“No només som aparcament de l’estació, sinó que fem pupil·latge”

El principal escull era el projecte, que, un cop redactat de nou i actualitzat, comportava una diferència econòmica substancial: de 5 milions d’euros va passar a 10,6. En l’última comissió de seguiment, que aplega l’Estat, la Generalitat, l’Ajuntament i Adif, i tal com vam redactar el conveni del 2019, l’Ajuntament queda cobert, perquè la nostra obligació es concreta en l’aportació de terrenys, i tant la Generalitat com Adif ho entenen perfectament i s’està negociant perquè aquest increment l’assumeixin aquestes dues administracions.

Hi ha hagut un tema d’increment de preus, però també tot un seguit de noves prescripcions normatives que fan que s’hagi de ser més curós a l’hora de treballar. No en sé la raó de fons. A partir d’aquí, només sé que aportant nosaltres els terrenys ja som al cap del carrer, que és l’obligació que complirà l’Ajuntament de Flaçà.

L’abril passat es va acabar l’exposició pública del projecte, en el nostre cas sense al·legacions, i la idea és al juny fer l’aprovació tècnica. Adif ens va dir que a final d’aquest any es podria licitar l’obra i que s’executaria abans de l’octubre del 2027.

Per l’enclavament, no ha estat mai una prioritat fins ara. A les comarques gironines crec que només queden el nostre i el de Figueres; però, en el nostre cas, havent fet a la dècada dels setanta la variant, era més aviat residual, perquè les molèsties es concretaven sobretot a nivell local.

No els afectarà gaire, perquè la supressió del pas preveu la creació a molt poca distància d’un pas inferior que estarà ben il·luminat, accessible i lliure de racons poc segurs.

Ho és del Baix Empordà, de zones properes de l’Alt Empordà i del Gironès i m’atreviria a dir que del Pla de l’Estany. Si vens de Banyoles i vols anar a Barcelona amb un tren de mitjana distància o un regional, en deu minuts ets a Flaçà i hi trobaràs aparcament gratuït.

Fins ara, que s’ha implementat la gratuïtat dels bitllets, ho portàvem força bé, perquè ha estat un creixement que el poble ha pogut anar absorbint, però se’ns està desbordant i ens està creant problemes. Estem enfocats a gestionar l’àmbit de l’estació, però, alhora, a facilitar que la gent pugui venir a aparcar. No és que no vulguem cotxes, sinó que volem tenir-los endreçats. Hem contractat una enginyeria especialitzada en mobilitat urbana, Intra, que des del gener està fent un estudi de com es mouen els cotxes a Flaçà i com ens afecta el tema de l’estació. No és només que vingui la gent a agafar el tren, és que funcionem com un aparcament de pupil·latge.

Hi ha molta gent de Barcelona que té segona residència a Palamós, Peratallada, l’Escala..., que ens deixa aquí el segon o el tercer cotxe. Són places que estan permanentment ocupades. Per això part de l’estudi busca incrementar la rotació, sobretot a l’espai més proper a l’estació.

En tres zones: al voltant de l’estació, al sector del camp de futbol i en una zona de desenvolupament de l’altra banda de la travessera. Hem fet un conveni amb Adif perquè ens cedeixi la gestió de la zona fins al casal, amb l’objectiu de poder-hi regular l’aparcament i, si fa falta, poder sancionar amb seguretat jurídica.

És el que estem estudiant. En principi, no. Nosaltres volem rotació. Hem de facilitar la gestió en l’àmbit de la plaça, on es concentra el comerç, i habilitar unes zones per als veïns en aquest entorn, que veurem quines són. Ara estem esperant que Intra acabi l’estudi. Hi ha una empresa que gestiona els aparcaments amb una aplicació de mòbil que també preveu solucions per a la bretxa digital que trobem interessant. I, basant-nos en tota aquesta tecnologia, volem implementar un sistema que fomenti la rotació a les diferents zones, amb un espai de park and ride a l’estació amb wifi i que et digui que hi podràs estar dotze hores. A l’altre costat de la travessera, si aconseguim un acord de cessió dels terrenys, hi faríem un aparcament de llarga durada, a tres minuts de l’estació.

Atès que som l’estació de diferents comarques, intentarem que se’ns pugui donar suport des de la Diputació. Entenem que, sense fer pagar, és un benefici per al conjunt d’aquestes zones. No volem perdre aquesta vitalitat que l’estació proporciona al poble.

El pas a nivell afecta directament la seguretat de les persones que hi passen, tant si són de Flaçà com si no ho són, i és una prioritat. En l’àmbit municipal, però, i des del punt de vista urbanístic, és un primer pas perquè es pugui millorar la mobilitat a tot el municipi.

L’actuació de l’Ajuntament, i no només de l’actual, ha estat renovar el sistema viari del municipi. Hi havia un parell o tres de carrers que acabaven en cul-de-sac. Un era el carrer de les Feixes. Al carrer de Pau Vila i al carrer de Carles Rahola, un concert amb els propietaris ens va deixar a títol provisional fer-hi un carrer per obrir, el 2019, aquests dos carrers, en un espai amb molta densitat de veïns i moviment de vehicles. La zona de la Colònia, fins fa poc, funcionava com una urbanització. Els veïns eren propietaris dels carrers i dels espais que hi ha entre els edificis i l’Ajuntament hi donava els serveis. Hi havia unes barreres de formigó que impedien la comunicació amb la urbanització de Can Tramuntana. A final del 2023, aquesta situació atàvica i anòmala es va regularitzar. La comunitat de veïns ens va cedir tots els vials i s’han tret les barreres de formigó, i així ha millorat la comunicació en tota aquesta zona.

Sí, la xarxa d’aigua potable, per exemple. Tota s’ha fet nova. En definitiva, aquesta és la nostra feina, intentar posar al dia serveis que en l’actualitat havien quedat desfasats.

També estem fent una tasca de modernització de l’enllumenat públic. Tenim uns 500 punts de llum i ara només ens falten els del carrer de Sant Cebrià, però els suports estan grapats a l’antiga fàbrica, que està abandonada i té les parets en mal estat. Hem millorat zones que ens quedaven fosques, zones on hi faltaven punts de llum, i, sobretot de cara a la seguretat dels vianants, hem il·luminat els passos on hi havia més risc, com per exemple el de l’entrada per la carretera de Palamós.