El PSOE impedeix el traspàs de Via Laietana 43 a la Generalitat

El PSOE ha deixat clar avui que no pensa anar més enllà dels actes simbòlics amb escàs contingut efectiu pel que fa al futur de l’edifici de la prefectura superior de policia espanyola a Barcelona, situat al número 43 de la Via Laietana.

Els socialistes s’han abstingut avui a una proposició no de llei presentada per Esquerra Republicana, en el marc de la comissió d’Interior del Congrés de Diputats, que apostava pel traspàs de l’edifici a la Generalitat i la seva conversió en espai de memòria. L’abstenció ha fet que els vots negatius emesos per PP, VOX i UPN hagin estat suficients per derrotar la iniciativa, a la qual han donat suport la resta de grups parlamentaris.

Des del es files d’ERC, el diputat Francesc Marc Àlvaro ha recordat al grup socialista que el seu partit mana a l’Estat, Generalitat i Ajuntament i que “només depèn de vostès que el traspàs sigui efectiu”. Davant el posicionament dels diputats del PSOE, Francesc-Marc Álvaro ha dit que “és evident que hi ha una resistència simbòlica del cos policial a abandonar l’edifici, i no pas una qüestió tècnica o d’eficàcia”.

La proposició no de llei d’ERC demanava que en el termini de dotze mesos es signés un protocol per concretar el traspàs de l’edifici, que es traspassés també l’arxiu de la VI Brigada Regional d’Informació Social, i que es fes un còpia de tota la documentació generada per aquesta unitat policial entre 1939 i 1974.

En la seva intervenció a la Comissió, Fracesc-Marc Álvaro ha apuntat al ministre de l’interior, Fernando Grande Marlaska, demanat als diputats que escullin entre el respecte històric a les víctimes o “els interessos corporatius d’algun sindicat policial i Marlaska”.

La petició de convertir la prefectura policial en espai de memòria ja va ser debatuda el 2017 a la Comissió d’Interior i aleshores es va aprovar museïtzar l’espai i només s’hi va oposar el PP. El 2019 va ser l’Ajuntament de Barcelona que va aprovar una resolució reclament l’espai de memòria i el 2024 va ser el torn del Parlament aprovant una iniciativa que instava la Generalitat a negociar amb l’Estat la reubicació de la policia en una nova comissaria.

Des del punt de vista ciutadà, les entitats de memòria s’han organitzar per aconseguir que l’edifici quedi lliure de l’actual us policial, amb accions reivindicatives. Hi ha la campanya Via Laietana 43, la iniciativa d’Òmnium Cultural i, la més persistent, és la que convoquen dos dimarts al mes la Comissió per la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC.

L’última convocatòria, unitària, es va fer el dissabte 14 de juny. L’acte tenia com objectiu advertir a l’Estat que no es tolerarà que la declaració d’espai de memòria que es vol fer ara al juliol, dins els actes que es fan en comemoració als 50 anys de la mort del dictador, sigui només simbòlic, com aquesta és la pretensió. Des de les files socialistes sempre s’ha dit que a Via Laietana hi poden conviure els usos policials amb un espai dedicat a la memòria de les víctimes de tortura, circumstància que les entitats i partits, com ERC, rebutgen de ple.

El PSOE ha deixat clar avui que no pensa anar més enllà dels actes simbòlics amb escàs contingut efectiu pel que fa al futur de l’edifici de la prefectura superior de policia espanyola a Barcelona, situat al número 43 de la Via Laietana.

Els socialistes s’han abstingut avui a una proposició no de llei presentada per Esquerra Republicana, en el marc de la comissió d’Interior del Congrés de Diputats, que apostava pel traspàs de l’edifici a la Generalitat i la seva conversió en espai de memòria. L’abstenció ha fet que els vots negatius emesos per PP, VOX i UPN hagin estat suficients per derrotar la iniciativa, a la qual han donat suport la resta de grups parlamentaris.

Des del es files d’ERC, el diputat Francesc Marc Àlvaro ha recordat al grup socialista que el seu partit mana a l’Estat, Generalitat i Ajuntament i que “només depèn de vostès que el traspàs sigui efectiu”. Davant el posicionament dels diputats del PSOE, Francesc-Marc Álvaro ha dit que “és evident que hi ha una resistència simbòlica del cos policial a abandonar l’edifici, i no pas una qüestió tècnica o d’eficàcia”.

La proposició no de llei d’ERC demanava que en el termini de dotze mesos es signés un protocol per concretar el traspàs de l’edifici, que es traspassés també l’arxiu de la VI Brigada Regional d’Informació Social, i que es fes un còpia de tota la documentació generada per aquesta unitat policial entre 1939 i 1974.

En la seva intervenció a la Comissió, Fracesc-Marc Álvaro ha apuntat al ministre de l’interior, Fernando Grande Marlaska, demanat als diputats que escullin entre el respecte històric a les víctimes o “els interessos corporatius d’algun sindicat policial i Marlaska”.

La petició de convertir la prefectura policial en espai de memòria ja va ser debatuda el 2017 a la Comissió d’Interior i aleshores es va aprovar museïtzar l’espai i només s’hi va oposar el PP. El 2019 va ser l’Ajuntament de Barcelona que va aprovar una resolució reclament l’espai de memòria i el 2024 va ser el torn del Parlament aprovant una iniciativa que instava la Generalitat a negociar amb l’Estat la reubicació de la policia en una nova comissaria.

Des del punt de vista ciutadà, les entitats de memòria s’han organitzar per aconseguir que l’edifici quedi lliure de l’actual us policial, amb accions reivindicatives. Hi ha la campanya Via Laietana 43, la iniciativa d’Òmnium Cultural i, la més persistent, és la que convoquen dos dimarts al mes la Comissió per la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’ANC.

L’última convocatòria, unitària, es va fer el dissabte 14 de juny. L’acte tenia com objectiu advertir a l’Estat que no es tolerarà que la declaració d’espai de memòria que es vol fer ara al juliol, dins els actes que es fan en comemoració als 50 anys de la mort del dictador, sigui només simbòlic, com aquesta és la pretensió. Des de les files socialistes sempre s’ha dit que a Via Laietana hi poden conviure els usos policials amb un espai dedicat a la memòria de les víctimes de tortura, circumstància que les entitats i partits, com ERC, rebutgen de ple.