Terres rares, l’arma poderosa
La Xina utilitza el control gairebé absolut dels elements crítics, claus per a l’economia del segle XXI, en la seva pugna amb els EUA
L’administració Trump busca vies alternatives per reduir la dependència de minerals estratègics del gegant asiàtic
Són l’objecte del desig, un component essencial per fabricar microxips, mòbils d’última generació, ordinadors, bateries per a cotxes elèctrics, tecnologia verda i també míssils i altres armes. Els metalls clau i les terres rares, els recursos vitals per a l’economia del segle XXI, s’han situat al centre de la pugna geopolítica i comercial que lliuren els EUA i la Xina.
El gegant asiàtic, que produeix 33 dels 51 minerals crítics i controla el 75% de les reserves de terres rares del món, va anunciar el mes passat restriccions a les exportacions de set de les 17 terres rares –samari, gadolini, terbi, disprosi, luteci, escandi i itri –, en resposta als aranzels imposats per l’administració Trump als béns xinesos.
L’avantatge competitiu de la Xina en aquest àmbit és incontestable. L’any passat, el país va extreure 270.000 tones de mineral de terres rares –el 70% de la producció mundial–, contra les 45.000 tones produïdes pels EUA, i el 2023 es va anotar pràcticament el monopoli del processament global d’aquests elements, segons dades d’un recent informe del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (CSIS), amb seu a Washington.
Ja el febrer passat, Pequín havia anunciat controls a l’exportació de cinc metalls crítics (tungstè, tel·luri, bismut, indi i molibdè). Les autoritats xineses han advertit que els controls no impliquen una prohibició total de les exportacions i han descartat que tinguin “cap impacte en l’estabilitat i la seguretat de les cadenes industrials i de subministrament internacionals”. Amb tot, el govern xinès vol evitar que la indústria militar dels EUA utilitzi les seves terres rares per fabricar míssils guiats, drons, motors d’avions de combat o altres components.
Buscant a l’oceà
Acord amb Ucraïna
És en aquest context de buscar alternatives a la Xina –que té en les terres rares una poderosa arma comercial–, que se situa la firma, dimecres passat, de l’acord entre els EUA i Ucraïna per a l’explotació conjunta de minerals ucraïnesos anunciat en un comunicat pel Departament del Tresor nord-americà. L’acord preveu la creació d’un fons d’inversió per a la reconstrucció d’Ucraïna i estableix que la futura assistència militar dels EUA al país europeu comptarà com a part de la inversió nord-americana en el fons, en lloc de reclamar el reemborsament de l’ajuda proporcionada anteriorment com pretenia en un principi Washington.
En el subsòl ucraïnès hi ha uns 10.000 jaciments amb 95 tipus de minerals diferents amb valor comercial, segons indica l’inventari de reserves minerals d’Ucraïna. Abans de la guerra n’hi havia prop d’una tercera part –3.055– en producció. Si es comptabilitzen tots els jaciments, incloent-hi els que no s’exploten, Ucraïna disposa del 5% dels recursos minerals del món i ocupa el 40è lloc entre els productors de minerals en totes les categories, segons l’edició de 2024 del World Mining Data. Alhora, se situa com un proveïdor potencial clau de minerals com ara titani, liti, manganès, urani, grafit, apatita, fluorita i níquel, entre d’altres, segons dades del Centre de Seguretat Energètica de l’OTAN.
A les zones en mans russes
El fet, però, és que les regions ocupades per Rússia, a l’est i al sud d’Ucraïna, contenen el 42% dels metalls del país, el 33% de les seves terres rares, el 63% dels dipòsits de carbó i el 20% dels jaciments de gas. El valor de tots aquests minerals situats en zones sota domini rus suposa prop del 50% del valor de totes les reserves d’Ucraïna. El país també té grans reserves de ferro i manganès d’alta qualitat –fonamentals per a la producció d’acer ecològic– i importants dipòsits de metalls no ferrosos como ara coure (quart d’Europa), plom (cinquè), zinc (sisè) i plata (novè).