OTAN
Trump arriba a Europa per pactar amb els aliats que paguin més per la defensa col·lectiva de l’OTAN
La cimera de la Haia preveu elevar al 5% del PIB l’objectiu de despesa militar, però Espanya pretén desmarcar-se’n
El president dels Estats Units, Donald Trump, torna a desembarcar aquesta setmana a Europa per segellar un pacte que obligui els aliats de l’OTAN a pagar més per la defensa col·lectiva.
En la cimera que se celebrarà el 24 i 25 de juny a la Haia (Països Baixos), Washington buscarà “reequilibrar la càrrega” de l’aliança en un moment marcat per l’amenaça russa. Així, es preveu que l’OTAN aprovi formalment el compromís d’invertir el 5% del PIB en defensa –un 3,5% en despesa militar directa i un 1,5% en àrees com la seguretat– de cara al 2035, com havia exigit Trump. El pacte inclourà una excepció per Espanya que, malgrat els dubtes de la mateixa OTAN, veu suficient una inversió del 2,1% del PIB per complir els objectius de capacitats acordats.
“El compromís del 5% és el pas més important que es pot fer per garantir que l’aliança continua sent forta i estant preparada per al futur”, ha assenyalat aquest dilluns l’ambaixador dels Estats Units a l’OTAN, Matthew Whitaker. Des del 2014, l’objectiu d’inversió de l’OTAN en defensa és del 2% del PIB. En aquest sentit, el diplomàtic nord-americà considera que la cimera d’aquesta setmana serà “històrica”, perquè està en joc la “credibilitat” dels 32 estats que formen l’aliança.
La proposta de Rutte (i Trump)
Ja en el seu primer mandat com a president dels EUA (2017-2021), Trump va apressar els membres de l’OTAN per augmentar la seva despesa militar. Amb la seva tornada a la Casa Blanca a principis d’aquest any, el mandatari republicà ha reprès la pressió reclamant elevar del 2% al 5% del PIB l’objectiu de despesa.
La seva proposta ha estat abraçada pel secretari general de l’aliança, el neerlandès Mark Rutte, qui en l’última cimera ministerial de l’OTAN ja va avançar el seu pla per incrementar fins al 5% del PIB la despesa en defensa dels països aliats.
La seva proposta passa perquè els estats destinin un 3,5% del seu producte interior brut a “despesa militar directa”, una partida que inclouria inversions en vaixells de guerra, avions, tancs o munició. L’1,5% restant fa referència a despeses vinculades a la seguretat o a la indústria, com poden ser la protecció d’infraestructures crítiques o la prevenció en matèria de ciberseguretat.
L’excepció espanyola
Si bé Espanya anava insistint durant les darreres setmanes que no bloquejaria cap acord a l’OTAN, els objectius de despesa dictats pels Estats Units no acabaven de convèncer a l’executiu de Pedro Sánchez. El govern espanyol no volia fixar percentatges i, en una carta enviada a la setmana passada a Rutte, Sánchez va argumentar que un augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB seria “contraproduent” i “incompatible” amb l’estat del benestar.
Després d’un intercanvi de missives i de negociacions als despatxos, el president espanyol va anunciar aquest diumenge un acord amb l’OTAN per no aportar més del 2,1% del PIB en defensa. Segons els càlculs de l’executiu, aquesta és la xifra que necessitarà l’Estat per assolir els objectius de capacitat, lluny del 5% que es planteja per al conjunt de l’aliança.
Malgrat que des de la Moncloa es valora l’acord de forma “molt positiva”, Rutte ja ha enviat un missatge d’advertència a l’Estat. Contrari al que diu Madrid –que una inversió del 2,1% del PIB és suficient per assolir els objectius de capacitat–, el secretari general considera que Espanya haurà d’invertir un 3,5% del seu PIB per complir els compromisos que ha signat.
Pressió dels EUA a Europa
La cimera segellarà de forma oficial una reivindicació que han fet els Estats Units des de l’inici del segon mandat de Donald Trump, qui en diverses ocasions ha reclamat a la resta d’aliats –sobretot els europeus– paguin “una proporció justa” de les capacitats militars de l’OTAN.
