Conseqüències del ‘Brexit'

M'he ado­nat que els meus últims qua­tre arti­cles els he dedi­cat al gran tema del Bre­xit i que, posats a fer, podrien pre­sen­tar-se en forma de lli­bre, atesa la com­ple­xi­tat de les múlti­ples con­seqüències de la nova forma de dis­se­nyar una nova fórmula de fun­ci­o­na­ment. Segur que el pri­mer minis­tre Came­ron ara s'adona que va come­tre un error de càlcul en relació amb el poder d'influir en el resul­tat d'un referèndum que s'hau­ria de limi­tar a una reacció d'Escòcia i no a un tras­bals que podria afec­tar el con­junt de la UE. Tot i així, Escòcia volia alli­be­rar-se d'Angla­terra, però no de la UE ni de la moneda única. De fet, el que passa és que el Bre­xit reper­cu­teix en molts més sen­tits i és causa de pro­ble­mes molt més enllà del que era pre­vi­si­ble. Ara mateix, París i Berlín temen l'ona expan­siva que pot pro­vo­car i no per­me­tran que els britànics vagin a la seva. Els ale­manys, amb sua­vi­tat, i els fran­ce­sos, amb con­tundència. En tot cas, des de les dife­rents acti­tuds, els dos s'incli­nen per un des­plaçament a favor de Brus­sel·les. Ha arri­bat, doncs, el moment de fer dues uni­ons, o la de l'euro o la dels 28. Hi ha, doncs, por no per països aïlla­da­ment con­si­de­rats, sinó pel futur del con­junt de la UE. És, per tant, l'hora de recu­pe­rar com­petències a cada país mem­bre. En con­seqüència es per­fila un eix Berlín-París envol­tat d'un nou pano­rama d'escep­ti­cisme.

En rea­li­tat, a cada sec­tor hi ha opi­ni­ons sobre les noves pers­pec­ti­ves. Per exem­ple, el futur es veu amb pes­si­misme en el sec­tor d'esco­les d'idi­o­mes d'Angla­terra. És clar que els nivells d'afluència actu­als no es podran man­te­nir amb visats més rigo­ro­sos i mol­tes esco­les es veu­ran obli­ga­des a ple­gar veles. Tant és així, que es cal­cula que hi ha el perill de per­dre més d'un milió d'estu­di­ants. També hi ha el risc que els cen­tres de recerca per­din fins a 1 bilió de lliu­res en finançament a causa del Bre­xit, ja que la UE és un dels prin­ci­pals bene­fac­tors de la recerca britànica. Cosa que supo­sa­ria a llarg ter­mini una pèrdua d'empre­ses dedi­ca­des a la tec­no­lo­gia punta. No com els miners, que estan millo­rant els seus divi­dends ara mateix amb l'or i la plata. Pen­sin que, des de començament d'any, l'or ha pujat un 27%. En canvi, la prin­ci­pal empresa de dia­mants del món (de Beers) no ha acon­se­guit revi­far el mer­cat ni amb reduc­ci­ons de la pro­ducció ni fixant preus mode­rats.

Per tant, no cal ser exces­si­va­ment opti­mista, atès que el final de la deflació a la Xina es farà sen­tir a l'eco­no­mia mun­dial. És per això que la pri­mera minis­tra britànica, la Sra. May, que té bona repu­tació com a política de pul­cri­tud moral i econòmica, con­fron­tada amb la situ­ació actual, neces­si­ta­ria el suport dels acci­o­nis­tes de les grans empre­ses del Regne Unit. És una per­sona cons­ci­ent que la crisi del 2008 va desa­cre­di­tar el capi­ta­lisme de mer­cat i és par­tidària, doncs, d'una soci­e­tat més cohe­si­o­nada.

Són mol­tes les incògni­tes d'una pos­si­ble sor­tida del Regne Unit. Per exem­ple, ara ja no es parla de la fusió de la borsa de Frank­furt amb la de Lon­dres, que que­da­ria amb el 36% del nou mer­cat de valors. En resum, que hi ha ner­vis sobre les pos­si­bles evo­lu­ci­ons dels can­vis.

La can­ce­llera Merkel va dir després de la votació que no es pot pen­sar en el desig i ins­pi­rar-se en el model francès. A França, el pri­mer minis­tre Manuel Valls, nas­cut a Bar­ce­lona, va dir que ha estat una explosió que podria sig­ni­fi­car el final de la UE. Aquí, Mari­ano Rajoy ha impo­sat un veto a qual­se­vol con­cessió a Cata­lu­nya a fi d'evi­tar qual­se­vol pas cap a l'auto­go­vern.

Alguns comen­ta­ris­tes han fet saber als bre­xi­ters que convé que s'espe­rin una mica perquè no es pot tenir el pastís i, a més a més, men­jar-se'l. D'altres obser­ven que cal pren­dre's les coses amb calma, tant els britànics com la resta d'euro­peus. Un divorci que s'ha de fer metòdica­ment i sense pres­ses. En tot cas, tal com han evo­lu­ci­o­nat les coses, el ter­ratrèmol s'ha dei­xat sen­tir al món sen­cer i la Gran Bre­ta­nya neces­si­tarà ràpida­ment un acord amb els Estats Units. Men­tres­tant la lliura ester­lina ha bai­xat d'1,5 dòlars a 1,35 i això ha pro­vo­cat un gran èxit del turisme, cosa que no deixa de ser una com­pen­sació, men­tre els països ter­cers s'ho miren amb recel.