Construccions de pedra seca: el llegat de la identitat rural

Un passeig per l’entorn del terme municipal d’Avinyonet de Puigventós pot portar a descobrir uns elements arquitectònics peculiars que s’escampen per camps i marges. Són les construccions o barraques de pedra seca. Uns habitacles que s’han convertit en un testimoni del passat agrícola i també d’un ofici artesanal característic que ha quedat arrelat a tota aquesta zona de l’Alt Empordà que se situa on la gran plana empordanesa es comença a transformar en muntanya.

Tal com explica l’alcaldessa del municipi, Júlia Gil, el Parc Natural de la Garriga d’Empordà és un lloc de gran valor històric i paisatgístic, sobretot per la seva rellevància en la preservació de les construccions de pedra seca: “Aquestes construccions no només reflecteixen tècniques arquitectòniques antigues, sinó que també són una part fonamental de la identitat i la història locals”, puntualitza l’alcaldessa.

La peculiaritat d’aquestes construccions és que són refugis construïts sense ciment, utilitzant pedres que es poden trobar a la zona. Solen ser pedres de dimensions més aviat reduïdes i que no han estat tractades prèviament, amb poca elaboració prèvia. La Garriga d’Empordà és un entorn de clima mediterrani sec i rocós, marcat per garrigues, que són formacions arbustives baixes, i per feixes que van ser transformades en terres de conreu. Per aconseguir-ho, els pagesos van crear una xarxa de murs, canals o barraques creades amb la tècnica de la pedra seca. Amb aquest mètode, les roques i pedres queden encaixades amb la tècnica anomenada de falsa volta. Són, per tant, elements arquitectònics que han modelat i transformat el paisatge.

Són de formes variades i tant n’hi ha de circulars com de rectangulars o de planta quadrada. També varien pel que fa a les dimensions i la construcció interna. Les primeres daten del segle XVIII, quan l’activitat agrícola i de conreu a la zona estava en ple apogeu. Una vegada construïdes es feien servir per guardar-hi eines, per fer de refugi per als ramats o fins i tot per passar-hi la nit. A Avinyonet se’n compten més de cinc-centes, que queden distribuïdes entre municipis veïns com ara Biure, Llers, Pont de Molins o Vilanant.

Comparteixen característiques amb construccions similars escampades arreu del món, com es pot observar, per exemple, amb els dòlmens –especialment els de corredor–, els talaiots, les navetes de Menorca, les ruïnes maies de Lubaantún, a Belize, i algunes estructures de Micenes. Molts d’aquests elements històrics, com ha succeït amb els de l’Empordà, han passat desapercebudes fins fa poc, quan se’ls ha donat el valor que tenen des del punt de vista arquitectònic.

Una altra de les particularitats de les construccions de pedra seca és que es pot dir que no són només elements del passat patrimonial sinó que també ofereixen una riquesa actual en renovació. En els darrers anys, el treball de picapedrers i voluntaris ha permès garantir el coneixement i la transmissió de la tècnica.

Moltes barraques estan declarades bé cultural d’interès local (BCIL) i, a compte del consistori, s’ha procedit a restaurar-les. L’Ajuntament va fer la sol·licitud per declarar altres barraques BCIL i, segons preveu l’alcaldessa, aviat es podrà treballar en la seva restauració.

Tot i que s’ha començat a actuar en la neteja i millora dels camins d’accés, especialment en les zones més dificultoses on creix el garric, caldria, explica Gil, trobar la manera de fer un manteniment regular per garantir l’accessibilitat i la seguretat dels visitants.

Amb el temps, les construccions de pedra seca s’han convertit també en un recurs cultural i turístic amb projecció, preservat amb suport públic i comunitari. En aquest sentit, explica l’alcaldessa, l’Ajuntament treballa per donar valor a aquest patrimoni: “Hem proposat un itinerari per conèixer les construccions de pedra seca que hi ha a Avinyonet de Puigventós. Identifiquem les construccions amb el codi de Wikipedra o amb el nom local amb què són conegudes. En algunes hi trobem un codi QR d’Ubi.cat a través del qual es pot ampliar la informació. D’aquesta manera es fomenta el coneixement i la protecció d’aquest patrimoni”, explica Gil.

D’altra banda, s’han desenvolupat projectes educatius i activitats de sensibilització amb l’objectiu de donar a conèixer la història i les tècniques de la pedra seca. A més, es promouen visites guiades i tallers per connectar més profundament la gent amb el patrimoni. Al mes de novembre se sol celebrar la Setmana de la Pedra Seca, una iniciativa d’àmbit català creada el 2020, que ofereix més informació i tallers sobre aquesta tècnica constructiva.