Custodiant la tradició pagesa
A tocar de l’àrea urbana de Girona, el municipi està pendent de l’avenç de la pressió industrial
El poble està encara envoltat per camps de conreu i el consistori vol preservar aquesta característica
Una de les eines que tindrà el municipi serà iniciar el POUM, que pot regular i protegir el creixement
El municipi de Riudellots de la Selva queda a la zona nord de la comarca amb el mateix nom, a tocar de l’àrea urbana de Girona. Està assentat en una zona drenada del riu Onyar, una presència essencial en el si del poble, ja que deixa diversos afluents que l’envolten d’aigua. Aquesta situació ha fet que el curs de les aigües hagi marcat la història de Riudellots: la seva economia es basava en les feines rurals, però les freqüents inundacions van propiciar que aquesta pràctica es perdés i que s’hagin buscat nous motors que han arribat gràcies a la indústria. Limita amb Vilobí d’Onyar a l’oest, amb Caldes de Malavella al sud i amb els municipis gironins de Campllong i Sant Andreu Salou a l’est i d’Aiguaviva i de Fornells de la Selva al nord. Per Riudellots, hi passa l’autopista AP-7, la carretera N-2 i la carretera GE-672. S’hi troba l’estació de Riudellots, operada per Adif, a la línia entre Barcelona i Girona, i es troba a prop de l’aeroport.
El poble està encara envoltat per camps de conreu, però també per un polígon industrial de gran activitat, que és un dels més grans de les comarques gironines. Precisament, aquesta dualitat exigeix una constant recerca d’equilibri. “Volem que les zones industrials siguin pròsperes, però també volem que la gent d’aquí tingui qualitat de vida, que puguis mirar per la finestra i puguis veure un camp. Que els pagesos puguin continuar treballant malgrat tots els impediments que tenen, als quals s’afegeix el fet generacional. Som un poble de tradició pagesa, que ha de conviure amb una indústria molt potent i cada vegada més present”, explica l’actual alcalde, Josep Lluís Santamaria.
Així doncs, la preservació de l’entorn natural que encara posseeix serà un dels objectius de les properes dècades, ja que la seva situació geogràfica òptima li aportarà moltes possibilitats d’engrandir la potencialitat industrial que presenta.
Perquè, tot i que sembla que el municipi no té la pressió de pertànyer a la corona de Girona, des del punt de vista residencial, i per això no ha estat considerat un municipi tensat, sí que ha de fer front a altres amenaces que tenen a veure amb el seu potencial industrial i geoestratègic.
I això ja es va començar a albirar amb el pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (Pdusug) aprovat el juliol del 2010, que assenyalava, pel que fa al municipi de Riudellots de la Selva, una proposta d’assentament descrita com a “àrea d’activitat econòmica”. Aquest instrument de planejament comprèn els municipis d’Aiguaviva, Bescanó, Celrà, Fornells de la Selva, Girona, Llambilles, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Vilablareix i Vilobí d’Onyar. En aquell moment, Riudellots ja va presentar la seva queixa al planejament, un procés judicial que finalment va perdre: “És un canvi radical. No cal una zona logística i industrial tan gran i que afecta un bosc, una masia i camps de conreu. I no estem en contra del procés”, deia l’alcaldessa del moment, Montserrat Roura, després de perdre el contenciós.
Més recentment, l’any 2020, la Generalitat va anunciar la seva voluntat d’impulsar una reactivació econòmica –post pandèmia– amb un nou pla director urbanístic d’activitat econòmica de l’entorn de l’aeroport de Girona, que té com a objectiu possibilitar l’emplaçament d’una nova àrea d’activitat econòmica que respongui a les futures demandes de sòl per a aquests usos al sistema urbà de Girona, en un entorn d’excel·lent connectivitat viària, ferroviària i aeroportuària. El pla afecta els municipis d’Aiguaviva i Riudellots de la Selva. L’àrea d’estudi afecta unes 250 hectàrees aproximadament, a cavall dels dos municipis. Limitaria al nord amb la riera de la Torre; al sud, amb la carretera de Riudellots a l’aeroport C-25; a l’est, amb l’autovia A-2 –antiga N-2–, i a l’oest, amb l’ AP-7. Conjuntament amb el polígon industrial logístic del CIM la Selva, desenvolupat per l’empresa pública Cimalsa de la Generalitat de Catalunya, segons la Generalitat, el nou PDU aprofita les sinergies existents d’accessibilitat i connectivitat i la proximitat a l’aeroport per a la captació de noves activitats lligades a la logística i a la intermodalitat del transport. També per potenciar el sector industrial i de serveis, ja implantat en aquesta zona, evitant la dispersió territorial de l’activitat logística i potenciant condicions optimitzades per acollir noves activitats estratègiques. El mateix pla recorda que aquesta àrea ja havia estat considerada idònia com a àrea d’expectativa i expansió urbana amb l’objectiu de crear sòl per a activitat econòmica en pla director urbanístic del sistema urbà de Girona (Pdusug) citat anteriorment: “Es troba en una posició d’excel·lent accessibilitat i amb repercussió supramunicipal i també es caracteritza per la seva gran dimensió”, es llegia en la nota de premsa de presentació del nou PDU.
Segons explica l’actual alcalde, Josep Lluís Santamaria (JxCat), el consistori està pendent de reunions amb la Generalitat i amb l’Incasòl per saber fins on arriben les futures afectacions que han de comportar aquests planejaments.
Una de les eines que tindrà el municipi serà la redacció del futur POUM –per al qual ja s’ha creat la primera comissió–, el qual haurà de dissenyar i marcar quins han de ser els límits entre la realitat encara tradicional i pagesa i les futures pressions de l’avançament industrial. La intenció del municipi és tenir un creixement moderat –idea compartida per l’alcalde i per l’oposició– en un poble que encara és tranquil i cohesionat, on tothom es coneix. El POUM marcarà, doncs, de quina manera pot créixer el municipi des del punt de vista urbanístic –si seran pisos o cases– i fins a quin punt podrà pressionar la zona industrial.
Entre els projectes pendents, hi ha el de la nova biblioteca, que ha d’anar en un edifici amb voluntat polivalent, per donar cabuda als concerts i als actes que ara no tenen prou espai. I també s’estarà pendent del reivindicat arranjament de la urbanització Can Jordi, una actuació que fa temps que està pendent d’iniciar-se. Finalment, les inundacions del nucli antic, i també dels polígons, implicaran molts nous projectes.