Sánchez admet que no ha “donat la talla” i busca renéixer

Tots els interlocutors que visiten Pedro Sánchez a La Moncloa surten del palau de l’avinguda Puerta de Hierro amb el mateix descobriment fruit de l’observació en la distància curta: el president està “més prim” i “tocat”. Quan es tracta de comparèixer en un Congrés que reviu una pel·lícula de corrupció i de crispació pròpia dels anys noranta –amb girs de guió excèntrics com ara que un advocat del procés com Benet Salellas assumeixi la defensa de l’exsocialista Santos Cerdán–, però, Sánchez busca renéixer en l’adversitat i contra tot. Crits de “dimissió” de 137 veus del PP acompanyats de violents cops a l’escó, Santiago Abascal (Vox) protagonitzant una escena de western pròpia de les rodades al desert de Tabernas amb banda sonora d’Ennio Morricone quan va baixar a l’escó de Sánchez en plena sessió de control per desafiar-lo a un pam de la cara i amb mirada de menyspreu –“Li he dit: «Ets un indecent»”, relatava el polític basc a aquest diari poc després del duel– i un xoc amb Gabriel Rufián (ERC). Tot això i més es va trobar Sánchez a l’arena de l’hemicicle en un nou guirigall per a la història i enmig del juny horribilis davant el qual feia un acte de contrició. “Tolerància zero amb la corrupció i defensar l’acció d’aquest govern de coalició progressista. A nosaltres ens van escollir per a moltes coses, i en una no he donat la talla”, va admetre.

Amb la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun (Cultura) absents, Sánchez va viure un dels seus dies més durs al mateix hemicicle on el 31 de maig del 2018 va fer pujar José Luis Ábalos a defensar una moció de censura que l’1 de juny el faria president després de la sentència de la Gürtel. “Vol que ens creguem que va saber abans-d’ahir qui eren Ábalos i Cerdán, amb els quals va compartir milers d’hores en viatges pel país en cotxe. Juri i perjuri que no estem davant la Gürtel del PSOE, que no sortirà un «P. Sánchez». L’esquerra no pot robar; aquesta gent, sí. No ens facin triar entre corruptes cutres i corruptes premium”, etzibava Gabriel Rufián (ERC). Tot i que era aplaudit per algun diputat del PSOE com ara el valencià Artemi Rallo, a Sánchez les paraules del republicà li van torçar el gest fins a no dissimular l’enuig i el desconcert. “No accepto que vostè faci de l’anècdota una categoria. L’esquerra no és corrupta”, rebatia Sánchez a Rufián minuts abans de rebre’l a La Moncloa en una reunió de tempteig sobre la salut de la governabilitat i que ERC va exigir que fos sense imatges per no fer “besamanos absurds”. “He vist el president tocat. Faig una crida a l’esquerra del PSOE: aprofitem el temps que ens queda per avançar”, exigia Rufián, tot posant en dubte arribar al 2027. “La legislatura és morta”, va dir Ione Belarra (Podem). Sánchez va traslladar a ERC un pla per perseguir les empreses presumptes corruptores com és el cas actual d’Acciona.

En el duel amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, Sánchez va continuar alimentant l’horitzó del 2027, una estratègia –ser fidel al Manual de resistencia– que busca que les portades s’omplin amb el cas Kitchen, que es jutja el 2026, i que els titulars de la corrupció siguin per al PP. “L’únic avançament que hi haurà no és el de les eleccions, és el de la més que lògica sentència de molts casos de corrupció que afecten el PP quan acabi l’estiu. La corrupció zero no existeix però en la meva organització la tolerància contra la corrupció és absoluta [sic]. L’expulsem”, esgrimia Sánchez. El lapsus del president a l’hora de conjugar els mots tolerància i corrupció va delectar el PP, que presumia a les xarxes socials de destapar que “a Sánchez se li ha escapat una veritat”. “No em falten ganes per a la moció de censura, em falten quatre vots. Si apareixen, no ho dubtaré ni un instant. I qui sap si apareixeran”, va dir Feijóo abans d’interpel·lar Junts, ERC i el PNB per fer fora “el llop que lidera la bandada corrupta”. “Quan visitin La Moncloa, compte, que allà s’hi roba. Compte amb les carteres!”, reblava Miguel Tellado (PP).