Sergi Serramitja Garangou
Alcalde de La Cellera de Ter (Som Cellera- IdSelva)
“Volem mantenir l’essència de la Cellera, un poble ric en entitats”
“Urbanísticament, no podem decidir quin model de poble volem perquè no tenim el POUM actualitzat; no es pot créixer”
“La capacitat d’inversió és limitada, depenem de subvencions i préstecs. Anem ajustant les necessitats del municipi”
Hem sol·licitat una línia esportiva a la Diputació de Girona per canviar el parquet del pavelló El conveni amb Sostre Cívic impulsarà un projecte d’habitatge cooperatiu al poble
El batlle de la Cellera de Ter, Sergi Serramitja, compagina l’alcaldia del municipi selvatà amb la gestió i la cuina del seu restaurant d’Amer. També és pare de família i “músic a estones”, com ell mateix es defineix a les xarxes socials. Serramitja va entrar en política municipal perquè, segons explicava en una entrevista anterior, volia iniciar un canvi.
Quin és el projecte principal del vostre equip de govern?
La gestió de l’aigua al municipi. Un dels objectius centrals és connectar-nos a la depuradora d’Anglès. Aquesta setmana rebrem l’estudi definitiu de les aigües blanques per al sanejament i ja tenim concretada una reunió amb l’ACA per poder tirar endavant totes les actuacions que s’hagin de fer per poder iniciar la desconnexió. També substituirem en breu una part de la xarxa d’aigua potable. Ja s’ha fet la licitació de l’obra, de 357.000 euros.
Altres projectes en marxa?
Sí, també s’ha sol·licitat una línia esportiva de la Diputació de Girona per, tard o d’hora, canviar el parquet del pavelló esportiu, que és del 1993 i està molt deteriorat des del 2018. Això seria per al 2026. Després, volem substituir la gespa del camp de futbol. A més, treballem en la separació d’aigües blanques i residuals, en els projectes executius per poder resoldre els problemes d’inundabilitat i en la millora del traçat dels vehicles pesants a l’avinguda de Montserrat.
I què hi faran per treure els vehicles pesants de la Cellera?
Hem fet reunions amb Carreteres i amb Urbanisme per poder tirar-ho endavant, i estem esperant que ens entreguin tres propostes de mobilitat. S’hauria d’haver entregat el 30 de març, però s’ha endarrerit i està previst que ens ho entreguin aquesta setmana. Quan veiem les opcions que tenim, decidirem quina és la més adequada i la que decideixi el poble.
S’haurà de modificar el POUM?
Una revisió completa del POUM trigaria vuit anys, i un mandat en dura quatre. Per això demanarem una modificació puntual per actuar en zones concretes. Estem pendents de rebre l’informe amb les propostes.
Un altre projecte ben acollit és l’educació sexual infantil.
Exacte. És un projecte iniciat per l’Ajuntament i la taula comunitària que consisteix en un acompanyament afectivosexual per als nens per prevenir l’abús infantil.
D’altra banda, l’oposició els acusa de no tenir un model de poble. En tenen?
Urbanísticament parlant, no podem decidir quin model de poble volem perquè fins que no tinguem el POUM actualitzat, que és de l’any 1993, no es pot créixer. El que sí que tenim clar és quin model de poble som i volem ser.
I què són i què volen ser?
Volem mantenir l’essència de la Cellera, un poble ric en entitats, en persones i amb molta vida social. Volem millorar a poc a poc amb la capacitat d’inversió limitada que tenim.
El pressupost d’enguany és de més de 2.700.000 euros.
Sí, però la capacitat d’inversió és limitada; per poder fer millores necessitem dependre de subvencions i també de préstecs. Anem ajustant molt les necessitats.
Una de les queixes de l’oposició era que s’havien apujat les taxes.
Les taxes es van apujar el novembre del 2023, sí. Com ja se sap, les taxes d’escombraries es van apujar per poder regularitzar la norma europea, i ara mateix estem igualats amb la majoria de pobles.
I l’impost sobre béns immobles (IBI)?
L’IBI es va apujar un diferencial per poder tenir una mica més de capacitat d’inversió. Si no, la Cellera està limitada a inversions de 50.000 o 60.000 euros. Però amb 50.000 euros no es pot fer gaire cosa, i depenem de tercers per poder-les assumir.
Què suposa el Festival Rizomes per a un poble com la Cellera?
Per a nosaltres el Festival Rizomes és molt important. De fet, és la confirmació d’un festival que ja arriba a la cinquantena edició, que transforma el poble; s’hi calcula l’assistència d’unes 2.000 persones, i això comporta una dinamització del poble econòmicament i socialment. A més, és un festival sostenible, autogestionat, amb tres escenaris i un fort respecte per la natura. Gràcies al Rizomes, la Cellera es posa al mapa.
També s’ha posat en marxa l’oficina de turisme. Quina acollida ha tingut?
De moment, baixa, perquè és un projecte bastant nou. L’oficina instal·lada a l’Escola d’Art del Pasteral ja està acabada, tenim el personal per cobrir-la, la part de difusió de les coves està enllestida, tenim els panells informatius col·locats, les reproduccions de les figures hi són, i a poc a poc es va intentant desenvolupar aquest projecte, però costa posar-la en marxa amb tan pocs treballadors al consistori.
Teniu algun pla per afrontar el problema de l’habitatge?
És un problema global, no només aquí. El gener d’enguany vam signar un conveni amb Sostre Cívic per impulsar un projecte d’habitatge cooperatiu en un petit sector. Però tot és molt lent, i la falta d’habitatge és un problema. Sense nou planejament urbanístic, no podem disposar de més sòl per a habitatge.
I per a quan es preveu?
Primer hem d’acabar el projecte iniciat, i llavors es pretén aprofitar un dels solars municipals per poder oferir habitatge. Però és que tot és molt lent; l’administració és molt lenta i feixuga. Fa dos anys que soc alcalde i em sento que tinc un deute amb mi mateix per poder fer les coses amb més rapidesa. Aquí estic aprenent a cultivar la paciència.
Per exemple?
L’obra que he explicat de les aigües és la primera subvenció que vam demanar com a equip de govern, el juliol del 2023, i tot just se n’acaba de fer la licitació. Ara tenim fins a l’octubre del 2026 per acabar-la. Per això hem anat de pressa per fer-ne la licitació i que estigui feta abans de finals d’any.
I els habitatges buits?
L’escenari ideal seria que la gent comencés a comprar edificis antics i rehabilitar-los. El problema és que falta mà d’obra i els preus per adquirir un habitatge són molt cars.
Com es gestiona la seguretat al municipi en vista de casos com els cultius il·legals?
El treball conjunt amb els Mossos i la Guàrdia Municipal està donant fruits. Hem pogut desarticular diverses plantacions abans que estiguessin operatives. Ara mateix estem en un moment tranquil perquè els hem pogut anar parant els peus.
El pacte amb Junts per la Cellera segueix en bona sintonia?
De moment el pacte funciona. El tracte és cordial i treballem tots a l’una. El tracte és bo.
I amb l’oposició han fet passos endavant?
També n’hem fet molts. Hem creat la junta de portaveus i una comissió d’Urbanisme i Territori que ha servit per tenir una comunicació més fluida; es van fent passos perquè aquesta comunicació vagi millorant de mica en mica. Aquesta és la intenció de l’alcaldia.
I veuen una bona resposta per part dels regidors de Cellera Acció Municipal (CAM)?
Sí, la comunicació és més fluida, i el tracte, més cordial. Estem fent tots els possibles en benefici del poble de la Cellera de Ter.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.