Un municipi equilibrat
Per la sintonia entre el turisme, amb els càmpings; la natura, amb el Montgrí i el Fluvià, i l’agricultura
La compra d’uns terrenys per ampliar l’escola ha de servir per poder abordar-ho finalment
Per al municipi és una necessitat i amb la cessió el departament ja no tindrà “excusa”, segons l’alcalde
Si diem que a Sant Pere Pescador l’agricultura i el turisme són els dos motors econòmics principals, seria caure en l’obvietat. Però no ho podem deixar de banda, per més obvi que ens sembli. És una realitat i a Sant Pere n’estan molt orgullosos. El motiu: un cert consens que hi ha en el model econòmic resultant, tot i les millores, necessàries i evidents, que s’han d’anar fent. Aquí, i queda recollit en les entrevistes a l’alcalde i al representant de la cap de l’oposició, aquest treball s’ha consolidat amb un equilibri entre aquests principals actors: incloent-hi la natura, a cavall del Montgrí i el Fluvià, que va lligat amb l’agricultura, especialment pel que fa al conreu de la poma. L’alcalde, Agustí Badosa, ens ho exemplifica en tres conceptes, tres potes, que diu ell: “Nosaltres sempre hem dit que Sant Pere té tres potes. Aquestes tres potes són clau i, penso, marquen la diferència amb altres municipis, també turístics; tot i que també és veritat que cadascú ha de defensar el seu, com és natural. Són el turisme, la natura i la modernització del sector agrícola, que és un referent”, i hi afegeix que precisament no s’han d’oblidar les arrels agrícoles de la localitat i com s’han anat empeltant amb el sentit dels nous temps: “Hem de mirar enrere, perquè l’agricultura sempre ha format part del paisatge. El turisme és nou, és posterior; esclata amb força als anys seixanta i setanta del segle passat.” Òscar Gómez, des de l’oposició, comparteix l’anàlisi que en fa l’alcalde, si bé, i com és lògic, amb matisos: “Considero que s’hauria de potenciar més el tema del comerç, si bé és veritat que ara amb el començament de la temporada se n’obren”, exposa, i continua: “L’equilibri que comentava es dona entre el que aporten els càmpings i els comerços actuals. I tot això ho connectaria amb l’àmbit rural, el de l’agricultura, que sí que dona un cert equilibri. Hi ha una marca del sector industrial, on no s’ha fet una aposta, però ho compensa la fruita, que ha ampliant instal·lacions i fa molt bona feina, com ara el sector de la poma, on s’ha fet una gran inversió durant els darrers anys.” No tot són flors i violes, és clar. Un municipi, qualsevol, és dinàmic i no paren de passar-hi coses. Gómez destaca l’increment de la inseguretat, especialment els robatoris a les zones d’aparcament de la platja. No en responsabilitza el govern, especialment pel que fa a les limitacions que una localitat petita, com Sant Pere, té en matèria de seguretat. Amb tot, sí que creu que caldria pressionar per aconseguir més vigilància dels Mossos o algun tipus de fórmula entre els municipis del voltant, que permetés incrementar la seguretat: “Cal pressionar més qui convingui o mirar si és possible fer algun tipus de mancomunitat per tenir una policia que pugui aplegar diversos pobles, o, també, mirar de fer algun tipus de conveni amb els Mossos d’Esquadra per patrullar més”, reivindica.
L’ampliació de l’escola
Un dels projectes importants que té el municipi sobre la taula és l’ampliació de l’escola Llagut, de la qual se senten molt orgullosos, i amb raó. Des de l’Ajuntament s’hi han abocat molts recursos, especialment davant la crítica de l’alcalde a la Generalitat perquè ha estat més aviat lenta en aquest sentit. I se n’han de sentir orgullosos, de l’escola. De fet, l’actual ajuntament són les antigues escoles, un projecte presentat per l’arquitecte Fèlix de Azúa i Gasque, pressupostat en 2.470 escuts, encara que arran de l’esclat de la tercera guerra carlina (1872-76) i de la forta epidèmia de verola que s’escampà pel municipi, l’any 1871 s’aturaren i no s’enllestiren fins a l’any 1879. El 2004 es va convertir en la Casa de la Vila. Seguim amb les escoles. L’any 1927 l’Ajuntament va adquirir un solar per a la construcció d’unes noves escoles, l’actual CEIP Llagut, encara que no entrar en funcionament fins després de la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Com es veu, també és un edifici destacat i important per al municipi. Ara cal deixar de banda els barracons i ampliar el centre. L’alcalde es mostra fermament convençut que ara la Generalitat, el Departament d’Educació i Formació Professionals, no podrà posar-hi més excuses un cop se cedeixi aquest terreny de 8.000 m²: “Per a nosaltres és molt important l’adquisició d’aquest terreny, que és just al costat de l’escola i del pavelló, per a futura ampliació i rehabilitació.” Aquest terreny és important, explica, perquè també permetrà ubicar-hi un nou dispensari municipal que ja s’ha incorporat en el nou PUOS, que tot just s’ha tancat: “L’actual dispensari mèdic és petitet i cada vegada hi ha més gent que en té necessitat. Penseu que d’alguna manera fem el paper de subcomarca; sobretot a l’estiu, quan hi ha puntes d’usuaris, per això el terreny ens permetrà també fer aquest dispensari municipal. Aquesta és una de les inversions importants i la nostra idea és que abans de Sant Joan el terrenys ja sigui nostre”, explica.
Estabilització pressupostària
En el darrer ple, es va aprovar un pla d’estabilització pressupostària. No és un problema de mala gestió, com recorda Òscar Gómez. Però sí que es mostra crític amb l’augment de la pressió fiscal al ciutadà. En tot cas, és un tema que afecta molts ajuntaments que han fet servir els romanents de tresoreria. La Unió Europea ha activat unes regles fiscals, segons les quals no hi pot haver dèficit i limita a uns casos molt puntuals l’ús dels romanents. D’aquí ve el pla que s’ha provat. La Comunitat Econòmica Europea ha activat unes regles fiscals perquè no hi hagi més dèficit: “Aquest pla d’estabilització pressupostària és la conseqüència que tots plegats hem estirat, per dir-ho de manera molt senzilla, dels famosos romanents de tresoreria d’anys anteriors, que en definitiva són de recursos propis de què pots disposar i, per tant, els hem dedicat a inversions”, i hi afegeix: “La veritat és que això ens representarà molt poc ajust, però sí que hi haurà unes correccions, res més.” L’alcalde destaca el paper constructiu que es fa des del grup de l’oposició, tot i les discrepàncies. Si bé diu que amb més finançament es podria arribar a acords per fer entre tots més coses.
