“Les Clarisses és l’obra de la Seu, però estic segur que acabarà bé”

És l’obra de la Seu, però estic segur que acabarà bé. Són temes que sembla que no es desencallin mai. En el mandat passat, a través de les subvencions que va donar la Generalitat a última hora, dels diners dels fons europeus i de la Diputació, es va fer un bon coixí econòmic que representava gairebé el 80% de l’obra. Una obra que va començar poc abans de les eleccions. En aquests dos anys, les obres van quedar mig aturades per motius tècnics. El fet és que qui va fer el projecte no va guanyar la direcció d’obra i això va portar al desastre. Hi ha un projecte que és molt innovador, i per això ens donen la màxima puntuació dels fons europeus, però qui guanya la direcció de l’obra hi troba mancances i problemes a l’hora d’executar-lo. No se la vol jugar. Jo entenc la posició de les dues parts, però quan hem intentat fer de mediadors ens hem adonat que són irreconciliables. En aquest temps no s’han aclarit i els arquitectes de la casa no ha estat fins a final de l’any passat que s’han decidit a dir si l’obra es podia fer o no. Total, més de mil folis d’informe. Al final cal fer una modificació que val 100.000 euros i que no hem tingut a punt fins a la liquidació que hem tancat fa poques setmanes. Ara cal veure si posem els diners des del romanent o per una altra via que s’està estudiant.

Pels diners de la Diputació no ens hem de preocupar, perquè ja hem cobrat i ja s’han invertit en l’obra. Dels fons europeus, el límit és el 30 de juny del 2026, però sembla que allargaran el termini. I pel que fa a la Generalitat, estem negociant i tenim tres possibles escenaris oberts. Ara tenim el 23% de l’obra feta; per tant, queda una part important per fer. Tenim quatre mesos per arribar al 50%. Que hi arribem, perfecte. Que no hi arribem, rescindim el contracte i en fem un de nou. Políticament, però, estem nerviosos, perquè diàriament pregunto a Intervenció com evoluciona el tema, si hi ha els diners o no... Quan s’han posat d’acord els arquitectes és quan hem pogut reprendre-ho tot. La qüestió és que allò que s’havia d’inaugurar el juliol d’aquest any jo crec que se n’anirà a l’estiu de l’any vinent.

Sobretot, ha generat simpatitzants. Aquí el que passa és que tenim una xarxa social que és Facebook, que la gestiona algú que vol crear opinió desacreditant les accions que fa el govern. Aquest poble és molt tranquil, però hi ha gent que s’entesta a buscar problemes. Hi havia un estudi que ens recomanava que havíem de reordenar la Riera des de feia anys. La nova normativa estableix que els vehicles han d’aparcar en bateria. Per tant, aprofitem per fer-ho i fer-ho bé, tant per aconseguir més places com per seguretat viària. Al final han sortit més places? No, però sí que se n’han pogut posar més a la part baixa i n’hem deixat alguna de menys a la part alta, perquè hi ha molta més zona de càrrega i descàrrega, més espai per a les motos i més zona vermella. Ara és més fàcil aparcar a la Riera, perquè hi ha una rotació que abans no tenies. Ara el conductor, aparcant en bateria, té més visió i ha baixat molt el nombre de comunicats per petites topades. Fa mesos que no tenim accidents amb motos. Per tant, hem guanyat en seguretat. També hem pogut posar més zones de càrrega i descàrrega i n’hem tret de la zona de l’església perquè ens la destrossaven. I finalment hem habilitat set zones taronja, on tens 15 minuts gratuïts per anar a comprar. Estic entusiasmat amb el canvi.

Crec que quan tornes a un ajuntament després d’haver fet d’alcalde, s’ha de ser valent. I has de fer el que tu creus, sobretot aquelles coses que si no tens majoria absoluta no les fas perquè els socis de govern s’enfaden. Quan vaig entrar el 2011, ja vaig aprovar un porta a porta, però com que estava en minoria, per garantir estabilitat amb el PSC, el vaig tirar enrere. Després els governs que hi van anar entrant no es van atrevir a executar-lo. Nosaltres anem tard perquè se’ns va complicar el plec de condicions. A la primera licitació no es va presentar ningú i hem hagut d’allargar els terminis. Al final tenim un servei amb un cost de més de dos milions d’euros, que per a una població de 17.000 habitants sembla molt, però a l’estiu superem els 30.000 amb segones residències. Hem decidit instal·lar també contenidors intel·ligents. Ja s’han decidit les ubicacions i hem posat càmeres de seguretat per controlar que es faci bé. Farem tota la pedagogia que calgui, però s’han de sancionar les actituds incíviques.

Bé, el nou model començarà l’1 d’octubre i a partir del juliol hi haurà tota la fase d’informació. Tenim en aquests moments estudiat edifici per edifici i s’ha preguntat a la gent què vol, si un bujol cadascú o un bujol comunitari. No és fàcil el repte, perquè és d’aquelles coses que són molt fàcils de complicar, però no hi ha marxa enrere.

