan repre­sen­ta­des al cent per cent en les històries cre­ua­des de George R. R. Mar­tin. És un recurs que fun­ci­ona sem­pre. La nis­saga mos­tra també un món on l'antic règim de poder i valors s'esquerda acce­le­ra­da­ment. Les velles mane­res s'enfron­ten a les noves en una lluita afer­ris­sada i els vells gover­nants s'entes­ten a no voler veure que un món nou truca a la porta. Pot­ser és per això que Joc de trons ens és tan fami­liar i atrac­tiu.