Canadà
Arrenca la cimera del G7 amb més reptes i incerteses dels últims temps
La guerra dels aranzels i els conflictes bèl·lics a Ucraïna, Gaza i l’Iran faran difícil la tradicional declaració conjunta dels participants
La 51a edició de la Cimera del G7 –que ja està en curs a la localitat canadenca de Kananaskis– es preveia complicada, tensa i poc predestinada al consens, però l’esclat del conflicte entre Israel i l’Iran, divendres passat, ha afegit un maldecap més als principals mandataris mundials que estan citats a les muntanyes Rocoses. L’objectiu és mirar d’apaivagar les diverses crisis que tenen en curs, com la invasió russa d’Ucraïna, el conflicte a la Franja de Gaza i, especialment, la guerra comercial derivada de les polítiques aranzelàries de Donald Trump, per no parlar de la lluita contra el canvi climàtic.
La tensió creixent des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca farà que la trobada difícilment acabi amb el tradicional comunicat conjunt del grup, sinó amb una declaració del president de la reunió, el primer ministre canadenc Mark Carney. La trobada aplega els líders del G7 (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit), que en aquesta ocasió han convidat la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, i el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva. També s’espera la visita del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski.
Un dels principals objectius de la cimera, però, és que no hi hagi una gran fractura entre el president dels Estats Units i la resta de potències tot i la tensió palpable arran de la política aranzelària de Washington.
El G7 intentaran remarcar que, malgrat les divergències evidents, els membres del grup també coincideixen en nombrosos punts generals, com ara la necessitat de posar fi als conflictes a Ucraïna i a la Franja de Gaza, donar estabilitat i previsibilitat a l’economia mundial, o evitar que l’Iran desenvolupi armament nuclear.
Europa vol frenar el poder nuclear de l’Iran
En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat aquest dilluns des del G7 que Israel “té el dret a defensar-se” i ha acusat l’Iran de ser “la principal font d’inestabilitat a la regió”, motiu pel qual “no pot tenir mai una arma nuclear”.
“Una solució diplomàtica segueix sent la millor manera a llarg termini per fer front a les preocupacions sobre el programa nuclear de l’Iran”, ha afirmat Von der Leyen, que ha reiterat la “preocupació” de la Unió Europea sobre el programa nuclear i de míssils balístics iranià i el compromís per “trobar una solució duradora a través d’un acord negociat”.
En la mateixa línia s’ha mostrat el president del Consell Europeu, António costa, per a qui “és el moment de donar espai a la diplomàcia i d’aportar una oportunitat per reduir l’escalada entre Israel i l’Iran”.
Arran de l’escalada bèl·lica entre Teheran i Tel-Aviv, l’alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, ha convocat els ministres d’Exteriors de la UE a una reunió telemàtica que es farà demà per “coordinar esforços diplomàtics” per intentar posar fre als atacs.
