Obres que no veuen el final

La nova biblioteca projectada a l’edifici de les Clarisses d’Arenys de Mar sembla tocada per la mala sort. Les obres acumulen un retard de molts mesos com a conseqüència tant de les divergències sorgides entre l’empresa encarregada del projecte i la de la direcció de l’obra com de les deficiències localitzades a l’edifici, que feien disparar la construcció. La data inicial d’inauguració, a finals del 2024, aviat va quedar superada, i la segona, el juliol d’aquest any, fa temps que es va veure que era inassumible. Ara mateix l’Ajuntament assegura que disposa dels diners per fer front a l’increment del pressupost inicial i que s’haurien de reprendre les obres de manera immediata, un supòsit obligat per complir amb els terminis previstos per no perdre part de les subvencions adjudicades, que tenen com a data límit el març del 2026. Amb un 23% de la construcció feta, el govern s’ha posat com a repte arribar al 50% al mes d’octubre per encarrilar una actuació que, amb els últims càlculs fets, hauria d’estar enllestida abans de l’estiu de l’any vinent.

Però les Clarisses no són l’únic maldecap urbanístic que ha trucat a la porta del consistori. La canalització del rial del Bareu continua sense resoldre’s malgrat la necessitat imperiosa de posar fi als episodis reiterats d’inundacions quan hi ha pluges importants. La urbanització de la part alta del Rial ha agreujat amb els anys les conseqüències de les avingudes d’aigua. L’últim projecte presentat, inclòs en el programa de mesures de l’àmbit hidrològic per al període 2022-2027, ara mateix està en mans de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), perquè l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) li va traslladar a principis d’any l’encàrrec d’elaborar un estudi que confirmés la viabilitat del projecte que va elaborar al seu moment i del qual l’Ajuntament no acaba d’estar convençut. Les mides de l’últim tram del calaix i l’impacte que la canalització pot tenir a les cases i els blocs de pisos són el principal objecte de controvèrsia. Des de la UPC no esperen tenir les conclusions fins a mitjan 2026, o a finals. Paral·lelament, i també en l’àmbit urbanístic, el desenvolupament del sector de Lourdes i el més llunyà del Salines-Bareu-Tronqueda va provocar el ressorgiment de la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc, que reclama la revisió del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), amb l’objectiu de salvaguardar els espais verds i naturals que envolten el municipi i aturar la construcció, en el cas de Lourdes, de més d’un centenar de cases. La resposta de l’alcalde, Estanis Fors, va ser contundent i va recordar que el POUM s’havia aprovat per unanimitat el 1984 de tots els grups polítics i que el 2014 va ser ratificat amb l’excepció de la CUP. La junta de compensació del sector de Lourdes es va crear el 2022 després de 38 anys de no arribar a cap acord i, segons defensa l’alcalde, té uns drets adquirits i la urbanització no es pot aturar. A més, des del govern es veu amb bons ulls aquest desenvolupament perquè servirà per esponjar la mobilitat dels ciutadans que viuen a la zona.

Finalment, per tancar l’àmbit urbanístic, la reforma del mercat municipal es reactiva. L’actuació a l’edifici ha ocupat de fa molts anys els programes electorals de diferents partits sense acabar de materialitzar-se. En el mandat anterior, el govern encapçalat per ERC ja va elaborar un avantprojecte que ara s’haurà de revisar i que anava més enllà d’un canvi d’imatge de les parades, ja que convertia l’espai en un nucli d’activitat social i cultural. Es vol fer un estudi del mercat i ja hi ha reservada una partida d’1,5 milions per poder executar la millora.

Un altre dels àmbits que han generat debat intens ha estat la reordenació dels aparcaments de la Riera. La nova disposició en bateria de les places havia de suposar un increment d’aquests espais com reclamava l’empresa concessionària de la zona blava. Al mateix temps, la nova distribució s’adaptava als canvis en la normativa de trànsit, superava els mals usos reiterats dels aparcaments en doble fila i augmentava la seguretat, segons va puntualitzar al seu moment el govern. Des de l’oposició, però, les crítiques no s’han fet esperar, ja que consideren que no hi ha hagut cap millora destacada, i que els vehicles ara es veuen obligats a envair els carrils de circulació tant quan volen aparcar com quan volen sortir de la plaça. Preveuen un estiu complicat quan a la Riera s’acumulin els vehicles.

I també vinculat amb els cotxes, el problema amb els vehicles que aparquen a la platja del Cavaió i que des de l’Estat volen fora. En una visita recent a Madrid per part d’una delegació de l’Ajuntament, es va demanar a Costes la possibilitat de regular el trànsit des del Rial de la Serp fins al municipi veí de Canet. De moment, l’única resposta ha estat el silenci, però, d’altra banda, la petició de poder asfaltar el passeig de la Musclera sí que sembla que s’ha desencallat i que serà imminent.