Habitatge i turisme: els debats

El gener del 2020, el padró de l’Ajuntament de Banyoles va superar per primer cop el llindar dels 20.000 habitants. Actualment està situat en 20.599 ciutadans. Des dels Jocs Olímpics del 1992, en què es registraven 15.000 habitants, el creixement de la ciutat ha estat constant, propiciat també per l’arribada de persones de fora del país. Aquesta xifra va comportar canvis determinants en la gestió de la ciutat, com va ser l’augment del nombre de regidors, nous drets i obligacions, o més subvenció de l’Estat. Ara fa cinc anys s’aprovava el POUM en el qual es plantejava un creixement controlat amb un horitzó d’uns 25.000 habitants el 2040 i la previsió que es facin 2.613 nous habitatges, 724 dels quals de protecció oficial (el 30%) De fet, aquest creixement mantingut ha agreujat la urgent mancança global de l’habitatge al municipi, problemàtica en què la capital del Pla de l’Estany no és cap excepció. Banyoles és, segons la Generalitat, un dels 140 municipis inclosos a la zona de mercat residencial tensat on es regula el preu del lloguer. No ha participat en la primera convocatòria feta pel govern català per a la creació d’una reserva pública de solars, cita a la qual tampoc no ha acudit cap altre municipi de la comarca. L’alcalde, Miquel Noguer, assegura que es mantenen reunions amb el Departament de Territori per buscar alternatives: “Estem desenvolupant espais per poder-ho fer, i també estem en negociacions amb la Generalitat perquè s’adquireixin les propietats d’Immocaixa o Criteria, que són 50 habitatges que podrien passar a ser accessibles”, assegura l’alcalde, que reconeix que la manca de pisos per viure és una assignatura pendent: “És un problema i ho reconeixem, ho hem dit, ho diem i ho direm. Hi hem treballat, hi treballem i hi treballarem. El que passa és que els desenvolupaments urbanístics a vegades no són fàcils i s’alenteixen, però estem fent coses.” L’any 2022 l’Ajuntament es va haver de fer enrere en una proposta per la construcció de més de 50 habitatges de protecció oficial, en una parcel·la del carrer Boix Juscafresa, entre el barri Can Puig i Canaleta. L’alcalde recorda que la decisió es va haver de prendre davant del fort malestar entre els veïns del barri i també per la posició en contra dels grups de l’oposició, propiciada pel fet de trobar-se en ple període preelectoral: “Ara estem treballant en tres o quatre coses interessants per poder desenvolupar. És veritat que vam intentar fer una promoció d’habitatges, que llavors hi va haver un tema veïnal que vam entendre, perquè quan fas una cosa d’aquestes també hi ha d’haver un bon veïnatge. I jo crec que vàrem saber ser capaços tots plegats, tots plegats, d’entendre-ho. I ja està. I escolti’m, si no, avui comptaríem amb una cinquantena de habitatges de protecció oficial i seríem un exemple. Però no va poder ser i hem buscat altres camins”, explica Noguer. Entre aquestes accions, l’alcalde recorda que s’han anat comprant pisos i ara ja es compta amb una borsa de 15 habitatges, la majoria dels quals es destinen a la mesa d’emergència: “Ara hem de mirar quina capacitat tenim de compra i de rendiment. Perquè podem tenir molta capacitat de compra, però per tenir-los tancats tampoc pot ser. Perquè llavors deixes passar l’oportunitat d’un tanteig i retracte d’alguna persona que els pugui adquirir i el pugui rendir i hi pugui viure una família”, conclou. Per al cap de l’oposició (ERC-SomB-AM), Jaume Butinyà, cal fer molt més: “Està molt bé que es comprin habitatges. El problema és que la gran majoria s’han comprat en una zona molt concreta de Banyoles. Alguns s’han rehabilitat i s’han dedicat a habitatge d’emergència. Hem de superar això. Això era necessari. Està bé que s’aprofiti l’oportunitat, però hem d’anar més enllà. El problema és que l’equip de govern actual, el tema de l’habitatge, encara el veu com un tema de serveis socials.” Segons explica Butinyà, precisament una de les solucions a la manca de pisos per viure implica fer un canvi de concepte: “Hem de veure l’habitatge com un equipament més. Ningú discuteix que cal tenir un CAP o una biblioteca o un pavelló. Doncs hem de tenir 200 habitatges públics. Ja decidirem a qui es dona, que públic no vol dir social, i com es gestionen, però cal marcar-se l’objectiu com si es tracés de tenir un altre equipament municipal, per a tothom”, adverteix el representant d’ERC.

L’estany de Banyoles continua essent actualment un imant que atrau tot tipus de turisme, familiar, de natura i sobretot d’esdeveniments esportius. L’aposta per a aquest darrer sector ha provocat, en més d’una ocasió, les crítiques dels grups de l’oposició: “N’hi ha molts, és veritat. Uns coorganitzats a l’Ajuntament i altres coorganitzats de manera privada, en els quals nosaltres hem de col·laborar. De fet, la riquesa de la nostra ciutat és la riquesa d’agrupacions, clubs, institucions i entitats”, explica Noguer, que hi afegeix: “Però hi ha un munt d’altres activitats de turisme cultural, històric i patrimonial. Hem obert el monestir, que portava 40 anys tancat. Inaugurarem el Museu Arqueològic, tenim el Darder . Hi ha els diferents festivals, l’Afònica, el de Jazz. Tenim el teatre, tenim la Factoria. El llibret semestral d’activitats culturals és molt gruixut”, adverteix l’alcalde, que conclou: “La gent ve a gaudir de la natura, de l’esport i cada vegada més de l’oferta patrimonial i de les iniciatives diverses com ara la Ruta dels Dolços. S’està treballant en tots els àmbits turístics.” Preguntat sobre com ha de ser la Banyoles dels propers anys, Noguer aposta per una ciutat, diu, “amable”: “U

na ciutat on es visqui bé, on hi hagi benestar. Banyoles ha de ser una ciutat amable, ha de ser una ciutat on la gent hi visqui convençudament bé.” Per la seva banda, Jaume Butinyà demana que aquest benestar s’estengui a tota la població: “Banyoles té un nivell de vida bo, tot i que en els darrers anys estem per sota de la mitjana de Catalunya. Hi ha molta població que cobra poc. Volem que tota la gent de Banyoles visqui encara millor del que viu avui.”