És difícil canalitzar el Bareu perquè la zona ha crescut desmesuradament i perquè, sobretot, la part de baix ens crea molts conflictes. Tant jo com la majoria de partits polítics tenim clar que hem de canalitzar-lo, però aquella sortida de baix amb les barreres de l’N-2 i la via del tren el projecte no preveu ampliar-la. Com ens ho farem quan plogui fort amb aquell embut? Ens va arribar el projecte dos mesos abans de les eleccions i ens va generar dubtes. El vam dur a un enginyer perquè se’l mirés i el va millorar i l’ACA ho va acceptar. Ara està en mans de la Universitat Politècnica i les conclusions no arribaran fins al 2026. Hi ha una subvenció de 5 milions d’euros que no podem perdre. L’ACA està d’acord a assumir la direcció d’obra i com a Ajuntament pagaríem l’actuació. No hem d’oblidar que el Bareu està creixent molt. Ara mateix en aquella zona hi conviuen una escola de primària i una escola bressol, i s’hi ha projectat habitatge protegit que aviat estarà enllestit.

És així. Els 50 pisos que s’estan fent ara mateix al Bareu el maig de l’any vinent ja els tindrem a punt. Se n’havia començat a parlar el 1999 i en 24 anys no ens havíem acabat de posar d’acord. Teníem els diners des del 2014 i ara es tiren endavant gràcies a la col·laboració de dues fundacions. Ha estat complicat perquè, amb tot l’increment de preus que hi ha hagut, tot plegat havia de sortir gratuït i al final hi hem hagut d’aportar 500.000 euros. Hi ha partits polítics de l’oposició que ho han posat fàcil, d’altres que s’hi han negat des del primer moment, però jo crec que la finalitat està plenament justificada. L’altre gran pas en tema d’habitatge social és que hem cedit un solar a la Generalitat del Maricel, just a sota de l’institut, gràcies al patronat del Cassà, i s’hi s’aixecaran divuit pisos més.

Aquí hi havia un pla general des del 1984 i no es va tornar a aprovar definitivament un de nou fins al 2014. Per tant passen quaranta anys entre un i l’altre. Quan es va començar a discutir ja hi va haver molta polèmica perquè es plantejaven dos grans eixos: un que naixia al port i amb una gran avinguda anava fins a l’autopista, que ja es va descartar fa molts anys i un segon a la part de dalt del poble, on hi ha els carrers Barcelona, Duedes o el Mare Nostrum que es projectava per esponjar, perquè els veïns d’aquella zona, que representen un 30% de la població, han de fer la gran volta. En aquest esponjament sí que hi ha hagut sempre un consens de tothom. La zona a desenvolupar pertany a set propietaris que mai no s’havien posat d’acord i que finalment ho van fer. Per tant, va haver-hi una aprovació inicial el 2007 amb el consens de tots els partits polítics. El 2011 va haver-hi la provisional i va votar a tot favor tothom. I quan dic tothom és tothom. El 2014, quan s’aprova la definitiva, torna a votar tothom a favor menys el regidor de la CUP. Un cop tancat el procés amb menys edificabilitat de la prevista inicialment el setembre del 2021 els veïns creen la Junta de Compensació i, per tant, no hi ha marxa enrere. Són gent que tenen els seus drets i que s’han posat d’acord. I l’únic que no ho està és un pagès que l’únic que demana és que se li garanteixi un altre espai o poder seguir desenvolupant la seva tasca. Paral·lelament surt una plataforma que diu que volen salvar les zones verdes. El titular està molt bé. Però, quan tu tens un pla general aprovat per Territori i hi una Junta de Compensació de 7 veïns, tu no pots tirar enrere, perquè l’endemà ens posen una demanda En l’últim ple la plataforma ena va demanar un dictamen de Territori perquè consideren que ara amb l’escenari del canvi climàtic allò que es va aprovar el 2014 ja no és vàlid. Han recollit 1.400 signatures, però és molt fàcil obtenir el suport ciutadà només demanant salvar les zones verdes i sense explicar tot el procés. Entenc que la situació és molt complicada, però els límits son els límits.

Nosaltres som un ajuntament molt fort econòmicament, on en aquests moments i en el banc tenim uns 17 milions d’euros per gastar, un deute d’uns 600.000 euros i un pressupost actual de 24 milions. Fa prop d’un mes que vam anar a Madrid per queixar-nos, perquè ens sembla una autèntica injustícia l’aplicació de la llei en el nostre cas que hem fet les coses bé i que som solvents. Haurien de poder fer excepcions. Tu no fas pas un pla econòmic financer perquè t’has gastat més diners del teu pressupost. És perquè tu, amb el romanent, has gastat més diners del romanent aquest any, 24. Aquesta situació la patim molts Ajuntaments, que tenim diners i no els podem gastar. És una incongruència mot gran. Europa li retreu a l’Estat que té un dèficit molt gran i que l’ha de retallar i aquest trasllada la pressió als consistoris, quan els consistoris representem només el 2 % de l’economia de tot el territori. Tot i això, malgrat el pla econòmic i financer ens hem gastat 4 milions d’euros perquè prèviament vam enllestir més de 80 projectes i Intervenció ens deia que no cobraríem res abans d’acabar l’any i sí que ho vam cobrar. Per tant vam actuar correctament.

