política
ERC avisa que sense un nou model de finançament no hi haurà “pressupostos ni estabilitat”
El Parlament valida el tercer suplement de crèdit per valor de 468 milions
Els socis aprofiten el debat per posar ja condicions al govern si vol negociar els comptes del 2026
Romero esperarà a l’estiu a activar-ne la preparació, però confia estar generant prou “relacions de confiança”
“Tenim més ganes que ningú que disposem de nous pressupostos, però si no avancem en el nou finançament no hi haurà ni pressupostos ni estabilitat”. Ras i curt, el diputat d’ERC Albert Salvadó ha llençat aquest matí aquesta advertència al govern durant el debat per a la convalidació del tercer i últim suplement de crèdit, que haurà permès incorporar fins a 3.936 milions d’euros procedents de nous ingressos al pressupost vigent, que és el prorrogat del 2023. Salvadó ha recordat que el sistema actual és “injust i caducat”, i que els mou l’acord d’investidura signat que marca que abans del 30 de juny es definirà un nou model que preveurà el principi d’ordinalitat o la recaptació i gestió integral dels impostos que es generen a Catalunya. “És un objectiu estructural, estratègic i irrenunciable”, ha avisat.
No ha estat l’únic que ha aprofitat el debat per començar a posar condicions per parlar de pressupostos per a l’any vinent. “Per encarar la negociació exigirem que compleixin”, ha exigit també el portaveu dels comuns, David Cid, que ha recordat que amb els decrets que ara s’han aprovat el govern ja té “la caixa d’eines” i els recursos, i li toca “complir”. És a dir, executar. En aquest sentit, ha destacat que els suplements recullen les tres prioritats que s’havien fixat -habitatge, serveis públics i una transició ecològica “justa”-, les mateixes que guiaran la propera negociació.
“Enguany no ha pogut ser, però ens agradaria en els propers anys aprovar pressupostos per marcar-nos un horitzó entre tots”, s’havia limitat a dir abans la consellera d’Economia, Alícia Romero. Després, en declaracions als passadissos, ha insistit que confia poder començar a negociar “quant abans millor” els comptes del 2026, i aprovar-los per tenir-los en vigor l’1 de gener. “No dependrà només de nosaltres”, ha reconegut, això sí, si bé creu que durant la negociació dels suplements han anat generant “relacions de confiança” que hi ajudaran, fins i tot per tirar endavant mesures més enllà dels comptes. “Hem demostrat que complim els compromisos, perquè moltes actuacions incloses ara venen dels acords d’investidura”, ha subratllat, mentre ha reiterat la promesa que compliran pel que fa al nou model de finançament o els 1.400 milions que s’han compromès a invertir en habitatge. Romero, això sí, esperarà que el govern estatal marqui el “marc pressupostari”, cosa que normalment fa a l’estiu, per posar en marxa el mecanisme intern per a la preparació del projecte de llei.
Tercer suplement
El decret llei del tercer suplement de crèdit, per valor de 468 milions -dels quals 80 van a augmentar sous dels funcionaris i 386 a fer front a inversions i despeses dels departaments, fet que permetrà segons Romero iniciar ja alguns nous projectes i programes-, s’ha aprovat amb el vot favorable d’ERC i Comuns, a canvi de diverses mesures. En aquest sentit, Salvadó, que ha reivindicat que el superàvit disponible és fruit de la gestió fiscal “prudent i rigorosa” de l’anterior govern, s’ha felicitat perquè s’han pactat accions que permetran construir “sobirania efectiva”, com el reforç de més de 200 persones de la plantilla de l’Agència Tributària de Catalunya o l’avenç en el traspàs de Rodalies, però també abocar més diners a l’educació de 0 a 3 anys o al Pacte Nacional per la Llengua. Cid, pel seu cantó, ha destacat com ara es destinaran 37 milions a reforçar les classes de català, anglès i matemàtiques, i també més diners als menjadors escolars. “Davant la conjuntura el govern ha triat no resignar-se sinó actuar”, ha destacat el diputat del PSC, Jordi Riba, que ha destacat que els suplements “expressen prioritats” que comparteixen plenament en matèria de salut, educació, serveis socials, habitatge o suport al món local.
Junts s’absté
Junts s’ha abstingut en la votació, i ha lamentat que no és “d’un país normal” que els grups que van investir el president no li aprovin uns pressupostos, en paraules del seu diputat Jordi Munell, que també ha lamentat que els recursos extra no venen d’una millora del finançament ni de la reducció del dèficit fiscal, sinó “de la butxaca” de ciutadans i empreses. Munell també ha criticat l’escenificació dilluns passat d’un acord amb patronals i agents socials. “La seva tasca no és validar ni un suplement de crèdit ni un pressupost”, ha etzibat, després que el govern de Pere Aragonès ja ho fes. “Han volgut escenificar una majoria que no és estable, però és un missatge de feblesa política, de minso suport parlamentari i de no lideratge”, ha conclòs. “Ho llegim just al contrari, com una mostra de solidesa institucional i capacitat d’arribar a acords mentre no es reuneixen les condicions per aprovar uns nous pressupostos”, s’ha defensat el diputat Riba, que ha recordat que s’ha arribat a fins a 71 compromisos amb els actors socioeconòmics.
Al seu torn, la diputada de la CUP Laia Estrada ha retret al govern que els decrets són simples “operacions partidistes”, que escapen “a l’obligació política d’un debat pressupostari profund”, i que es redueixen a parlar de “partides genèriques”, sense desglòs i sense saber on es destinen els recursos “ni quines contrapartides polítiques es generen”.