“Per a nosaltres, turcoxipriotes, no és legal anar als casinos”

Sobretot abans de la covid, la nostra principal indústria era el turisme i l’educació universitària, i potser la construcció en menys mesura. El principal mercat de vols directes que tenim és amb Turquia. Per tant, hi ha molts turistes turcs que venen, i sobretot arriben aquí pels casinos, perquè els casinos estan prohibits a Turquia.

Per poder muntar un casino al Nord cal tenir un hotel. S’han de complir uns requisits mínims. Per tant, no es pot establir un casino independent on la gent pugui jugar, cal complir certes condicions. I la llicència requereix una decisió política, també. Com a resultat, no tothom pot obrir un casino actualment. La majoria són propietat d’empresaris turcs. Dels 32 casinos que hi ha, només quatre o cinc són de propietat local. La resta estan dirigits per empresaris turcs, i aquests algunes vegades estan involucrats en altres negocis, com ara el blanqueig de diners. Potser no directament, però a través del casino, és possible. Per tant, tenim aquesta indústria que s’adreça principalment als visitants turcs. I, per descomptat, tenen una gran influència perquè paguen impostos. Bancs i casinos tendeixen a ser dels 50 contribuents més importants del Nord. I la raó és que necessiten pagar alguns dels seus impostos per endavant. Segons el nombre de taules o de màquines, han pagar una quantitat fixa per cadascuna. Per tant, això fa que la recaptació d’ingressos sigui més fàcil per a l’administració. Això significa que també tenen una influència significativa sobre la política, perquè poden fer donacions.

No hi ha un control diari, però si et troben en un casino o si intercepten els diners que guanyes, es considera il·legal. S’ha detingut persones per aquestes causes i algunes d’elles han hagut de retornar els diners guanyats. Així que, per nosaltres, en realitat és il·legal entrar al casino. Des del punt de vista social, els jocs d’atzar causen molts problemes. Certament, es podria solucionar amb suport psicològic, però no tenim aquests recursos.

Alguns dels propietaris posseeixen un casino sota el seu hotel, es construeix de forma conjunta. Al mateix temps, també són propietaris de mitjans de comunicació. I sobretot, també inverteixen en construcció. Hi ha un fenomen generalitzat, sobretot després de la covid i després de la guerra a Ucraïna: tenim un flux significatiu de russos. I la raó per la qual els russos s’han mogut aquí és perquè oferim un refugi segur. Els bancs turcs poden operar amb el sistema IBAN a través de Turquia. Així que, més que res, quan els russos es van enfrontar a la prohibició de l’IBAN després de la guerra a Ucraïna, ens vam convertir en una mena de lloc agradable on es poden amagar i on també fan els seus negocis.

Des de la guerra a Ucraïna i les arribades russes, veiem que els casinos, les apostes en línia, els jocs d’atzar i la construcció, tots treballen junts per a una gran quantitat d’activitats financeres il·lícites. Recentment, però, s’han aprovat algunes lleis. Una es va aprovar a finals de desembre del 2023, era una espècie de llei antiblanqueig de diners. No puc dir que s’estigui implementant perquè tenim punts de criptomonedes a diferents parts del nord. A diferència de la resta del món, tenim un munt de llocs on es pot portar els diners en efectiu i comprar criptomonedes. Aquesta indústria encara no és una indústria regulada al Nord de Xipre, i no s’aplica cap norma KYC. No es coneix els clients, no es demanen els documents nacionals d’identitat. Els que utilitzen aquest sistema reben els seus diners sense cap registre de dades personals.

Es va aprovar una altra llei, també molt recentment, que limita les compres de propietats dels estrangers. Tenim un sistema de confiança i offshore. Així que es pot establir un sistema de confiança que no marca un límit de propietats. En conseqüència, les autoritats del nord no saben qui compra les propietats. Aquesta oportunitat està molt explotada pels estrangers, però recentment s’ha aprovat una llei que obliga aquests estrangers a registrar les seves propietats. I, realment, ara veiem que hi ha moltes propietats a la venda. Crec que quan mirem els casinos, hem de mirar també aquest angle. Per una banda, hi ha la gent turca que realment ve aquí per jugar. Els sembla interessant. Però també hi ha aquest altre àmbit que s’utilitza per al blanqueig de diners. L’altra part és, a més, el vincle que existeix amb la prostitució.

