Ascensors per a Sant Cosme
El govern del Prat ja prepara projectes per acollir-se a la nova tongada d’ajudes de la llei de barris
L’alcaldessa, Alba Bou, es proposa obtenir fons per millorar l’accessibilitat i el confort tèrmic del parc d’habitatges
El barri de Sant Cosme lluita per desempallegar-se de l’estigma de delinqüència i vulnerabilitat
Millorar l’accessibilitat i el confort tèrmic dels edificis de barris com Sant Cosme. Aquests són els dos objectius principals del govern del Prat de Llobregat a l’hora de preparar projectes per acollir-se a la nova tongada d’ajudes de la Generalitat anunciades pel president, Salvador Illa, per donar continuïtat a la llei de barris del primer tripartit. L’executiu ecosocialista, encapçalat per Alba Bou, ja treballa en la memòria per presentar els projectes a partir d’un esborrany del decret que desplegarà la llei. No només té previst demanar fons per a Sant Cosme, que ja es va beneficiar de la primera tanda, del2004 al 2011, sinó també per als barris que hi fan frontera, com el de Sant Jordi o la Granja.
“Soc conscient que no cap un ascensor a tot arreu i que, per tant, de màgia no se’n podrà fer, però allà on puguem, m’agradaria molt facilitar a les comunitats de veïns que tothom pugui tenir un ascensor”, anhela l’alcaldessa. “Tinc ganes de rebre fons per poder ajudar els veïns a accedir a un quart pis quan tenen 82 anys i els costa pujar amb el carret d’anar a comprar”, hi afegeix.
Bou també es fixa incrementar l’eficiència energètica del parc d’habitatges, posant un èmfasi especial en el confort i l’aïllament tèrmic perquè els pratencs visquin en llars on no hagin de patir fred a l’hivern o calor a l’estiu. De fet, la convocatòria s’empelta de la llei de barris verds que el Parlament va aprovar el 2022, impulsada pels Comuns, que ja es fixava en qüestions relacionades amb l’emergència climàtica.
Sant Cosme ja es va beneficiar molt de la primera tanda de la llei de barris. El Prat va ser un dels municipis que més fons van rebre. Van servir per actuar principalment en la millora de l’espai públic, els equipaments, l’educació, la dinamització comercial, la promoció d’emprenedors, la millora de l’esport, la dinamització de la xarxa comunitària, l’apropament a les noves tecnologies i els programes d’enfortiment de la comunitat. “Jo reivindico la llei de barris, aquella primera empenta que va sorgir del tripartit per localitzar barris o àrees urbanes de tot Catalunya que necessitaven un esforç. És molt benvinguda aquesta reedició”, aplaudeix Bou.
“Gràcies a la llei de barris tenim el barri que tenim avui. No vull ser en absolut triomfalista, però Sant Cosme, comparativament, hi ha sortit guanyant. I si ho comparem amb els resultats d’abans i després de la llei en altres barris de Catalunya, dels quals no diré cap nom, també”, continua l’alcaldessa, que recalca que l’Ajuntament no hi ha deixat mai d’invertir. En canvi, “hi ha municipis que es van aprofitar molt de la llei de barris, però que ho van confiar tot a la llei de barris, i crec que això va ser un error”.
En aquesta nova convocatòria d’ajuts, el consistori pratenc també es proposa actuar sobre l’espai públic i els equipaments, però la qüestió de la rehabilitació d’edificis vol ser prioritària davant de l’envelliment generalitzat del parc d’habitatges a la ciutat.
El president Illa va anunciar al maig una pluja de 1.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys per part de la Generalitat, als quals s’afegiran 600 milions més procedents dels ajuntaments.
La primera convocatòria, de fins a 200 milions, es concretarà el mes vinent i ha d’incloure una vintena de municipis, amb la mirada fixada en el gener del 2026 per a l’inici de les actuacions. Els municipis que superen els 20.000 habitants, com en el cas del Prat, podran rebre entre sis i 25 milions per projecte. Hi haurà fins a cinc convocatòries successives i cada municipi pot presentar un projecte per a cada una.
Sant Cosme té origen en les promocions d’habitatges públics que es van aixecar en la dècada dels seixanta del segle passat per donar cabuda a les famílies residents a les barraques de Montjuïc i de la platja del Somorrostro, a Barcelona, així com per als afectats per les riuades al delta del riu Llobregat. De seguida es van detectar deficiències estructurals als edificis i va caldre un reallotjament massiu, fins al punt que el barri ha viscut al llarg de les dècades un procés de remodelació de primera magnitud, que va incloure l’enderroc dels prop de 2.200 habitatges inicials i la construcció de més de 2.500 habitatges nous.
“Un barri singular”
Sant Cosme s’ha vinculat tradicionalment a una imatge d’inseguretat, de vulnerabilitats socials i problemes de drogues. “Suposo que seria molt ingènua si digués que no arrossega algun estigma, però és un estigma que jo crec que es desfà ràpidament quan la gent hi posa els peus. Encara hi ha un estigma al barri de Sant Cosme, igual que probablement també a certa part de la ciutat del Prat, però ho estem canviant. Passeja pel barri de Sant Cosme, mira quin nivell d’espai públic tenim, quin nivell de neteja tenim. Estigma? Sí, probablement sí. No defugim de pensar i explicar Sant Cosme com un barri singular”, rebla Bou. En aquest context, l’alcaldessa subratlla el caràcter “orgullosament de classe obrera” del barri, igual com pràcticament tota la resta del municipi: “Ens hem fet orgullosament amb persones migrades d’altres llocs d’Espanya i del món, i hem trobat l’encaix i l’equilibri.”
Per la seva part, el cap de l’oposició del Prat, Jordi Ibern, d’Esquerra Republicana, admet que hi ha zones del barri que poden ser “conflictives”, però que són equivalents a d’altres municipis del país. Ibern en destaca les parts positives, els carrers amples, la seva gent, i aposta per no estigmatitzar-lo des de les institucions públiques, com considera que es va fer el 2016 quan la línia 9 del metro hi va arribar i es va posar el nom de Parc Nou a la parada del barri per “evitar” dir-ne Sant Cosme: “A nosaltres ens va saber molt de greu. El que no podem fer és amagar la realitat que tenim. A tot arreu hi ha coses bones i menys bones, però no per això hem d’estigmatitzar el barri i no posar a la parada el seu nom.”