política
Illa insta a obrir “amb rigor i serenor” el debat sobre la reforma del finançament
Demana als presidents autonòmics que s’allunyin “dels prejudicis i els estereotips”, i deixa clar que Catalunya seguirà “el camí traçat” pel model singular
Les comunitats del PP carreguen contra el que defineixen com a ’cupo’ català i demanen que es derogui el projecte de llei que vol condonar part del deute del FLA
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha instat avui en la seva intervenció durant la conferència de presidents autonòmics al Palau de Pedralbes de Barcelona que cal obrir “amb serenor” el debat pendent del finançament autonòmic. “Parlem clar: el sistema de finançament s’ha de revisar i reformar”, ha dit, segons fonts properes. Illa ha dit als seus col·legues que Catalunya vol abordar el debat “amb rigor, responsabilitat i solidaritat”, i els ha demanat que s’allunyin “del soroll, dels prejudicis i dels estereotips”. Tot i que després ell mateix ha assegurat que l’ha defensat durant la reunió, Illa no ha entrat en concrecions sobre el model singular que el govern català està negociant amb l’espanyol i que hauria d’estar tancat abans del 30 de juny perquè no era el fòrum on s’ha de debatre, ja segons ell ha de ser el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Al principi de la seva intervenció, el president ja havia apostat genèricament per la política “constructiva i del respecte”, i havia demanat treballar “allunyats de la crítica fàcil i la temptació del boicot permanent”.
A la sortida, i malgrat les crítiques que igualment han vessat la majoria de les comunitats, que han exigit una negociació multilateral del nou model, Illa s’ha mostrat dolgut especialment per les que han volgut llençar desconfiança sobre el decret del govern espanyol per condonar -a Catalunya i a totes les altres comunitats- part del deute del FLA. Però ha deixat clar que el que ha sentit avui no el farà variar en el seu determini, sinó que el referma en la necessitat que cal revisar el sistema de finançament, “lluny del soroll”. “Tenim un camí traçat i el seguirem”, ha insistit, després de reiterar que Catalunya no vol ni demana “cap privilegi”, ja que en cap moment ha renunciat a mantenir una quota de solidaritat amb la resta de l’Estat.
Front en contra
La majoria d’intervencions dels presidents, en tot cas, han demanat una reforma del sistema de finançament, però també han carregat contra la concessió de cap model singular a Catalunya. L’aragonès Jorge Azcón ha estat dels més hostils, en assegurar que el principi d’ordinalitat que pretén assegurar la Generalitat “és insolidaritat; és donar més a qui més té”. “Trencar el règim comú donant a Catalunya un sistema similar al ’cupo’ basc és inconstitucional i suposa més desigualtat”, ha etzibat, abans d’estripar també contra la condonació pactada a iniciativa d’ERC de part del deute del FLA: “és un greu error perquè és mutualitzar-lo i privilegiar els que no han fet els deures”, ha conclòs.
En termes similars s’ha expressat la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, que ha demanat “la igualtat de tots els espanyols”, és a dir, la reestructuració del deute “davant la condonació” -ha demanat que es retiri el projecte de llei que pretén “encobrir el traspàs de l’immens deute de Catalunya a la resta d’Espanya amb uns criteris ad hoc”-, i la reforma del sistema de finançament autonòmic “davant del ’cupo’ separatista”. “Cantàbria no permetrà que el model de finançament el decideixin els separatistes”, ha deixat clar, ja que segons ella el model “s’ha de decidir entre tots, des de la multilateralitat i buscant l’acord, el màxim consens”.
El gallec Alfonso Rueda ha proposat pel seu cantó que la proposta de “mutualització del deute autonòmic” vagi aparellat a un nou finançament, i ha dit que Galícia rebutja “acords bilaterals que trencarien el principi d’igualtat”. En la mateixa línia, la balear Marga Prohens ha demanat al govern estatal que faci una proposta per tal que es faci un “debat multilateral” sobre la reforma del sistema de finançament, mentre el valencià Carlos Mazón ha apostat per un nou model “just, solidari i equitatiu” davant de “privilegis, ’cupos’ i independències fiscals”. L’andalús Juanma Moreno ha demanat que es convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera “amb urgència” per posar ja fil a l’agulla a la negociació d’un nou model, i ha demanat també que es retiri el projecte de llei de condonació del deute i que es creï un fons transitori d’anivellament -com ha fet Mazón- per equiparar a la mitjana les comunitats més mal finançades.
El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, ha demanat al seu torn que hi hagi una sola taula de negociació sobre el finançament i que no hi hagi “règims especials”, i ha proposat ja posar data a la negociació i plantejar propostes. Page també ha exigit la condonació del deute, generada, al seu parer, per l’infrafinançament.
Més fons per a habitatge
Illa, en tot cas, ha centrat la seva intervenció en l’habitatge, per constatar que el mercat “per si sol, està sent incapaç de resoldre el problema”, i reivindicar que, per fer-ho, els governs tenen “el deure d’intervenir”. En aquest sentit, ha donat “suport total” a les mesures que ha plantejat el president espanyol Pedro Sánchez, que ha proposat que s’impulsi un nou Acord Estatal d’Habitatge per triplicar-hi la inversió, dels 2.300 milions de l’últim trienni als 7.000 en el proper lustre. El govern espanyol hi aportaria el 60% (4.000 milions), i les comunitats hi haurien de posar la resta, fet que permetrà ampliar el pressupost de 4.400 milions que hi preveia destinar la Generalitat fins al 2030. “Ens anirà molt bé”, ha subratllat al final, quan també s’ha adherit a la proposta estatal perquè els habitatges públics “tinguin un caràcter indefinit”, és a dir, no puguin ser venuts.
Sánchez també ha proposat un nou model d’integració i supervisió dels centres privats d’FP, al qual també s’ha adherit Illa, que ha dit que l’any vinent es crearan més de 7.500 places d’FP a Catalunya. Igualment, el president català ha refermat l’aposta per avançar cap a la sobirania energètica, cap a un sistema “100% renovable” que veu més necessari que mai, i ha lloat la proposta en matèria de xarxes de distribució que ha fet el País Basc. A més, ha demanat que s’abordi la qüestió migratòria “des d’una perspectiva humanista, no mercantilista”, i s’ha solidaritzat en aquest sentit amb les Canàries. Sánchez també ha anunciat un nou programa dotat amb 175 milions per garantir l’accés a l’educació infantil gratuïta de les famílies amb rendes baixes i ha dit que a partir del proper curs s’impartiran cursos especials d’emergències en protecció civil als centres educatius.
En tot cas, Illa, que ha demanat a Sánchez que mantingui la seva acció de govern malgrat les dificultats per generar “estabilitat”, ha fet a la sortida un “balanç positiu” de la cimera, i ha negat que hagi estat especialment tensa. Això sí, ha admès que d’acords, que haurien requerit la unanimitat dels presidents, “no n’hi ha hagut”, ni tan sols cap recomanació on haurien d’haver coincidit almenys dos terços. En aquest sentit, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha lamentat que no s’hagi volgut aprovar cap proposta tot i que s’havien plantejat amb voluntat de consens. Especialment en matèria d’habitatge, on la seva ministra, Isabel Rodríguez, no s’explica com “qui pot dir que no” a triplicar els recursos per habitatge o garantir que el públic ho sigui sempre. “És gairebé impossible rebutjar les propostes que hem posat sobre la taula”, s’ha indignat..