política
Activen la represa d’una comissió d’investigació al Parlament per Pegasus i els infiltrats
Diputats de Junts, ERC, Comuns i CUP es reuneixen amb representants d’entitats per presentar-los el pla de treball consensuat
Volen que la feina, ja iniciada l’anterior legislatura, es reprengui en breu amb els dos vessants unificats, si bé ara no tenen majoria per votar el llistat de compareixents
Els grups parlamentaris de Junts, ERC, Comuns i la CUP han consensuat el pla de treball per a la comissió que investigarà al Parlament l’espionatge polític a líders independentistes, a través del programa Pegasus, i les infiltracions policials a moviments socials. En una sola comissió s’unificaran així els dos vessants d’espionatge al moviment sobiranista, i es podran reprendre en part els treballs de la comissió d’investigació que pel cas Pegasus ja va operar en l’anterior legislatura, llavors presidida pel líder parlamentari d’ERC Josep Maria Jové, malgrat que va decaure i no va arribar a la fase final de presentació de conclusions i votació en el ple en convocar-se eleccions anticipades. Tots quatre grups ja van presentar el 13 de febrer passat a registre la sol·licitud per a la creació de la nova comissió, i volen ara que es procedeixi a fer-la efectiva en les properes setmanes, “tan aviat com sigui possible”, segons una nota que han difós conjuntament.
Tot i que, a diferència del setembre del 2022, quan van demanar la primera, ara no tenen majoria al Parlament -sumen 65 dels 135 diputats-, el reglament sí que estableix la facultat que, un cop l’any, amb el suport d’un mínim de tres grups o d’una tercera part dels diputats (45) es pugui obligar a la creació d’una comissió d’investigació sense haver de tenir el suport majoritari del ple. Això sí, per aprovar el pla de treball i les compareixences serà clau la posició del PSC, i que no s’hi oposi.
A fi d’explicar-los el pla i demanar la seva complicitat en els nous treballs que ara s’encetaran, diputats de tots quatre grups s’han reunit aquest migdia amb representants d’Òmnium Cultural, Amnistia Internacional, Irídia o Alerta Solidària, entre d’altres, que són alguns dels col·lectius i entitats que han estat donant suport a les víctimes de les pràctiques d’espionatge. Els quatre grups els han explicat que volen fer comparèixer en la comissió representants polítics, responsables policials, víctimes i advocats per reprendre la tasca de l’anterior legislatura, però també per aprofundir en els nous casos que s’han destapat les darreres setmanes, arran sobretot de la comissió d’investigació que també està en marxa al Congrés dels Diputats.
CNI, delegats i ministres
Entre altres, així, portaran a votació de l’òrgan que hi compareguin els exdelegats del govern espanyol a Catalunya, Josep Enric Millo, Maria Eugènia Gay i Teresa Cunillera; els responsables operatius del cos de la Policía Nacional a Catalunya i dirigents del CNI com l’actual directora Esperanza Casteleiro, Paz Esteban, i l’anterior, Félix Sanz Roldán. A més a més, volen tornar a citar ministres com Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles -que en la comissió de l’anterior legislatura ja es van negar a comparèixer, igual que altres alts representants com el mateix president espanyol Pedro Sánchez o el seu antecessor Mariano Rajoy- ; el secretari d’Estat per a la Seguretat o el fiscal general de l’Estat, així com la fiscal en cap a Barcelona. També de l’anterior govern del PP, els exministres de l’Interior, Jorge Fernández-Díaz i Juan Ignacio Zoido, i l’exministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, seran citats si ho avala una majoria de la comissió. Amb responsabilitats al govern català, els quatre grups també troben clau escoltar l’actual director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’exconseller Joan Ignasi Elena.
Pel que fa a la investigació de les infiltracions destapades per algunes informacions periodístiques, en les propostes de compareixents també hi consten tant agents suposadament infiltrats com les seves víctimes, per la qual cosa voldran citar membres de col·lectius afectats per aquests casos a Barcelona, Girona, Salt i el País Valencià, així com fins i tot ciutadans del Regne Unit o Alemanya que també han passat per experiències similars. També volen sentir els màxims dirigents polítics espiats a Catalunya com els expresidents Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès; els membres de la delegació que va constituir el Comitè Pegasus l’anterior legislatura al Parlament Europeu, i representants dels quatre partits afectats pel programa israelià.
Advocats com Laia Serra, Andreu Van den Eynde, Gonzalo Boye o Benet Salellas -que ja van comparèixer en l’anterior legislatura- i diversos experts i entitats que treballen en l’àmbit dels drets humans són altres dels noms que formen part del pla de treball proposat.