Opinió

Inèrcies i canvis

Hi ha, en l'autoritarisme espanyol d'origen castellà, i en la por catalana de la burgesia, un component atàvic, essencialista, que no es deixa capolar per cap renovació, que al final és només una disfressa

Les inèrcies històriques són pesants. Les men­ta­li­tats can­vien molt len­ta­ment, i al mateix temps, quan un canvi s'ha produït, difícil­ment fa marxa enrere. La Revo­lució Fran­cesa va voler ser ofe­gada, però la soci­e­tat esta­men­tal ja no va tor­nar a exis­tir. En el cas de l'Estat espa­nyol i de Cata­lu­nya, més enllà de les inèrcies i els can­vis que afec­ten Europa dins la glo­ba­lit­zació, hi ha inèrcies i can­vis que han aflo­rat en les dues elec­ci­ons recents. Un ter­tulià va obser­var, la mateixa nit del 20-D, que el mapa que en sor­tia era molt sem­blant al de les elec­ci­ons del 1936: ciu­tats, País Basc, Cata­lu­nya i Sud, ver­mell; i la resta, blau. És una inèrcia entre l'Espa­nya cle­ri­cal i la democràtica, una brega cen­tenària. Una altra inèrcia és la pulsió auto­ritària i cen­tra­lista tan­cant el pas al fede­ra­lisme i la democràcia. A Cata­lu­nya, la inèrcia és a la por, a mirar de fer el pacte, davant el canvi, a la inde­pendència. Una altra inèrcia és un potent movi­ment igua­li­ta­rista que no asso­leix mai el poder con­ser­va­dor de la bur­ge­sia. Es parla de l'eix social i de l'eix inde­pen­den­tista, i a Espa­nya, de l'eix ins­ti­tu­ci­o­nal nas­cut de la Tran­sició, empa­rat per l'Íbex, i l'emergència del movi­ment popu­lar.

Tots aquests eixos exis­tei­xen. L'Espa­nya vuit­cen­tista de la Res­tau­ració va patir for­tes con­vul­si­ons fins que es va enfron­tar amb la II República, i va forçar la Guerra Civil. Un cop mort Franco, la Tran­sició política va pro­pi­ciar un pacte de no agressió, una treva, però les línies d'enfron­ta­ment només van ser adap­ta­des al nous temps euro­peus. Amb la pujada al poder del senyor Aznar, els vells enfron­ta­ments van revis­co­lar. El libe­ra­lisme econòmic i el neo­cen­tra­lisme, que el PSOE no va saber domi­nar amb el pre­si­dent Zapa­tero, van pro­pi­ciar l'apa­rició de l'inde­pen­den­tisme, a Cata­lu­nya, i el record com­ba­tiu d'una esquerra popu­lar a tot Espa­nya. Les inèrcies no des­a­pa­rei­xen, i els can­vis no s'afer­men, per més que pas­sin els anys. Hi ha, en l'auto­ri­ta­risme espa­nyol d'ori­gen cas­tellà, i en la por cata­lana de la bur­ge­sia, un com­po­nent atàvic, essen­ci­a­lista, que no es deixa capo­lar per cap reno­vació, que al final és només una dis­fressa. Ara, davant els resul­tats de les elec­ci­ons, aquí i a tot l'Estat ens tro­bem davant d'un nou capítol, que no sabem si es fondrà en una nova màscara que dei­xarà vius tots els pro­ble­mes, o bé davant d'una nova opor­tu­ni­tat que, aquest cop sí, resoldrà l'encaix de totes les peces en un nou estat (o en dos), que asso­lei­xen, per fi, la madu­resa democràtica desit­ja­ble. Però no es pot pre­veure. L'extra­or­dinària difi­cul­tat, en aquests moments, per poder for­mar govern als dos Par­la­ments hau­ria de fer veure a tot­hom que si el vot ha estat així és perquè la soci­e­tat, de manera no cons­ci­ent, plan­teja el pro­blema d'una superació dels vells estig­mes, que ho vol i ho neces­sita. Però és la mateixa arrel par­tidària de cada sec­tor la que ho voldrà impe­dir. I queda clar que a base de fer noves elec­ci­ons (cosa pre­vi­si­ble aquí i allà) cap grup gua­nyarà de manera rotunda perquè pugui impe­rar la seva política, i si fos el cas, la resta només res­ta­ria expec­tant per poder anar a la con­tra. Cal, doncs, ara i avui, una reflexió democràtica àmplia, cosa que només es pot fer si cada grup d'interes­sos, en tots els eixos, dis­posés d'uns lide­rat­ges ferms i intel·lec­tu­al­ment sol­vents, que no és el cas.

Vist d'aquesta manera, només podem espe­rar que la con­jun­tura euro­pea (una mica ten­ti­ne­jant, amb una França, una Angla­terra i una Ale­ma­nya no gaire lúcides) impe­deixi a aquest Estat resol­dre's de nou en enfron­ta­ments estèrils. Calen, aquí i allà, governs d'àmplies coa­li­ci­ons, que facin refor­mes vera­ment democràtiques, i que a Cata­lu­nya hi hagi un referèndum legal i vin­cu­lant. O sigui, real­ment, una nova tran­sició política, sense cadàvers ama­gats a l'armari. Que els can­vis, d'una vegada, gua­nyin les inèrcies. De cara al nou any, cre­uem els dits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia