Illa condemna l’espionatge polític de l’Estat als seus predecessors

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha condemnat “rotundament” aquest matí l’espionatge polític que van patir els seus quatre últims predecessors -Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès- en el marc de l’Operació Catalunya que aquests dies està sent objecte d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, ha recordat que pactada per PSOE i Junts, i arran de la qual han aparegut nous àudios probatoris, en aquest cas referents a Artur Mas. “Condemno tota acció il·legal que no estigui emparada per la llei, i tot espionatge polític”, ha dit Illa durant la sessió de control al Parlament, a resposta al líder parlamentari de Junts, Albert Batet, que l’havia instat precisament a condemnar públicament “aquest greu atac a la democràcia i els drets fonamentals per part dels governs espanyols del PP i el PSOE”. Illa ha reiterat que l’espionatge “no és manera de fer política ni de comportar-se”, i s’ha mostrat disposat a arribar “fins al final”, i a col·laborar “amb el que correspongui” per tal d’aclarir definitivament els fets i assenyalar els responsables. Això sí, després que Batet l’hagi acusat de ser ministre d’un govern en l’època del qual encara es va espiar, Illa ha negat rotundament la major. “Cap del govern del qual jo he format part ha espiat”, l’ha tallat. “Va tard, menys silencis i més lideratges”, li havia replicat el líder de Junts.

L’opa hostil del BBVA al Sabadell ha estat l’altre gran eix de la sessió de control, ja que els grups d’esquerra li han exigit al president una posició més ferma per oposar-s’hi. “Quant més concentració de poder econòmic menys prosperitat i menys compartida. El govern hauria de defensar els interessos de les pimes, és a les seves mans i les dels seus companys”, li ha fet veure el líder republicà Josep Maria Jové, que un cop més li ha reclamat “més ambició social i nacional”, també en el debat sobre el model energètic, que creu que ha de ser de major control públic, i a l’hora d’impulsar un salari mínim català. “El govern seguirà defensant els interessos del teixit empresarial de Catalunya”, li ha contestat Illa, que creu que les consultes públiques que ha obert el govern de l’Estat sobre l’opa serviran per donar raons “diferents” a les que ha esgrimit la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) per donar-hi llum verd. “Faig més del que dic, però faig”, ha esgrimit, amb cert misteri, donant a entendre que mou fils per fer-la inviable. Això sí, ha descartat, perquè “no fa falta”, la idea de convocar una comissió bilateral Estat-Generalitat per traslladar formalment al govern espanyol la posició contrària de la Generalitat, tal com li ha suggerit la líder dels comuns, Jéssica Albiach, que li ha reclamat que “passi de les paraules als fets”, i l’executiu “sigui actor i no espectador”. “El govern no és espectador, és actor, però té el marge que té”, li ha respost Illa, que li ha recordat que des del primer dia que es va conèixer la intenció de fer l’opa que s’hi va pronunciar en contra. A resposta a la diputada de la CUP Laure Vega, el president ha lloat la posició “especialment forta” que el Banc Sabadell ha generat en l’acompanyament a petites i mitjanes empreses, i ha recordat que ha fet una banca “bastant propera a la ciutadania” i que és una entitat “arrelada” a Catalunya, on va néixer i recentment ha retornat la seu després de treure-la arran del procés sobiranista. D’aquí que hagi defensat comptar amb un millor servei bancari “amb diverses opcions”, i evitar una “excessiva concentració financera”. “És el que defensarem, sense saltar-nos el marc legal, però amb contundència i intentarem arribar a bon port”, ha refermat.