política
Vila crida a actualitzar el model d’immersió lingüística
Lamenta que s’han perdut “situacions d’aprenentatge” entre docents i alumnes a les aules
Assegura que el govern s’està preparant per a la sentència del TC i manté que qualsevol resposta es pactarà
La CUP reclama derogar el decret 8/2022 perquè “va introduir el castellà” al model, mentre Junts retreu que el nou reglament d’estrangeria rebaixa l’exigència de català
“No és que no s’hagi fet res en polítiques lingüístiques en els últims 40 anys, però no s’ha fet prou atès les dades que tenim”. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha defensat aquest matí la necessitat del Pacte Nacional per la Llengua, que ha explicat a petició pròpia en compareixença en comissió al Parlament, i ha posat la banya en el model d’immersió lingüística a l’escola, que sosté que cal “actualitzar”. Segons Vila, el món de l’educació va fer els deures “raonablement bé” tant als anys vuitanta com arran de la primera gran onada migratòria a principi dels 2000, però creu que alguns d’aquells aspectes ara “ja no quadren” i cal apostar per noves mesures com revisar la formació del professorat sobre la immersió, reforçar els plans d’entorn o incrementar les aules d’acollida i acceleració, i “reformar-les en tot allò que calgui”. El conseller ha exemplificat que en els últims anys s’han introduït en l’educació noves metodologies sense “la mirada lingüística necessària”, ja que redueixen la interacció entre docents i alumnes, i això en entorns castellanoparlants redueix alhora les “situacions d’aprenentatge” del català. “Vull dir això quan dic que hem de renovar el model educatiu”, ha etzibat, després que alguns grups, com els comuns, hagin avisat que la suposada immersió s’incompleix en molts casos.
Davant la sentència, que fa mesos que es diu que és imminent, del TC que podria ajudar a avalar la introducció per part dels tribunals del 25% de castellà a la primària, Vila ha assegurat avui que el govern ja està analitzant els escenaris possibles, si bé la resposta “dependrà de la literalitat dels textos”. “Apostarem per un model que tingui el català com a centre de gravetat”, ha insistit Vila, que ha reiterat, tal com diu el Pacte Nacional, que es respondrà a qualsevol “eventualitat” que impliqui una modificació en el model lingüístic “amb el consens de partits i entitats que han defensat històricament el model d’escola catalana”. En aquest sentit, això sí, la CUP ja s’ha desmarcat del Pacte Nacional per la Llengua, igual que ho va fer el 2022 del decret que en teoria venia a blindar la immersió davant la primera sentència del 25%, i avui la diputada Laia Estrada ha demanat de nou que “se subsani aquell error” que va obrir la porta al castellà a l’escola com a “llengua curricular” i es derogui el text, ja que assegura que ha aconseguit l’objectiu contrari al que pretenia. “El decret 8/2022 va suposar un retrocés històric perquè va introduir el castellà i està possibilitant justificar noves resolucions del TSJC”, ha lamentat. “ No va ser la porta d’entrada al sistema educatiu perquè el castellà ja hi era per jurisprudència des dels anys vuitanta, se li reservava ja un espai al marc legal vigent, tot i que no s’esmentava”, li ha respost Vila, que ha defensat aquell decret perquè “permet regular de forma adequada els aprenentatges lingüístics”.
Estrangeria i consens
Qui també s’ha mostrat crític amb el govern és Junts, en boca de la diputada Carme Renedo, que ha alertat que la instrucció que va emetre el 20 de maig en aplicació del nou reglament d’estrangeria estatal rebaixa de l’A2 que s’exigia des del 2017 a l’A1 el certificat mínim de coneixement del català que es demana als estrangers que volen renovar el permís de residència. “En lloc d’avançar i regular els requisits mínims per exigir als nouvinguts, sembla que s’ha perdut un llençol”, ha lamentat Renedo, que ha denunciat la “deixadesa” o “renúncia” del govern. Vila ha replicat que “no hi ha hagut cap renúncia, i no hi haurà cap inhibició”, ha recordat que és una instrucció transitòria i que tot el que té a veure amb requisits lingüístics “s’ha de tancar amb una nova instrucció” que s’està preparant.
Tot i que ha evitat pressionar en excés els grups, Vila ha reconegut que li hauria agradat “eixamplar el perímetre polític” del consens pel Pacte Nacional amb la presència de la CUP, que avui ho ha tornat a descartar, i Junts, que avui no s’hi ha referit, si bé el conseller encara confia que s’hi incorpori “ben aviat”, un cop s’hagin superat els “obstacles” que han al·legat fins ara, com són la resposta a l’esmentada sentència del TC i l’oficialitat del català a Europa.
Els grups signants del pacte, PSC, ERC i Comuns, han insistit que seria important que el consens s’ampliés. “No acabem d’entendre ni compartir algunes de les absències, en moments de màxima amenaça cal anar a la una i fer més pinya que mai”, ha retret la diputada d’ERC Marta Vilalta. És clar que encara més dura ha estat la diputada dels comuns, Susanna Segovia: “Hi ha forces que s’han autoexclòs de ser-hi, estan fent en realitat una identificació del català amb l’independentisme, i li estan fent un flac favor a la llengua”, ha etzibat, per concloure que acaben sent “forces anticatalà, perquè en minen la fortalesa com a llengua de Catalunya”.