Llei de partits

No sé què deuen pen­sar el fla­mant dipu­tat Fabian Mohe­dano i la resta de pro­mo­tors de la Ini­ci­a­tiva per a la Reforma Horària sobre el desor­dre labo­ral dels pobres mem­bres del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol. Però intu­eixo que deuen con­si­de­rar una mala pràctica això de dic­tar actes a 2/4 d'11 de la nit quan ses senyo­ries ja hau­rien de ser a casa, amb el sopar dige­rit i amb el pijama posat espe­rant estre­nar el pri­mer son. Per con­tra, des de la premsa cavernícola espa­nyola s'ha ala­bat l'abne­gació dels mem­bres de l'alt tri­bu­nal, capaços de fer reu­ni­ons a hores intem­pes­ti­ves, sobre­tot si es tracta de sus­pen­dre les fun­ci­ons del nou Depar­ta­ment d'Afers Exte­ri­ors de la Gene­ra­li­tat.

Res de nou a l'horitzó. El PP con­ti­nua uti­lit­zant el poder judi­cial com un ariet con­tra el govern i el Par­la­ment català; com una mera extensió del poder exe­cu­tiu. Espe­ci­al­ment el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, pre­si­dit, no ho obli­dem, per un mili­tant del par­tit de govern espa­nyol (va pagar quo­tes fins i tot quan ja n'era pre­si­dent!) amb una evi­dent cata­la­nofòbia. I sinó, repas­sin les pàgines del lli­bre d'afo­ris­mes Parva memo­ria que va escriure el 2006 Fran­cisco Fernández de los Cobos, on es des­til·la l'anti­ca­ta­la­nisme més pri­mari.

De los Cobos i el seu Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal han acon­se­guit la qua­dra­tura del cer­cle: les seves acci­ons con­tra la majo­ria inde­pen­den­tista del Par­la­ment català han esde­vin­gut una apli­cació molt sui gene­ris de la polèmica llei de par­tits. No es pro­hi­beix l'orga­nit­zació política, sinó que s'impe­deix l'apli­cació del seu pro­grama. El pro­grama, per cert, amb què aquesta majo­ria inde­pen­den­tista va gua­nyar les elec­ci­ons.

A l'Espa­nya actual –com vaig escriure fa uns anys en aques­tes matei­xes pàgines– La sepa­ració de poders és el títol d'una pel·lícula en blanc-i-negre pro­ta­go­nit­zada per Paco Martínez Soria. I a l'edició d'ahir de Gran Her­mano, l'eli­mi­nat de la set­mana ha estat Mon­tes­quieu. Es que­den a la casa Belén Este­ban, Cañita Brava i Paquirrín.