Les eleccions poloneses deixen pràcticament empatats europeistes i ultres

Les eleccions a la presidència de Polònia van deixar pràcticament empatats el corrent europeista, representat per l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, i l’ultranacionalisme del candidat de Llei i Justícia (PiS), Karol Nawrocki. Un 50,3% va obtenir el candidat liberal i company de partit del primer ministre Donald Tusk, segons el sondeig a peu d’urna de la televisió pública polonesa TVP. El seu rival, considerat el successor natural del president sortint, Andrjez Duda, es va quedar en un 49,7%.

Caldrà esperar als resultats consolidats, que probablement s’anunciaran avui, per saber-ne el guanyador. De moment, s’han acomplert els pronòstics d’empat amb què s’havia arribat a la recta final de la campanya d’aquests comicis presidencials.

Els dos candidats representen dues visions antagòniques de la mateixa Polònia actual, l’europeista i la ultraconservadora. Trzaskowski havia estat el més votat en la primera ronda, tot i que amb un avantatge mínim d’un punt sobre Nawrocki. Teòricament, el candidat del PiS tenia més possibilitats d’atreure’s el vot de la nova i més radicalitzada dreta llibertària que és Confederació, el partit que lidera Slawomir Mentzen, una figura omnipresent a les xarxes socials.

L’alta participació de la primera volta, un 68%, era un rècord en eleccions nacionals recents a Polònia. A la segona es va arribar fins i tot al 72,8% de participació, el que els experts atribueixen a la mobilització en favor del carismàtic Trzaskowski.

L’expectació per aquestes eleccions anava més enllà de la mateixa Polònia. La lluita pel poder estava entre dues posicions dretanes, la liberal i europeista de l’alcalde i l’euroescèptica del PiS. Una victòria de Trzaskowski significaria alliberar l’actual govern del primer ministre, el també liberal Donald Tusk, del bloqueig amb què fins ara topen els seus grans projectes i que prové pel president Andrzej Duda, cap d’estat des del 2015. El PiS havia estat la força més votada en les eleccions parlamentàries del 2023, però Tusk va esdevenir, aleshores, cap del govern al front d’una coalició d’ampli espectre unida per desig d’acabar amb els vuit anys de domini dels ultraconservadors. Malgrat la victòria d’aleshores, Tusk no ha pogut complir les seves promeses electorals, com ara aixecar la prohibició casi total a l’avortament, pel bloqueig que imposa el PiS a través del seu president lleial, Duda.