“El pacte de Sumem i el PSC és per la cadira, per ànsies de poder”

No és per això. És per la gestió, perquè els ciutadans han vist que, quatre anys després de la moció, en lloc d’anar a millor ha anat a pitjor. De tot allò que criticaven quan no formaven part del govern i que els va justificar una moció de censura, què? Ara hi ha molt més desencís i sobretot molt descontentament entre la ciutadania, que ha vist que el pacte de Sumem Esquerres i el PSC, bàsicament, és per la cadira, per ànsies de poder, i no pas perquè tinguin res en comú ni un projecte de poble.

Sumem Esquerres va decidir canviar d’aliats i en lloc de donar suport a l’alcaldia d’Ara Parets-ERC, la va cedir al PSC, el partit que ha estat governant des de fa 44 anys; de fet, Sumem Esquerres havia nascut per acabar amb el que ells en deien cortijo del Partit dels Socialistes. Per això la ciutadania ens va premiar, a més a més per la feina feta al govern i a l’oposició, i el 2023 vam guanyar per primer cop en la història les eleccions a Parets, que mai les havia guanyat cap altra força que el PSC. Vam guanyar el 2023 en vots, amb set regidors, i ens vam quedar a uns 20 vots de poder evitar la coalició que mantenen. Tenim una coalició de govern més per mantenir el poder que no pas per fer un projecte de futur. És allò que qui dia passa any empeny. Hi ha una situació interna de desgovern. Han sortit notícies sobre l’alcalde i el partit, que tenen una crisi, i això es tradueix en el dia a dia. No és que ho diguem: s’ha fet públic que no hi ha cohesió interna. Això ja ho deia fa un any, però ara s’ha demostrat, ho han fet evident. Intentaran aguantar, si és que poden, el que els queda de mandat.

I en el cas de Sumem hi ha una cosa curiosa, perquè quan governaven amb nosaltres el nivell d’exigència en la gestió era elevadíssim i quan van canviar d’aliat ha passat tot el contrari. No entenem que Sumem prefereixi que hi hagi declivi abans que permetre que una altra força que té ganes de canviar el poble i de treballar ho pugui fer.

Tenim el poble paralitzat. En el tema d’habitatge, si es va aconseguir alguna cosa, va ser gràcies a la nostra mediació amb la consellera Ester Capella, mentre vam tenir el govern d’Esquerra a la Generalitat. Vam aconseguir 58 habitatges d’HPO a l’Espai Central. L’institut escola, per exemple, és un cas de projecte paralitzat. No s’ha avançat res en l’institut escola, perquè no hi ha finançament, s’ha incrementat el cost. Està paralitzat. L’ampliació de places a la residència i centre de dia per a la gent gran sempre està igual. La climatització que s’ha fet ja la reclamàvem fa anys. Aquesta residència ja va néixer sense aire condicionat a les habitacions, i originàriament ja tenia degoters. Degoters que tenim informacions que diuen que no s’han acabat de resoldre. Per tant, el que s’ha fet ara és corregir tot el que no havíem fet bé. Una altra: ara fa dos anys que està tancada la piscina coberta, s’hi han fet obres, però no hi ha data d’obertura. No hi ha hagut manteniment d’edificis i ara és evident la deixadesa de tants anys.

Que no hi ha projecte. Potser s’espavilaran els últims sis mesos del mandat! Moltes promeses, però... Hi ha una cosa que en campanya el PSC no va dir, i és que faria un increment desmesurat d’impostos. La taxa de residus s’ha apujat un 74% i això és moltíssim, ha passat a ser de 250 euros. Pot haver-hi una directiva europea que pot condicionar, però tens marge per posar quotes diferenciades segons el nombre de persones que viuen empadronades, segons cadastre, etcètera. No s’ha fet. S’ha apujat l’IBI un 8%. Nosaltres, quan vam governar, el vam rebaixar un 10%. Ara pujarà el rebut de l’aigua un 7%, van apujar els guals un 26%... És a dir, al final, els veïns s’adonen que pel que paguen d’impostos, com si fóssim una gran ciutat, no reben els serveis que toquen. En qüestions com el manteniment de l’espai públic, la neteja, les voreres, no s’ha actuat. Hi ha un projecte, per exemple, que ha començat a generar por, com és la construcció de centenars de pisos, la majoria de renda lliure, a l’Espai Central. No s’ha previst que l’increment de població afectarà la mobilitat, les infraestructures... Créixer sense planificació? És un projecte del 2007-2008, de l’època del boom immobiliari, i ha canviat tot molt. És clar que cal habitatge, però no així.