política
Albares espera que s’adopti l’oficialitat del català a la UE el pròxim dimarts
Malgrat els dubtes d’alguns estats, el ministre d’Exteriors subratlla que el govern espanyol “treballa amb tots els països” per aconseguir la unanimitat
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha afirmat aquest dimarts que l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea es manté com a punt d’adopció en la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE del pròxim dimarts, malgrat les reticències d’alguns estats membres. “A petició espanyola, aquest punt va per adopció”, ha subratllat Albares en declaracions als mitjans des de Brussel·les. Preguntat pels dubtes que hi ha entre els governs nacionals, el ministre ha assegurat que Espanya continua “treballant amb tots els països” per aconseguir la unanimitat dels 27, necessària per poder aprovar l’oficialitat. “Estem parlant d’un tema de respecte de la identitat nacional plurilingüe espanyola”, ha dit Albares.
L’oficialitat del català, el basc i el gallec a la UE consta en l’agenda del pròxim Consell d’Afers Generals de la UE -on seuen els ministres d’afers europeus dels 27 estats membres-, que se celebrarà el 27 de maig. La qüestió es va introduir a petició del govern espanyol que, després de més d’un any des de l’última vegada que es va elevar la proposta a nivell europeu, va demanar a la presidència de torn del Consell de la UE, en mans de Polònia, que incorporés l’oficialitat de les tres llengües com a punt de debat i adopció, és a dir, de votació.
Per ampliar la llista de llengües oficiales de la UE es necessita unanimitat entre els 27. Tanmateix, fonts diplomàtiques asseguren que prop d’una desena de països han expressat dubtes sobre la qüestió en les reunions de preparació del pròxim Consell d’Afers Generals i que, per tant, és poc probable que l’oficialitat del català, el basc i el gallec s’acabi votant en la reunió del dia 27.
Entre els països que donarien suport a la mesura hi ha Bèlgica, Hongria i Portugal. Mentre que, en contra, hi ha Suècia, que ja va rebutjar donar suport a la petició d’Espanya fa més d’un any, quan es va debatre per última vegada a la taula dels 27. D’altres com Finlàndia o Alemanya continuen analitzant la proposta i fixaran la seva posició en els pròxims dies.