El Suprem s’oposa a indultar la condemna d’inhabilitació a Junqueras

El Tribunal Suprem s’ha oposat a concedir un segon indult a l’exvicepresident català Oriol Junqueras, que l’exoneri de la condemna d’inhabilitació vigent fins al 2031.

La Sala que va jutjar els líders del procés ha informat desfavorablement contra la petició d’indult que va ser presentada el passat 12 de juliol per un ciutadà català davant del Ministeri de Justícia, poc després que l’alt tribunal rebutgés aplicar l’amnistia a Junqueras i als exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva.

La interlocutòria assenyala que concedir ara un segon indult, total o parcial, vulneraria el que disposa la Llei d’Indult de 18 de juny de 1870. En particular, recorda que l’article 18 d’aquesta norma estableix el caràcter irrevocable de l’indult, i que els articles 11 i 12 condicionen la possibilitat d’un indult total a l’existència de raons de justícia.

La Sala considera que concedir un segon indult “vulneraria de forma flagrant la prohibició legal. S’obriria així una indissimulada via d’interferència governativa a les resolucions judicials fermes que permetrien convertir en total el que el legislador ha volgut que sigui parcial”.

Els magistrats argumenten en el seu informe que “l’extinció d’una part de la pena, conseqüència obligada del primer informe negatiu del Tribunal sentenciador, no pot anar més enllà del que el legislador ha volgut. I no pot ser el fruit d’una fragmentació de la condemna que, mitjançant l’acumulació de successives sol·licituds d’indult, eludeixi la prohibició legal”. delictius no pot servir d’excusa per eludir els límits imposats per la llei.

La Sala subratlla que “substituir ara el primer indult parcial atorgat pel Govern per un segon indult parcial o total xocaria frontalment amb els límits que fan legítima la seva concessió. De fet, el sol·licitant d’indult ja va ser promotor del primer expedient que va culminar amb la reducció de la pena imposada al condemnat”. Aquesta postura xoca amb el criteri de la tinent fiscal del Tribunal Suprem, María de los Ángeles Sánchez Conde, que havia sol·licitat a la Sala Segona que accedís a la petició d’indult.