política
L’oficialitat del català s’ajorna de nou i s’haurà d’abordar durant la presidència danesa de la UE
El govern espanyol diu que continua resolent dubtes d’alguns estats i que espera portar-ho a votació “tan aviat sigui possible”
L’oficialitat del català a la Unió Europea torna a ajornar-se. Després que els 27 posposessin la votació sobre l’estatus de les tres llengües cooficials de l’Estat a finals de maig, la qüestió ha quedat fora de l’agenda de la reunió del Consell d’Afers Generals de la UE –on s’ha d’avalar la mesura– que s’ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg. Des del govern espanyol indiquen que continuen parlant amb els països que van demanar temps i subratllen que portaran la qüestió a la taula dels 27 “tan aviat” com s’hagin resolt els dubtes d’alguns estats. Ara, la qüestió s’haurà d’abordar durant la presidència del Consell de la UE de Dinamarca, que assumirà des del juliol fins al desembre.
Els 27 van acordar posposar la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la reunió de finals de maig pels dubtes d’una desena d’estats. L’Estat espanyol tenia la possibilitat de tornar a demanar que s’introduís la qüestió en l’ordre del dia de la trobada de ministres d’Afers Europeus de la UE que s’ha celebrat aquest dimarts a Luxemburg.
Tanmateix, les reticències que encara mantenen diversos estats membres han fet que l’Estat espanyol hagi descartat sol·licitar la votació o demanar que s’inclogués la qüestió com a punt de debat en la trobada. Així, segons confirmen fonts diplomàtiques, l’oficialitat de les tres llengües no s’ha abordat en la reunió d’aquest dimarts.
“El govern d’Espanya continua treballant amb tots els països per resoldre qualsevol dubte, de manera que quedin dissipats al text final, que es portarà a adopció tan aviat com sigui possible”, apunten des del ministeri de José Manuel Albares.
El ministre d’Exteriors espanyol ja va avançar que parlaria amb els estats membres que s’havien expressat en contra de la proposta de l’Estat espanyol. Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Suècia, Croàcia i la República Txeca són els països que van demanar obertament durant la discussió del 27 de maig que es retirés la votació perquè encara persistien els dubtes, concretament sobre els aspectes jurídics i econòmics del text que el govern espanyol va posar sobre la taula.
Alguns com Alemanya i Suècia van demanar durant el debat més claredat sobre la qüestió després que els serveis jurídics del Consell de la UE expressessin dubtes per la possibilitat que ampliar el llistat de llengües oficials de la UE al català, el basc i el gallec impliqués una reforma dels Tractats de la UE. El govern de Friedrich Merz va arribar a amenaçar de votar en contra de l’oficialitat de les tres llengües si Espanya no retirava la votació.
Itàlia també està entre els estats que van intervenir per demanar reconsiderar la votació i, de fet, el govern Giorgia Meloni va sol·licitar una opinió formal dels serveis jurídics del Consell de la UE. D’altres països com Finlàndia van expressar reticències per la qüestió econòmica. Malgrat que el govern espanyol s’ha compromès a pagar els costos de la mesura -que la Comissió Europea estima en 132 milions d’euros-, alguns estats temen que si l’executiu canvia de color en un futur es deixi de fer càrrec de les despeses.
“Mai retirarem la sol·licitud que el català, el gallec i el basc siguin llengües oficials de la UE i així ho hem traslladat a tots els estats membres”, subratllen fonts del ministeri d’Exteriors. Per ara, l’Estat espanyol compta amb el suport de Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca i Eslovènia.
La qüestió passa a les mans de Dinamarca
Passada la reunió d’aquest dimarts, la pròxima ocasió que tindrà l’executiu de Pedro Sánchez per intentar tirar endavant la votació sobre l’oficialitat de les tres llengües serà el 18 de juliol, quan se celebrarà el primer Consell d’Afers Generals de la UE sota la presidència de torn de Dinamarca –que assumirà el pròxim 1 de juliol–, un país liderat per la també socialdemòcrata Mette Frederiksen.
Així, serà el govern danès qui decideixi durant els pròxims mesos si introdueix a l’agenda de les següents reunions del Consell d’Afers Generals de la UE l’oficialitat del català, sigui com a punt de debat o com a punt de votació. Per ara, fonts diplomàtiques afirmen que no hi ha constància que Espanya hagi sol·licitat incloure la qüestió en la reunió del 18 de juliol.
Temor que suposi un “precedent”
Un dels temors expressats per alguns estats membres és que l’oficialitat del català, el basc i el gallec pot suposar un “precedent” per a altres llengües minoritàries o minoritzades de la UE i que, per tant, donant l’estatus d’oficial a les tres llengües podria “obrir la capsa de Pandora”. Per exemple, entre els països bàltics, el temor és que generi un precedent pel rus, mentre que a Xipre passa també amb el turc.
Un informe recent de l’Eurocambra va identificar onze llengües que, com el català, estan reconegudes oficialment a escala nacional o regional en els estats on es parlen, però no tenen l’oficialitat a la UE. El document assenyalava que l’aranès, el turc, el luxemburguès, el feroès, el groenlandès, el frisó i el papiament gaudeixen d’un reconeixement “similar” al del català, el basc i el gallec.
Tot i això, l’Estat espnyol ha defensat que la proposta plantejada està “feta a mida” per als casos concrets del català, el basc i el gallec i que la seva oficialitat no suposarà un precedent perquè es tracta de tres llengües reconegudes des de fa dècades a la Constitució espanyola i que són oficials i es poden utilitzar tant al Congrés dels Diputats com al Senat, cosa que no passa amb la resta de llengües.
En aquest sentit, el secretari general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN, per les sigles en anglès), Davyth Hicks, defensa que l’argument de la “capsa de Pandora” és “molt dèbil” i un “mite”, atès que el català, el basc i el gallec gaudeixen d’un reconeixement i protecció molt més elevat. “És molt poc probable que Xipre impulsi que el turc tingui un estatus oficial a la UE”, assenyala Hicks en declaracions a l’ACN. Segons indica, només el frisó té un reconeixement equiparable al del català als Països Baixos. “No veiem que els Països Baixos estiguin demanant això –l’oficialitat–”, subratlla.
“Una nació, un estat, una llengua”
El secretari general d’ELEN apunta que el que impedeix l’oficialitat del català “és la mentalitat monolingüe” que impera a la UE. “Una nació, un estat, un idioma”, diu Hicks. “És una mena de sostre de vidre, no es pot imaginar que hi hagi altres idiomes dins d’un mateix estat”, constata.
Tal com recorda, la regulació comunitària de les llengües es va redactar fa més de 75 anys, el 1958. “Continuem amb aquesta regulació antiga que sosté la idea d’un idioma per estat. Ja és hora de revisar-la”, defensa.
“En molts estats europeus el plurilingüisme és molt normal, i crec que ho hem de tenir present”, afegeix. Hicks també admet que la llengua s’ha “polititzat”, especialment en el cas del català i el basc. “La gent ho veu com quelcom polític, però no hauria de ser-ho [...] Són llengües inclusives, però es polititzen, com es pot veure per part de sectors de la dreta i l’extrema dreta”, lamenta.
Un altre dels grans arguments de Madrid a l’hora de defensar l’oficialitat és que el català és una llengua parlada per milions de persones a la UE i que, en alguns casos, supera de llarg la quantitat de parlants d’altres llengües que sí que tenen l’estatus d’oficial. Concretament, el català té uns 10 milions de parlants a la UE i, en comparació amb les 24 llengües oficials de la UE, és la tretzena més parlada, per davant de l’anglès, el danès, el finès, el suec o el gaèlic.