El Constitucional beneeix l’amnistia

L’amnistia ja té fumata constitucional. El ple del Tribunal Constitucional ha beneït avui la constitucionalitat de la llei després de quatre dies d’una deliberació iniciada dilluns en l’avantsala de la revetlla de Sant Joan i finalitzada avui, amb un marcador propi d’un set de tennis (6 a 4) gràcies al vot a favor dels sis magistrats progressistes (el president Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta i ponent Inmaculada Montalbán, Laura Díez, María Luisa Segoviano, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez Valcárcel) davant el vot en contra dels quatre vots conservadors (Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i Ricardo Enríquez). La tesi del bloc conservador segons la qual l’amnistia és inconstitucional perquè no apareix citada explícitament a la Constitució –tot i que tampoc no hi és explícitament prohibida precisament per això– ha estat derrotada per l’argument del sector progressista majoritari a favor que les Corts tenen legitimitat per legislar sobre aquells afers que són d’interès general i que els pares constitucionals no van recollir amb literalitat al text de la Constitució del 1978.

El marcador del ple és inferior als dotze magistrats que integren el TC i aquesta estretor s’explica per dues absències en el debat més important que ha viscut el TC des de la sentència de l’Estatut (2006) amputat el 2010. Els absents són el progressista Juan Carlos Campo i l’ultraconservador José María Macías, tots dos apartats per culpa de les seves biografies, tot i que en circumstàncies diferents. L’absència de Campo obeeix a un pas endavant seu per sol·licitar la seva abstenció en totes les causes sobre l’amnistia per l’assumpció del seu passat més recent. El magistrat andalús va ser ministre de Justícia (del gener del 2020 al juliol del 2021) amb Pedro Sánchez en un mandat que es va cloure amb la concessió dels indults als líders polítics i socials del procés condemnats per sedició pel Tribunal Suprem i va firmar un informe favorable al perdó en el qual determinava que l’amnistia és inconstitucional. El cas de l’ultraconservador Macías, recusat per la fiscalia, ell havia de ser el ponent inicial de la sentència de l’amnistia, però el ple del TC el va apartar per sis vots a cinc per la seva falta d’imparcialitat. I la raó és que, sent vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Macías va elaborar dos informes dictaminant la inconstitucionalitat de l’amnistia, una tesi que va repetir a EsRadio tot augurant “conseqüències irremeiables”.

La fase final del debat s’ha basat en l’anàlisi de l’afectació als drets fonamentals i al principi d’igualtat. El debat, però, s’ha decantat a favor que l’amnistia no viola el principi d’igualtat precisament perquè la sentència inclou el reconeixement de l’oblit penal també per el bàndol contrari a l’independentisme. En aquest sentit, la sentència –en base a la ponència de la magistrada progressista a andalusa Inmaculada Montalbán– avala la constitucionalitat del gros de la llei tot acceptant parcialment el recurs de 270 diputats i senadors del PP perquè admetrà tres motius d’inconstitucionalitat menors, entre els quals els actes posteriors al 13 de novembre del 2023, que no seran perdonats. I un altre punt en què el TC donarà la raó al PP és el pretès oblit dels legisladors del PSOE, Sumar, ERC i Junts: que entre els amnistiables, hi inclouen els que es van manifestar a favor del procés entre el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, però no els que es van manifestar en contra del procés. El TC obliga a corregir l’oblit dels contraris a l’independentisme perquè la llei respecti el principi d’igualtat.

L’exposició de motius de la llei justifica plenament l’interès públic d’“una millora de la convivència i de la cohesió social” a Catalunya i a Espanya sense entrar en la naturalesa dels pactes d’investidura que l’han originat, i aquest és l’enfoc que s’imposa. En línia amb el recurs del PP, els quatre magistrats dretans entenen tot el contrari: que una dels forats de constitucionalitat també és l’origen de néixer fruit d’una negociació política d’un pacte d’investidura. La sentència aprovada avui pel TC pel marcador de 6 a 4, en canvi, no mira enrere sinó que il·lumina l’horitzó de la utilitat futura de la llei per a la societat.