Els micropobles catalans demanen un finançament propi per continuar existint

Proposen una renda mínima anual d'entre 150 i 250 mil euros i que se subvencioni el 100% del pla d'obres de Catalunya

Per a la fixació de la renda mínima muni­ci­pal, el redac­tor de l'estudi, l'eco­no­mista Ramon Morell, plan­teja dues cate­go­ries de muni­ci­pis segons la població, dei­xant obert si ho ha d'assu­mir la Gene­ra­li­tat o l'Estat espa­nyol. Així, fins a 250 habi­tants fixa una renda de 150.000 euros, i de 251 a 500, de 250.000, que s'actu­a­lit­za­ria anu­al­ment. En aquesta línia, també defensa un capítol específic dins el fons de coo­pe­ració local.

L'altra gran demanda de millora és què les sub­ven­ci­ons del Pla Únic d'Obres i Ser­veis de Cata­lu­nya, dedi­ca­des al finançament d'obra pública, hau­rien de ser del 100% del cost del pro­jecte. I també es pro­posa que es creï una línia de crèdits amb uns interes­sos molt tous; que l'impost de béns immo­bles tin­gui en compte l'ús de la finca; que es faci­liti la mobi­li­tat de la gent gran; que es dis­posi de línies espe­ci­als per aca­bar amb les insu­ficiències dels ser­veis urbanístics bàsics, i que s'inver­teixi en depu­ra­do­res.

Per tirar enda­vant la pro­posta, pre­sen­tada a finals de gener, Morell creu que s'han d'obrir dues línies de tre­ball. D'una banda, amb les dues grans enti­tats muni­ci­pa­lis­tes. Per ara, però, l'enti­tat no hi ha pogut par­lar. «Espe­rem poder ser com­ple­men­ta­ris; no volem suplir-los. Nosal­tres no pres­tem ser­veis», va dir el pre­si­dent de l'enti­tat, Toni Llo­ret. I, de l'altra, cal crear una comissió mixta amb la Gene­ra­li­tat. Llo­ret va expli­car que insis­tei­xen a poder pre­sen­tar l'estudi al con­se­ller d'Eco­no­mia i Finan­ces, Antoni Cas­tells. Final­ment, també es vol pre­sen­tar al Senat, segons va expli­car el pre­si­dent de l'asso­ci­ació. L'enti­tat ja ha acon­se­guit fer algun pas enda­vant, com ara el con­veni amb el Depar­ta­ment de Justícia en què es fixa el segui­ment de les per­so­nes que fan ser­veis a la comu­ni­tat. Al març, tenen una tro­bada amb la Soci­e­tat gene­ral d'Autors i Edi­tors (SGAE) per trac­tar els drets dels artis­tes.

El pre­si­dent està con­vençut que l'estudi pot ser una bona eina per incre­men­tar el nom­bre de pobles asso­ci­ats i, al mateix temps, per poder tenir més força de cara a poder solu­ci­o­nar els seus pro­ble­mes, quasi endèmics. L'enti­tat aplega uns 60 pobles.

ELS 78 PENDENTS

Alt Empordà
Albanyà
Biure
Cabanelles
Cistella
Espolla
Garrigàs
Masarac
Mollet de Peralada
Palau de Santa Eulàlia
Pont de Molines
Pontós
Rabós
St. Llorenç de la Muga
Santa Llogaia d'À.
La Selva de Mar
Siurana
Terrades
La Vajol
Viladamat
Vilamacolum
Vilanant
Vilaür
Baix Empordà
Foixà
Fontanilles
Garrigoles
Gualta
Jafre
Palau-sator
Parlavà
La Pera
Regencós
Rupià
Serra de Daró
La Tallada d'E.
Torrent
Ullastret
Ultramort
Vilopriu
Garrotxa
Argelaguer
Beuda
Maià de Montcal
Mieres
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de F.
Sant Ferriol
Gironès
Campllong
Juià
Madremanya
Sant Andreu de Salou
Sant Martí Vell
Viladasens
Pla de l'Estany
Crespià
Esponellà
Palol de Revardit
Sant Miquel de Campmajor
Ripollès
Campelles
Gombrèn
Les Lloses
Molló
Pardines
Planoles
Queralbs
Setcases
Toses
Vilallonga
La Selva
Osor
Susqueda
Cerdanya
Bolvir
Das
Fontanals de C.
Ger
Guils de C.
Isòvol
Meranges
Urús
Osona
Espinelves
Vidrà

Colomers i Boadella, d'origen

Colomers (Baix Empordà) i Boadella i les Escales (Alt Empordà) van ser els dos municipis gironins que van participar en la creació de l'Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), ara fa dos anys amb l'objectiu de tenir un interlocutor directe amb les administracions supramunicipals, sense quedar amagats darrere les ciutats o poblacions amb un índex demogràfic elevat. En aquest temps, vuit municipis gironins més s'han integrat a l'entitat. es tracte dels termes de Vallfogona, Sant Mori, Ordis, Vilamaniscle, Pedret i Marzà, Brunyola, Cantallops i Riumors. I es confia que amb el temps, l'entitat vagi incorporant els 78 pobles gironins que tenen menys de 500 habitants. La majoria d'aquests pobles amb poca població es troben a la comarca de l'Alt Empordà, on n'hi ha actualment 29. Darrere seu es troba el baix Empordà, amb 17; Ripollès, amb 11; la Garrotxa, amb 8, el Gironès i la Cerdanya gironina, amb 6 cadascun, el Pla de l'estany, amb 4, la selva, amb 3, i els municipis osonencs d'Espinelves i Vidrà. Actualment, la millor presència gironina prové de pobles de l'Alt Empordà, amb 7. Les comarques del Baix Empordà, el Ripollès i la Selva, en tenen un. La resta de comarques gironines no tenen, per ara, cap municipi integrat en l'entitat de municipis petits.

Sous dels alcaldes

El director general d'Administració Local de la Generalitat, Carles Bassaganya, creu que algunes de les reclamacions estructurals proposades, com el 100% del Pla Únic d'Obres i Serveis, «no són possibles». Tot i això, Bassaganya recorda les accions de la Generalitat per mirar d'arribar fins al 95% de l'ajut. A més, el director general va recordar la compensació econòmica per als alcaldes de pobles de menys de 2.000 habitants que es va començar a aplicar l'any passat. Alguns alcaldes que cobren la remuneració, que va dels 861 als 1.458 euros mensuals, les utilitzen per pagar la dedicació de tot el consistori, i altres, per cobrir petites despeses que sorgeixin en la tasca municipal diària.

L'escola, el primer pas

El gran problema que tenen els ajuntaments petits, arran de la burocratització existent, és la dedicació voluntària dels polítics, i també les poques hores de serveis tècnics. Molts dels polítics i tècnics, però, són conscients que la vida d'un poble comença per la bas, per l'escola. Per això, molts han apostat els darrers anys per tirar endavant una llar d'infants, que fa que les famílies es quedin al municipi. Són de recent creació les llars de Parlavà i Ullastret. A part, un altre problema d'aquests pobles és el manteniment i millora dels serveis urbanístics bàsics, com ara l'aigua, el clavegueram i l'enllumenat, i la impossibilitat d'assumir-ne d'altres, com poden ser la seguretat i la sanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.