Gir de guió a la ciutat del Ter
Es trenca l’acord de govern amb el PSC i Junts queda sol al capdavant del consistori de Manlleu
En marxa diferents obres per reactivar el poble com ara el nou polígon del Pla del Mas
El consistori osonenc reclama un nou CAP, l’institut escola i una comissaria dels Mossos d’Esquadra
En els darrers mesos hi ha hagut un gir de guió a Manlleu. L’acord de govern entre Junts, amb vuit regidors, i el PSC, amb quatre, que va posar fi a vint anys de governs d’ERC, no ha arribat a l’equador del mandat. A finals de març es va trencar, per “certes desconfiances”, segons l’alcalde Arnau Rovira, i Junts va quedar sol governant en minoria al capdavant del consistori osonenc. En els dos plens posteriors s’ha pogut comprovar com l’aritmètica ha tornat a situar Esquerra, amb quatre regidors, com a peça clau del tauler de la política local. Sembla, doncs, que a Manlleu s’ha obert una nova etapa en què el govern en minoria es veurà obligat a negociar amb els grups de l’oposició per aconseguir la majoria necessària per tirar endavant el seu projecte, que inclou reactivar la ciutat en clau econòmica i social.
Manlleu, amb poc més de 21.000 habitants, es coneix com la capital del Ter i exerceix de capital del nord de la comarca d’Osona. En les darreres dues dècades, la població ha crescut més d’un 20%. Des del govern municipal no volen renunciar a ser “una ciutat però amb esperit de poble”. Aposten per un “creixement controlat i equilibrat”, que afecta temes com ara els serveis i l’habitatge. Pel que fa als serveis, la ciutat reclama a la Generalitat des de fa temps nous equipaments en diferents àmbits per donar resposta al creixement de població i a les noves necessitats que s’han generat. En concret, demanen un institut escola, un nou centre d’atenció primària –recentment s’han ampliat les instal·lacions del ja existent perquè havien quedat petites– i una comissaria dels Mossos d’Esquadra. En el cas de l’institut escola, per exemple, el departament va anunciar l’any 2023 una reordenació del mapa escolar de Manlleu a través del consistori per construir un edifici on anirien els alumnes de l’institut del Ter, que es troba en mòduls prefabricats, i els de l’escola Puig-Agut, que, com quedaria buida, serviria per ampliar la formació professional al municipi. Amb el projecte, que no ha avançat des de llavors, s’aconseguia donar un nou aire al barri de l’Erm, afermar-se en el paper de capital de la formació professional a la comarca i oferir instal·lacions adequades als alumnes. El municipi no vol que es faci marxa enrere i, des del ple, recentment, s’ha demanat a la Generalitat que es desencalli la construcció i s’ha creat una comissió per fer-ne seguiment. Pel que fa al CAP, l’Ajuntament treballa en una tercera cessió de terrenys per ubicar-hi un futur centre. Rovira creu que “Manlleu no pot seguir creixent sol sense el suport de la Generalitat”. Pel que fa a l’habitatge, l’equip de govern treballa en un nou pla local. Segons indica unta l’alcalde, a la ciutat “hi ha d’haver obra nova, l’opció de rehabilitar edificis al nucli urbà i reivindicar el patrimoni, i també pensar en el greuge històric que ha tingut Manlleu perquè no hi ha espais per fer-hi una zona residencial”. Com a resultat d’un acord amb ERC, Junts inclourà en el proper pressupost una partida per reobrir l’oficina d’habitatge que s’havia posat en marxa quan governaven les dues formacions i que s’ha tancat aquest mandat.
En el camí de la reactivació econòmica hi ha una peça clau: el polígon del pla del Mas de Manlleu. L’any 2023 van començar les obres d’urbanització de l’espai i, segons les previsions de l’Ajuntament, a principis d’estiu haurien d’estar acabades. En paral·lel s’espera, a més, que finalitzin les de la ronda nord, el vial que connecta el sector amb l’entrada de la ciutat per la carretera de la Miranda. “Hi ha llicències d’obres demanades pel polígon. Creiem que amb la dinàmica que estem portant en els darrers mesos, si tot va bé, el polígon pot quedar a curt i a mitjà termini, omplert”, assegura l’alcalde. Amb el nou sector industrial es vol donar un impuls econòmic a la ciutat amb la instal·lació d’empreses de “gran valor afegit”. A més del polígon, hi ha ara en marxa o projectades diverses obres com ara el projecte dels Rentants, que canviarà l’entrada pel sud. També es treballa contra rellotge a la piscina per poder obrir entre finals de juny i principis de juliol, segons les previsions del consistori. S’han hagut de fer obres de remodelació per evitar la pèrdua d’aigua. L’any passat, l’equipament no es va obrir al públic a causa de les restriccions de la sequera però també per la fuita d’aigua.
Implantació de la ZBE
Manlleu va aprovar l’ordenança de la zona de baixes emissions (ZBE) el mes de març passat. S’aplicarà en dues fases. La primera entrarà en vigor aquesta tardor i inclourà un període de sis mesos de prova. Només afectarà els vehicles industrials de més de 12 tones, i en quedaran exclosos els del sector agrícola i els clàssics. Rovira deixa clar que la idea és “treure el trànsit pesant de l’interior de la ciutat” i “facilitar la mobilitat de les famílies”. La segona fase es posarà en marxa tres anys després de l’entrada en vigor de l’ordenança, fet que suposa situar l’aplicació a partir de l’any 2029. Aquesta, però, afectarà tots els vehicles. La intenció del govern local, segons l’alcalde, és “treballar per millorar la qualitat de l’aire sense haver d’implementar la fase dos”. La tramitació i aprovació de l’ordenança ha aixecat les crítiques i protestes d’una part de la població que hi està en contra i en demana la derogació. A més, han iniciat una recollida de signatures contra l’ordenança. L’alcalde lamenta que la plana de Vic i, per tant, ciutats com Manlleu es converteixin en “el dipòsit de la contaminació de Barcelona en l’època de calor, a partir de la primavera-estiu” i que pateixin nivells de contaminació preocupants i hagin de prendre mesures. En aquest sentit, assenyala: “No seré jo, com a alcalde de Manlleu, qui posi límits al creixement de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però sí que ningú posa en dubte que qui té les nuclears té una contraprestació, qui té un abocador de residus té contraprestacions. Els ciutadans d’Osona tenen dret a tenir una contraprestació per aquesta contaminació que no generen. Tenen dret a no ser qui paga els plats trencats. Barcelona ha d’entendre que el seu creixement té unes conseqüències si no es fa de manera sostenible.”