De moment no ens n’hem sortit, perquè això també demana una modificació de la llei. No pot ser que des de Madrid, a 600 quilòmetres de distància, ens hagin de gestionar el litoral. És de vergonya, ja ho sabem. I clar, si des d’aquesta visió centralista tens clar que no hi pot haver cap platja amb cotxes, doncs no tenim marge. Però si al mateix temps estàs cobrant a les guinguetes perquè donin servei com es menja això? Aquests locals s’han d’abastir d’alguna manera, no? I com els arriben els productes sinó és amb vehicles? És una platja que no és urbana, i si és interurbana la tenim a 2 o 3 quilòmetres del nucli urbà. Per tant, hi hem de posar cotxes. Nosaltres volem posar cotxes però els volem regular. Ara hi caben mil cotxes i som la platja gratuïta més gran que hi deu haver a tota la costa. Si volen, que en comptes de 1000 hi hagi 800, però regulem-ho. Ens han pressionat amb la regressió de les platges. D’acord, si hi ha cinc metres de sorra no vull pas aparcament, però mentre es mantinguin els vint metres o trenta metres, deixa’m aparcar.

Sí. Bé. Estem encantats. I el que no entenc és com tots els polítics, entre els quals m’incloc, no hi havíem pensat mai. Fa quinze anys que volem fer l’ampliació del CAP actual i l’ICS o tenia diners i, per tant, l’única opció era invertir en l’espai que ja ocupa. Primer semblava que el problema greu era el transformador que s’havia de treure i reubicar i quan ens hem posat d’acord ens diuen que no. Després ens diuen que el nou centre pensat pel futur no hi cap. I si cap, l’hem d’engrandir tant que quedarà porta per porta amb l’edifici del Xifrer. S’havia de buscar una nova ubicació i l’hem trobat al pati de l’Asil Torrent, que pertany a un patronat on hi és representant l’alcalde. Tot i això havíem de preguntar primer a l’ICS si acceptava un espai cedit per 99 anys i ens van dir que sí. Crec que el CAP serà finalment una realitat durant el proper mandat.

Quan jo vaig arribar al 2003 ja hi havia un projecte. Tothom que ha entrat al govern ha pogut fer el mercat, però ningú no ha fet res. Ha estat ara que hem posat els diners. Avui en dia no ens podem permetre no fer el mercat i per això ja hem establert un calendari amb la seqüència de tot el que s’està fent. El març del 2028 volem que el mercat sigui una realitat. Quan vam arribar ens vam trobar un projecte que s’havia encarregat a una noia de Canet que s’ha hagut de refer, perquè parlem d’una obra que pujarà més de 2 milions d’euros. Ja tenim l’estudi comercial, la memòria valorada, l’estudi d’usos i serveis i l’estudi previ de la sol·licitud del PUOSC. Estem fent la confrontació de l’estudi de comerç amb el projecte existent i ara, al mes de juny, tocarà el procés participatiu amb paradistes i amb les formacions polítiques. Anem pel bon camí i sobretot és que si esperem gaire no quedarà cap parada. És un lloc molt cèntric i l’hem d’aprofitar.

Hi ha algú que reconeix que això és un desastre? Això venia camí d’Europai si ve d’Europa tot funciona, però quan cau a les mans de l’Estat espanyol comencen els problemes. Primer et diuen que la pacificació començarà al Baix Maresme i, de moment, allà no s’hi ha fet res de res. En el nostre cas, Arenys és molt complex, perquè som molt allargats, tenim molts rials i tenim moltes rotondes. Estic content de com s’ha plantejat a nivell de proposta, però veig que estan mot a les beceroles. No entenc com ens ho farem amb el pont de Caldes ni amb la zona de la Musclera on teòricament hi ha de passar el carril bici i no hi ha espai. Un projecte que ha de creuar tot el Maresme de dalt a baix no el veurem pas nosaltres. Potser sí que en un moment determinat diran que ho tenen clar i aniran fent pegots. De fet Mataró és un bon exemple de com integrar la N2 a la ciutat, però a Arenys em costa molt de veure-ho. Pel què fa als accessos de la C-32, tenim el compromís de la Generalitat que fa una gran rotonda grossa a la sortida d’Arenys per així enllaçar cap a Girona, perquè ara puges des de la N2 i només pots anar a Barcelona.

Cert, som el gram perjudicat quan les aigües sobreeixen, però sempre he defensat que el que no vols que et facin a tu no ho desitgis als altres. Per tant, a mi si l’ACA em diu que davant del Calisay em posen un nyap de dos metres d’alt diré que no el vull. I això els passa a Arenys de Munt amb Can Jalpí. Ells van demanar que estatèticament l’edifici estigués més integrat al paisatge i em sembla que petició és del més normal del món. Amb Arenys de Munt ara tenim bona relació que s’ha consolidat amb la proposta que estem estudiant de municipalitzar l’aigua a través de l’empresa municipal GUSAM d’Arenys de Munt.