“Desencallar l’estació de busos de forma unitària és molt positiu”

És positiu perquè el trasllat anirà lligat a una inversió d’un milió d’euros a l’edifici. També servirà per injectar-hi vida, ja que hi treballaran entre 50 i 70 persones. És una inversió positiva per al barri vell. A més, hem pogut allargar la cessió de l’espai, que serà d’ús municipal, com a mínim, 99 anys més. Però tenim reptes pendents encara.

Ara tenim les comparses de la Patum a la planta baixa i un claustre amb moltes possibilitats; i el Consell i l’Agència estaran a la segona planta. Però queda per definir què passarà a la primera.

Serà un espai cultural, segur. Jo no me n’he amagat mai: hi imagino un futur museu comarcal. Hem d’acabar de definir-ho.

Ara és a la teulada de la Generalitat, que està redactant el projecte. Es va presentar una proposta de mínims. Ara cal veure quins canvis hi haurà, i explicar-ho bé als veïns. Però desencallar-ho de forma unitària, com es va fer, és molt positiu. A banda, ens servirà per desenvolupar la rasa dels Molins sud, i també tenim la mirada clavada al nord.

S’està treballant. No és fàcil. S’ha de buscar una ubicació alternativa, però el que no podem fer és generar un problema de mobilitat i seguretat en un altre punt de la ciutat.

Els terrenys són de la Sareb. Crec que l’objectiu d’aquests dos anys ha de ser comprar-los perquè es pugui desenvolupar l’artèria de nord a sud.

El que és clar és que hi ha parcel·les que s’han posat a la venda i que s’ha generat una expectativa. La gent comença a creure’s que aquest cop va de debò.

La transformació de la plaça de les Cols és una cosa en què tots estem d’acord. Ara cal que entrem més en el fons de la qüestió i consensuem com ha de ser i què hi volem. El que és clar és que cal millorar la zona i cal aplanar el terreny als Castellers de Berga, que tenen el local al costat i topen amb traves per desenvolupar-hi la seva activitat. Però ho hem de fer pensant també en què volem que sigui el mercat municipal en el futur.

A la plaça de les Cols, sí. Al mercat, no. Crec que aquest mandat hi pot haver un acord de partits, com el que ja hi ha hagut en altres carpetes. Però ara mateix hi ha altres coses davant.

Hi ha molts temes sobre la taula, però un dels que crec que han d’agafar més força és el del carrer del Roser. És una artèria de ciutat i necessita una reforma important. També cal actuar en voreres de tota la ciutat.

Crec que sempre he estat molt clar sobre això. Si algun veí o veïna se sent insegur, hem de fer que no s’hi senti. Hem de tenir clar que és un tema global, que passa a tot arreu, però això no treu que s’hagi de combatre.

Una acció és la pedagogia per combatre l’incivisme, que moltes vegades no és inseguretat però s’hi vincula. També cal estar a sobre de la il·luminació als carrers i cal reforçar la policia local, que ho estem fent.

El dia 15 de maig tinc una reunió a Palau amb el president de la Generalitat. Serà un dels temes que posaré sobre la taula. La Diputació incrementarà la partida de cara al 2026: de 15.000 a 70.000 euros. I pel que fa a patrocinadors privats, aquest any en tindrem diversos i ens farà augmentar la bossa de diners per pagar la festa.

Això va d’intentar pagar tot el que suposa fer la Patum. La Patum és cada any més cara i, per tant, ens calen més diners.

Farem el que convingui perquè així sigui. El meu full de ruta mental era fer dos anys de Volta aquí i després obrir-nos cap a coses encara més grans. Aquest any no vam poder controlar les condicions meteorològiques ni les actituds d’alguns ciclistes, i per això crec que cal un tercer any. Però això no aparca res. Hem parlat amb el director de la Vuelta i sabem que el 2026 hi ha una etapa del Tour que surt de Barcelona. Ho tenim dificilíssim, però ho anirem intentant.

Hi ha una voluntat de tots de tirar projectes de ciutat endavant. Després hi haurà estira-i-arronses a les xarxes i als articles d’opinió, perquè la política és el joc de l’espectacle, però als plens els fets són els que són. S’ha sortit en bloc en més d’una ocasió perquè tothom té la voluntat de buscar punts de trobada. Alguns parlen d’inacció, però a mi em costa de veure.

Jo espero que no. Al final, si jo no em presento...

Totalment. Ja he dit més d’un cop que l’única opció que em presentés seria una moció de censura, i no en fa cap pinta.

Que seguim treballant, cadascú amb ideologia i prioritats, però sent capaços d’entendre’ns. I que aquest desig s’estengui al mandat següent. També m’agradaria que Queralt sortís de l’atzucac on es troba, perquè és un actiu que no es pot permetre estar més anys podrint-se. Continuem el litigi i cada recurs que presenten és una hipoteca per als veïns. Ja hem pagat prou aquesta broma. I, finalment, que la gent estigués orgullosa de la seva ciutat i implicada. Perquè quan ens impliquem tots, som imparables. Ho hem vist a la Volta. A cap territori no hi passa una cosa similar.