memòria
El president del Consell de la República a Via Laietana 43
Jordi Domingo relata el com va ser brutalment torturat el 1972
Es prepara un gran acte pel dissabte 14 per reivindicar que la Prefectura sigui un espai de memòria integral
Jordi Domingo, president del Consell de la República, ha participat avui en l’acte que cada quinze dies organitzen la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC per demanar que la prefectura de Via Laietana es resignifiqui i esdevingui un espai de memòria i interpretació de la tortura.
Domingo ha intervingut a títol personal per explicar la seva experiència quan el 1972 va ser detingut i brutalment torturat per la policia. Domingo era aleshores militant de Bandera Roja amb responsabilitats dins del moviment universitari clandestí i va caure detingut juntament amb dotze companys de militància.
“A mi em van portar a la comissaria d’Enric Granados, allí vaig rebre tortures”, ha explicat Domingo que ha detallat el catàleg de maltractaments físics i també psicològics. Va estar detingut 72 hores fins que el van portar a Via Laietana i d’allà als jutjats. El testimoni ha explicat que va denunciar les tortures davant el jutge però que el seu cas va quedar en un no res.
El testimoni de Musté
A l’acte d’avui també hi ha participat Josep Musté, un dels 45 detinguts en l’operació Garzón que va represaliar l’independentisme català poc abans dels Jocs Olímpics de 1992. Musté va ser brutalment torturat amb descàrregues elèctriques i tot i que no va passar per Via Laietana ha volgut ser present en l’acte per mostrar la seva solidaritat amb la iniciativa de memòria.
El cas de les tortures patides per Musté i setze persones més va arribar fins al Tribunal Europeu dels Drets humans que va acabar condemnant l’Estat espanyol per no haver investigat les denúncies que en el seu dia es van presentar.
Nova concentració
Les concentracions davant la prefectura es fan el primer i tercer dimarts de cada mes. En aquest cas, però, es preparar una concentració extraordinària que es vol multitudinària pel proper dissabte dia 14 a les sid de la tarda amb l’objectiu d’enviar un missatge a l’Estat que té intenció d’iniciar aquest mes de juliol els tràmits per declarar la prefectura com espai de memòria.
“L’estat només vol fer una declaració simbòlica, i nosaltres no volem que hi hagi una placa a la façana i prou”, ha dit l’advocada Pilar Rebaque. La lletrada ha demanat a l’Estat que “respongui al clam social” que demana que Via Laietana 43 perdi els seus usos policials i es destini de forma íntegra a espai de memòria.