orient mitjà
Israel intensifica els bombardejos d’instal·lacions clau a l’Iran
Els objectius són a Teheran, però també a altres regions del país
Israel ha reprès aquest dilluns els bombardejos sobre l’Iran, atacant el complex nuclear de Fordow, la Universitat Shahid Beheshti i la presó d’Evin a Teheran, així com sis aeroports i diverses aeronaus en diferents regions del país persa.
La seu provincial de Gestió de Crisi de Qom ha informat en Telegram d’un nou atac contra la planta subterrània d’enriquiment d’urani en Fordow, situada en el centre del país, que ja havia estat bombardejada pels Estats Units el passat cap de setmana.
A mig matí, fortes explosions han sacsejat diversos punts de Teheran, en una de les majors onades d’atacs contra la capital iraniana des que va començar el conflicte el 13 de juny.
Mitjans iranians han informat d’impactes a la presó d’Evin –assenyalada com un centre que alberga a presos polítics– i de nit també en la Universitat Shahid Beheshti, sancionada per la UE i els EUA pels seus vincles amb el programa nuclear iranià.
També s’han registrat explosions prop de la seu de la Mitja Lluna Roja, que ja havia estat bombardejada en atacs anteriors, i en la plaça Vanak.
La portaveu del govern iranià, Fatemeh Mohajerani, ha informat que “s’han produït danys en l’edifici de la Mitja Lluna Roja”, després dels bombardejos d’Israel en la capital iraniana, una ciutat de més de 10 milions d’habitants.
Atacs a aeroports
Per part seva, l’Exèrcit israelià ha confirmat que les seves forces han atacat sis aeroports i diverses aeronaus en diferents punts de l’Iran. “Com a part de l’esforç per ampliar la seva superioritat aèria sobre els cels iranians, les FDI (Forces de Defensa d’Israel) van atacar sis aeroports del règim iranià en l’oest, est i centre de l’Iran. Els atacs van tenir com a objectiu pistes d’aterratge, hangars subterranis, un avió de reproveïment i avions F-14, F-5 i AH-1 del règim iranià”, segons han assegurat fonts de l’Exèrcit.
Fins al moment, les autoritats iranianes no han reportat víctimes mortals, tot i que els bombardejos han provocat talls d’electricitat en diverses zones del nord de Teheran.
Mitjans locals també han informat d’atacs a les ciutats de Karaj i Fardis.
Israel va començar a bombardejar l’Iran en la matinada del divendres 13 de juny assenyalant els avanços en el programa nuclear de la república islàmica i davant el temor que Teheran aconsegueixi la bomba atòmica, una cosa rebutjada repetidament per l’Iran.
Des del començament de la guerra, Israel ha bombardejat nombrosos objectius al país persa, entre ells instal·lacions militars (sistemes de defensa aèria, magatzems de míssils balístics...) i civils, com a aeroports, però també zones residencials i la seu de la televisió estatal.
L’Iran, per part seva, ha atacat diverses instal·lacions militars i també ha colpejat objectius civils com l’hospital Soroka a Israel, encara que va negar que aquest fos el seu objectiu.
Durant la matinada del diumenge, els Estats Units va entrar en la guerra amb una sèrie de bombardejos contra les tres principals centrals nuclears del país (Natanz, Isfahán i Fordow), amb l’objectiu oficial d’evitar que Teheran aconsegueixi fabricar una bomba atòmica.
Nombrosos habitants han abandonat Teheran, tot i que en els últims dies alguns residents havien començat a tornar i la ciutat recuperava a poc a poc el ritme.
Sobre el bombardeig estatunidenc, la república islàmica ha dit davant l’ONU que les forces armades del país seran les que decideixin “el moment, la naturalesa i l’escala de la resposta proporcional de l’Iran”, que van anticipar tindrà “conseqüències duradores”.
Com a resultat dels atacs, a l’Iran han mort 430 persones i unes 3.500 han resultat ferides, la majoria civils, mentre que a Israel s’han registrat 24 defuncions, tots civils, segons les autoritats israelianes.
Missió de l’ONU sobre l’Iran: els atacs israelians són indiscriminats i desproporcionats
Diversos atacs israelians contra l’Iran, incloent-hi els llançats contra la televisió estatal de l’Iran, zones residencials o infraestructura sanitària, són desproporcionats i indiscriminats d’acord amb el dret internacional, segons ha indicat aquest dilluns la Missió d’Investigació de l’ONU sobre l’Iran.
“Alguns atacs reportats han causat un elevat nombre de víctimes civils i una gran destrucció d’infraestructura civil, la qual cosa sumat a la presumpta falta d’alerta primerenca efectiva per part d’Israel planteja serioses preocupacions en relació amb els principis de proporcionalitat, distinció i precaució del dret internacional humanitari”, va assenyalar la missió.
Centenars de civils, entre ells dones i nens, treballadors de la televisió iraniana, científics o treballadors de la Mitja Lluna Roja, han mort en els atacs aeris israelians, mentre milions han fugit de les principals ciutats per temor a noves accions militars, van agregar en un comunicat signat també per la relatora de Nacions Unides per a l’Iran, Mai Sato.
“Instem a totes les parts a respectar el dret internacional i la protecció dels civils”, van destacar els experts, els qui van afegir que l’escalada d’hostilitats suposa greus riscos per a la població civil de tota la regió.
La missió i la relatora per a l’Iran van indicar que segons les autoritats iranianes almenys 400 persones haurien mort en els atacs, encara que organitzacions de drets humans eleven a 865 la xifra de víctimes mortals.
