Assumir el risc

El risc forma part de la nos­tra vida, la qual cosa ens obliga cons­tant­ment a valo­rar-lo i ges­ti­o­nar-lo, encara que sovint ho fem de manera pre­cons­ci­ent. En tota situ­ació de risc es poden pro­duir guanys i pèrdues, en funció de com el ges­ti­o­nin les per­so­nes impli­ca­des. Curi­o­sa­ment, o pot­ser per això dar­rer, un dels fac­tors que acti­ven amb més inten­si­tat els cir­cuits cere­brals de la moti­vació és, pre­ci­sa­ment, la sen­sació de risc. Sense una per­cepció sub­jec­tiva de risc, la moti­vació que sen­tim per qual­se­vol cosa és molt menor. El procés polític i naci­o­nal en què estem immer­sos és, sens dubte, un para­digma de tot això. ¿Hi ha, però, diferències gene­rals entre les dife­rents cul­tu­res en la manera d'assu­mir i ges­ti­o­nar el risc? Un tre­ball aca­bat de publi­car a la revista Cog­ni­tion indica que la manera que tenen les dife­rents civi­lit­za­ci­ons de valo­rar l'audàcia dels seus mem­bres con­di­ci­ona la forma com reso­len les situ­a­ci­ons de risc, amb enfron­ta­ments o alter­na­ti­va­ment a través del diàleg, i també el grau de risc que estan dis­po­sats a assu­mir. En aquest con­text, els autors del tre­ball defi­nei­xen civi­lit­zació com un grup de països que com­par­tei­xen uns valors simi­lars, i n'esta­blei­xen nou: occi­den­tal, lla­tina, afri­cana, musul­mana, xinesa, hindú, orto­doxa, budista i jueva (una clas­si­fi­cació dis­cu­ti­ble i que ha estat dis­cu­tida).

Els inves­ti­ga­dors van exa­mi­nar la manera com juga­dors ori­gi­na­ris d'aques­tes dife­rents civi­lit­za­ci­ons van assu­mir i ges­ti­o­nar el risc en més de 650.000 par­ti­des d'escacs rea­lit­za­des arreu del món. Van triar els escacs perquè és un joc d'estratègia i con­fron­tació, on cada jugada suposa una situ­ació de risc –el risc de per­dre o alter­na­ti­va­ment de gua­nyar–. A més, s'uti­lit­zen les matei­xes regles a tot el món, i l'estratègia de joc es pot abor­dar de mane­res molt dife­rents, de les juga­des més con­ser­va­do­res a les més ima­gi­na­ti­ves i arris­ca­des.

Segons els resul­tats que han obtin­gut, la civi­lit­zació que amb més freqüència evita les con­fron­ta­ci­ons –la qual cosa s'esta­bleix en funció del moment en què el juga­dor pro­posa tau­les– és l'orto­doxa, seguida de la lla­tina i l'occi­den­tal; i les que ho fan amb menys freqüència són, en ordre crei­xent de con­fron­tació, la hindú, l'afri­cana i, curi­o­sa­ment, la budista. Pel que fa a les situ­a­ci­ons de risc, en ter­mes glo­bals la civi­lit­zació més con­ser­va­dora i que menys s'arrisca és la jueva, seguida de la xinesa i l'orto­doxa, i les que més ho fan són, en ordre crei­xent de risc, la lla­tina, la hindú i, nova­ment, la budista. Segons els autors del tre­ball, les diferències no es tro­ben en la per­cepció de risc, sinó en el nivell de tolerància que les per­so­nes tenen res­pecte al risc. Dit d'una altra manera, les diferències són degu­des a la forma com s'accepta la ine­vi­ta­ble arri­bada de les vicis­si­tuds de la vida. Tant els occi­den­tals com també els lla­tins (no sabria dir en quina d'aques­tes dues civi­lit­za­ci­ons estem inclo­sos o hi voldríem estar) es tro­ben en un terme inter­medi.

Sigui com sigui, tal com esmen­tava al prin­cipi de l'arti­cle, diver­sos estu­dis neu­ro­ci­entífics han demos­trat que una de les prin­ci­pals fonts de moti­vació de totes les per­so­nes és, pre­ci­sa­ment, la per­cepció que en una decisió deter­mi­nada hi ha un cert nivell de risc. Sense una per­cepció de risc es pro­du­eix la des­mo­ti­vació del cer­vell. No ens des­mo­ti­vem ara, per tant. El risc que assu­mim amb la decisió del pro­per dia 27, ges­ti­o­nat amb audàcia i raci­o­nal­ment, bé s'ho mereix.