Xoc de Sánchez i barons del PP amb Illa d’amfitrió

És una cimera creada pel president socialista José Luis Rodríguez Zapatero amb una primera edició el 28 d’octubre del 2004 al Senat i és el president socialista Pedro Sánchez qui n’ha celebrat més convocatòries –22–, però els barons i les baronesses del PP, silents i satisfets quan Mariano Rajoy només els va convocar dues vegades en set anys (2011-2018) a La Moncloa, ara viuen en peu de guerra la XXVIII Conferència de Presidents que s’obre avui al Palau de Pedralbes de Barcelona. Amb el president Salvador Illa exercint d’amfitrió de la trobada i advertint que està “disposat a discutir el que convingui on convingui, sempre que no sigui per fer soroll que és el que sembla que alguns volen”, l’única certesa de la cimera és que se celebrarà amb quòrum, una evidència que en aquesta edició no estava garantida perquè el PP ha jugat al límit la seva amenaça de plantar Sánchez –i de retruc el rei Felip VI, que no hi té ni veu ni vot però que participa en la salutació inicial i en la fotografia de família– i no va confirmar l’assistència fins que 72 hores abans va aconseguir imposar al govern un temari propi d’un debat de política general amb afers de competència estatal i punts calcats de l’agenda ultradretana de Vox com ara la inquiocupació. La Conferència de Presidents transcorrerà físicament a Barcelona, però amb els barons del PP in situ pensant ja en la manifestació que 48 hores després el partit ha convocat a la plaça Espanya de Madrid en contra de Sánchez i del pacte amb ERC i Junts sota el lema “màfia o democràcia” en vigílies que el ple del Tribunal Constitucional dicti el 24 de juny una sentència favorable a la llei d’amnistia que pot aplanar el segon bienni de la legislatura.

L’endemà d’escoltar que l’amenaça dels onze presidents del PP de Madrid, País Valencià, Aragó, Balears, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Cantàbria, Extremadura, Múrcia, La Rioja de no assistir a la Conferència de Presidents era creïble i que el boicot tenia l’aval d’Alberto Núñez Feijóo, Sánchez es va veure forçat a fer un gir de guió i va incloure in extremis en el menú de la cimera tots els temes que li havia imposat el PP –entre els quals, el finançament singular i la condonació del deute– com a condició inexcusable per a la seva assistència. L’ordre del dia, doncs, consta al final de catorze punts: accés a l’habitatge, finançament de l’educació (infantil, universitària i FP), model energètic (descarbonització i seguretat), finançament autonòmic (i deute i entregues a compte), pla migratori, infraestructures, reforma del model de finançament, lluita contra l’ocupació i la inquiocupació, pla energètic i seguretat de Red Eléctrica per evitar noves apagades com la del 28 d’abril, control de fronteres, inversions en infraestructures crítiques per afrontar el caos ferroviari, dèficit de professionals sanitaris i finançament de la dependència, retirada dels projectes de llei de reforma del poder judicial i de l’estatut del ministeri fiscal i finançament del primer cicle d’educació infantil. És un volum de temari que amenaça de comprometre la trobada fins a convertir-la en un caos dialèctic, però la por de Sánchez de patir una plantada a Pedralbes era tan profunda que el seu ministre de Política Territorial, el canari Ángel Víctor Torres, fins i tot ha copiat la literalitat dels punts dictats pel PP sense despullar-los del biaix ideològic dretà com a gest de bona voluntat.