política
Junts confia en l’amnistia per a recuperar l’escó vacant al Parlament Europeu
El partit no contempla la renúncia de Comín i preveu que la denúncia interna per assetjament acabarà sense sanció
Un any després de les eleccions del 9-J, Junts continua sense poder ocupar l’escó aconseguit amb Toni Comín al Parlament Europeu. El litigi legal per la seva acta, denegada per la JEC, l’ha deixat vacant, a l’espera que resolgui el TJUE. Enmig de tot això, les acusacions per la seva gestió econòmica han deixat Comín fora del Consell de la República i se l’investiga internament per una denúncia d’assetjament d’un exassessor. Així i tot, fonts de la direcció confien que pugui recollir l’acta un cop aplicada l’amnistia i preveuen que la denúncia acabi sense sanció de la Comissió de Garanties. Altres fonts consultades per l’ACN deixen clar que en cap moment se li ha demanat que renunciï a l’escó, que seria “fer-li la feina a Llarena”.
Tal i com recorda i recull l’Agència Catalana de Notícies, en les eleccions europees del 2024, després del pas al costat de Carles Puigdemont per a ser candidat a les eleccions catalanes, Junts per Catalunya va passar de dos eurodiputats a un. No obstant això, a diferència de l’anterior legislatura, Toni Comín no ha accedit al seu escó en no recollir l’acta a la Junta Electoral Central.
La clau d’aquest litigi recau en el fet que la llei electoral espanyola obliga els eurodiputats electes a jurar la Constitució per ser reconeguts com a tal. La Junta Electoral Central publica una primera llista amb els escollits a les eleccions europees, però després n’envia una altra a l’Eurocambra, amb els noms d’aquells que han jurat la carta magna.
En les eleccions europees del 2019, la JEC va negar el reconeixement a Carles Puigdemont i Toni Comín, exiliats a Bèlgica. També al líder republicà, Oriol Junqueras, empresonat preventivament per l’1-O.
Arran del cas sobre la immunitat de Junqueras com a eurodiputat, el Tribunal de Justícia de la UE va dictaminar a finals del 2019 que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes. Els independentistes consideren que el TJUE implícitament es carregava el requisit de jurar la Constitució, però l’alt tribunal de la UE no va dir explícitament que la llei espanyola fos contrària a aquesta interpretació de la legislació europea.
Davant les reticències del Suprem a preguntar al TJUE al respecte, l’equip jurídic dels eurodiputats de Junts van intentar obtenir aquest dictamen a través d’una demanda contra el Parlament Europeu. Luxemburg ho va rebutjar indicant que el cas s’ha de resoldre per la via judicial espanyola i que, en tot cas, els tribunals preguntin al TJUE si ho consideren oportú. Per això, la controvèrsia continua pendent dels tribunals espanyols i Comín, en els llimbs.
L’escó de Comín
En les eleccions europees del 2024, Comín va guanyar prou vots per ser eurodiputat de Junts, però el Parlament Europeu no el reconeix com a tal perquè, un cop més, no ha jurat la Constitució. El de Junts havia denunciat l’Eurocambra liderada per Antonio Tajani (PPE) als tribunals de la UE per acatar la decisió d’Espanya fins que el següent president, el socialdemòcrata David Sassoli, el va reconèixer a ell i a Puigdemont.
Sense pronunciar-se sobre el fons del cas, Luxemburg va rebutjar la demanda perquè el Parlament Europeu no té competència per qüestionar la llista d’eurodiputats que envia l’estat espanyol. Per tant, Comín ho ha de continuar batallant a través dels tribunals espanyols que, si ho consideren pertinent, poden preguntar al TJUE sobre la conformitat de la llei espanyola amb la legislació europea. L’exconseller està pendent del Suprem per poder accedir a l’escó.
Junts, a l’espera de l’amnistia
En aquest sentit, fonts de Junts consultades treuen ferro a la vacant de l’escó al Parlament Europeu i assenyalen que poden esperar uns mesos més sense ocupar-lo. En aquest sentit, assenyalen que, tan bon punt se li apliqui la llei d’amnistia com pertocaria, podrà viatjar a Madrid per a recollir presencialment l’acta davant la Junta Electoral Central, al Congrés dels Diputats.
Malgrat el perjudici de quedar-se sense poder exercir la seva representació a l’Eurocambra, des de la direcció de Junts asseguren que “en cap moment” se li ha demanat formalment a Comín que renunciï al seu escó per poder córrer la llista en favor del segon, Aleix Sarri, que sí que podria recollir l’acta. “No farem la farina plana a Llarena. No li farem la feina”, justifiquen aquestes fonts.
Fonts properes a Comín també neguen pressions del partit perquè renunciï a l’escó i asseguren que es tracta d’un tema que “està fora de discussió”. “No s’ha plantejat mai”, subratllen les fonts. “És una hipòtesi irreal perquè la discussió no hi és”, insisteixen.
Des de l’entorn de Comín també consideren que l’aplicació de l’amnistia permetrà que pugui anar a Madrid a recollir l’acta d’eurodiputat i a jurar la Constitució “per imperatiu legal”, però, tot i que admeten ser “optimistes”, descarten que això pugui passar abans de l’estiu.
Sobre la manca de representació de Junts a l’Eurocambra en aquest últim any, les mateixes fonts reiteren que el criteri del partit a l’hora de prendre la decisió de deixar vacant l’escó “és el mateix que en l’anterior legislatura”, malgrat que aleshores Comín, Puigdemont i Ponsatí van tardar només uns mesos a poder exercir com a eurodiputats.
Les acusacions contra Comín
L’últim any de Toni Comín també ha estat marcat per les acusacions de mala gestió en el seu rol de vicepresident del Consell de la República entre el 2018 i el 2024. Va ser després que una auditoria assenyalés fins a 15.000 euros de despeses no justificades, que l’eurodiputat electe va negar i va atribuir-ho a “interferències” per a influir en el procés electoral de l’entitat. Comín s’hi va acabar presentant, malgrat que el mateix Carles Puigdemont li va demanar que no ho fes, però va ser derrotat pel candidat oficialista Jordi Domingo.
A més de la gestió econòmica, Toni Comín també s’ha trobat en el punt de mira per la denúncia d’un exassessor del partit al Parlament Europeu per assetjament sexual i psicològic. Concretament, l’acusa de tocaments, insinuacions, interrogatoris sobre la seva vida sexual i propostes de trios amb un altre home. El cas és investigat per la Comissió de Garanties de Junts, que ha evitat explicar quan en va tenir coneixement. El partit va anunciar al febrer que estudiaria mesures cautelars, però aquestes no s’han acabat concretant.
Malgrat que la investigació s’ha bunqueritzat a la Comissió de Garanties, presidida pel diputat al Congrés Josep Pagès, fonts consultades no veuen recorregut a la denúncia i preveuen que el cas acabarà sense sanció.