Tenim una llei que diu que la prostitució és il·legal a Xipre del Nord, però tenim una llei relacionada amb les discoteques que regula bàsicament noies que ballen als clubs nocturns, que treballen als casinos com a assistentes... Aquest reglament és una mena d’invitació oberta al tràfic d’éssers humans. Quan arriben han de donar els seus passaports i tenen controls regulars cada setmana per si tenen alguna malaltia de transmissió sexual. La llei limita cada negoci a portar vuit dones. I de vegades vuit dones no són suficients per a alguns negocis. Algunes de les noies que treballen allà, quan arriben no saben que en realitat treballen per a la prostitució. Venen aquí com a ballarines i, enganyades, s’acaben trobant immerses en la xarxa de prostitució. Tot i que les portin com a card dealers o treballadores del casino, acaben proporcionant serveis addicionals als clients.

Fa uns anys es va aprovar una llei sobre el tràfic d’éssers humans, i, des de llavors, només una persona ha estat portada als tribunals. És com una cosa coneguda, que vas a llocs i pots tenir serveis de prostitució, però no un hi ha control policial. Així doncs, és una espècie d’activitat il·legal però legal. El govern rep impostos d’aquest sistema. És formal, és il·legal, però a ningú li importa. I, per descomptat, no existeix un mecanisme adequat per lluitar-hi en contra. I el tràfic d’éssers humans no només s’està produint amb les treballadores sexuals, sinó també en la construcció, per exemple. Hi ha molta gent explotada en el sector de la construcció. A vegades els fan entrar en aquest sistema dient-los que estudiaran a la universitat, i llavors cobreixen només els seus honoraris per a la universitat el primer any.

Hi ha hagut un ajustament legal pel que fa als casinos a través de l’aprovació d’algunes lleis. Tot i això, quan mirem els números, almenys els últims números, la quantitat total de diners que recullen dels casinos que va per al benefici públic s’ha reduït. Amb les lleis es van protegint els casinos i es redueix la càrrega fiscal que tenen, i, contràriament, el sistema públic ara rep menys diners.

Quan mirem la despesa en diners públics de l’administració turcoxipriota, veiem que s’ha pagat sobretot els salaris de les persones que treballen per al govern, però s’ha fet molt poca inversió en l’àmbit social. Escoles pobres, hospitals pobres, infraestructures molt pobres. Ens enfrontem constantment a retallades d’energia elèctrica, i és una necessitat. En aquest moment, el govern està actuant de manera que cada cop rep menys diners per a aquest tipus de béns públics i està protegint els casinos, quan els casinos estan permetent sobretot diferents activitats criminals. I, com vostè sap, la gent corrent que viu a Xipre del Nord, en realitat estem pagant totes els efectes que això comporta. Perquè, per exemple, tenim una millora significativa a la zona d’Iskele/Trikomo sobre el sistema de construcció, però no hi ha un sistema de clavegueram per a aquestes cases. Així que, si no tens un sistema de clavegueram per a tantes propietats, què fas? Ho aboques tot al mar. Les estadístiques recents suggereixen que des del 2021 fins al 2024, només a l’àrea d’Iskele/Trikomo, més de 12.000 propietats s’han desenvolupat sense infraestructura, sense inversió en electricitat, sense inversió en sistemes de clavegueram. Així que pot semblar que és més barat que qualsevol altre lloc, però en realitat hi falta tota la infraestructura.

Sí, no podem entrar als casinos, no gaudim d’aquest joc. Al final sí que es pot crear un perill públic per addicció, i a més la clientela del casino no és un tipus de client que es compromet amb la comunitat del país. S’està promovent una mena de turisme que, quan arriba la limusina, els va a buscar directament a l’aeroport. I la majoria ni tan sols surten del casino, perquè a l’hotel tenen la piscina, el menjar i tots els serveis que necessiten. Així, d’alguna manera, podem rebre centenars de milers de persones als casinos, però amb un compromís zero amb l’economia local. Per tant, aquest tipus de turistes en realitat ni tan sols estan creant sinergies amb els altres sectors, amb les quals la gent almenys es beneficiaria del turisme.