Polònia decideix aquest diumenge a les urnes si avala el gir europeista del 2023

Els polonesos estan convocats aquest diumenge a les urnes en una segona volta de les eleccions presidencials en què no només decidiran qui serà el cap de l’Estat durant els cinc anys vinents, sinó també quin camí ha de prendre el país: el de la sintonia amb Europa que representa el candidat liberal Rafal Trzaskowski, o el del nacionalisme que defensa el conservador Karol Nawrocki.

A les urnes s’enfronten dues visions de país i dos models de societat oposats, encarnats per Trzaskowski, actual alcalde de Varsòvia i candidat de la Coalició Cívica (KO), partit líder de la coalició governant, i Nawrocki, recolzat pel partit nacional-conservador Llei i Justícia, que va governar entre 2015 i 2023.

El sistema legal polonès concedeix al president el poder de vetar qualsevol llei o pressupost, per la qual cosa està en joc si el Primer Ministre Donald Tusk podrà implementar el seu ambiciós programa de reformes amb el seu col·lega de la Coalició Cívica Trzaskowski com a president, o si s’haurà d’enfrontar a continus obstacles que el podrien paralitzar fins a les properes eleccions parlamentàries del 2027.

L’actual govern de coalició, una aliança de centredreta, va arribar al poder el desembre del 2023 i s’ha vist obligat a cohabitar amb el president Andrzej Duda, alineat amb els conservadors, en un any i mig ple d’enfrontaments i tensió. Duda ha utilitzat sistemàticament el seu poder de veto, i també ha remès lleis i pressupostos al Tribunal Constitucional, un organisme els membres del qual van ser nomenats majoritàriament per ell mateix, cosa que a la pràctica funciona com un veto.

La victòria de Trzaskowski eliminaria tots aquests obstacles, permetria al govern avançar amb el seu projecte de reforma institucional, i serviria per reduir els desacords, cada vegada més profunds, que hi ha entre els partits de la coalició. Si, al contrari, Nawrocki s’alça amb la victòria, es prolongaria la paràlisi institucional, s’exacerbarien les tendències centrífugues a l’aliança de dotze partits liderada per Tusk i s’obriria una etapa d’inestabilitat, nous enfrontaments amb Brussel·les i una erosió accelerada de l’executiu.

La primera volta electoral va marcar un rècord de participació per a unes presidencials, amb un 67,31%, i les enquestes suggereixen que la segona podria superar aquesta xifra. L’última enquesta IBRiS per al noticiari polonès Onet, realitzada del 26 al 28 de maig, va situar el liberal Trzaskowski amb un lleuger avantatge del 47,7% davant el 46% de Nawrocki.