política
El Constitucional beneeix la llei d’amnistia per 6 vots a 4 i avisa el Suprem
L’amnistia ja té fumata constitucional. El ple del Tribunal Constitucional va beneir ahir la constitucionalitat de la llei després de quatre dies d’una deliberació iniciada dilluns i finalitzada ahir, amb un marcador ja anticipat propi d’un set de tennis (6 a 4) gràcies al vot a favor dels sis magistrats progressistes (el president Cándido Conde-Pumpido, la vicepresidenta i ponent Inmaculada Montalbán, Laura Díez, María Luisa Segoviano, María Luisa Balaguer i Ramón Sáez Valcárcel) davant el pronunciament contrari dels quatre vots conservadors (Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, César Tolosa i Ricardo Enríquez). La tesi del bloc conservador segons la qual l’amnistia és inconstitucional perquè no apareix citada explícitament a la Constitució –tot i que tampoc no hi és explícitament prohibida precisament per això– i és fruit d’un acord d’investidura, va ser derrotada per l’argument del sector progressista majoritari a favor que les Corts tenen legitimitat per legislar sobre aquells afers que són d’interès general i que els pares constitucionals no van recollir a la Constitució del 1978. “La llei respon a una finalitat legítima, explícita i raonable”, afirma la sentència del TC.
Si bé el TC concedeix que una amnistia només és “constitucionalment admissible quan respon a una conjuntura extraordinària” que la justifiqui, l’alt tribunal es respon a si mateix que en aquest cas l’excepcionalitat està justificada “en la crisi constitucional derivada del procés secessionista català”. La sentència conté un subtil avís al Tribunal Suprem, declarat en rebel·lia a l’hora d’aplicar una llei publicada al BOE amb la firma de Felip VI ara fa un any, quan es fa ressò que el Procés va donar peu a processos penals per la comissió de delictes que en alguns casos estan pendents de decisió per les autoritats. Una al·lusió a l’existència de conflictes judicials en l’aplicació de la llei en el cas de la malversació per la reinvenció del significat del lucre.
Puigdemont i Junqueras
La sentència del TC obligarà el Suprem a revisar els antecedents penals dels condemnats pel Procés, però l’ordre de detenció de l’expresident Carles Puigdemont i la inhabilitació de l’exvicepresident Oriol Junqueras es mantindran vigents. Tot i ser els dos líders de l’1-O del 2017, la paradoxa és que la primera sentència de l’amnistia no influeix en ells perquè els magistrats van concloure que no era possible aplicar l’amnistia al delicte de malversació i això no respon a la constitucionalitat de la llei sinó a la interpretació jurídica de la norma. El torn de Puigdemont començarà amb el torn dels recursos d’empara, perquè la sentència d’ahir és tot just la resposta al primer recurs que inicia la cascada dels 16 recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PP i les seves comunitats (alguns són dobles, del govern i del parlament autonòmic), sis qüestions d’inconstitucionalitat (del Tribunal Suprem, el TSJ de Catalunya i l’Audiència Provincial de Madrid) i vuit recursos d’empara que han presentat ciutadans que consideren que la llei els és d’aplicació.
Felicitat de Sánchez i Illa
L’home que va transigir ser investit a canvi de la llei de la qual sempre havia abjurat, el president Pedro Sánchez, va celebrar el veredicte del TC. “És una magnífica notícia per a Espanya i la convivència. Es tanca una crisi política que mai hauria d’haver sortit de la política”, es va felicitar. El president Salvador Illa anava més enllà i exigia al Suprem aplicar la llei. “El TC ha parlat i ara no es pot obstaculitzar la seva aplicació: la llei d’amnistia és constitucional”, va dir Illa en català, castellà i anglès en la compareixença al Palau de la Generalitat. L’expresident Felipe González, al seu torn, va anunciar que no votarà mai un candidat del PSOE que hagi contribuït a la llei.
Sense Campo ni Macías
El marcador del ple és inferior als dotze magistrats que l’integren i això s’explica per dues absències en el debat més important que ha tingut el TC des de la sentència de l’Estatut (2006) amputat el 2010. Els absents van ser el progressista Juan Carlos Campo i l’ultraconservador José María Macías, tots dos apartats a causa de les seves biografies, tot i que en circumstàncies diferents. L’absència de Campo obeeix a un pas endavant seu per sol·licitar la seva abstenció en totes les causes sobre l’amnistia per l’assumpció del seu passat més recent. El magistrat andalús va ser ministre de Justícia (del gener del 2020 al juliol del 2021) amb Pedro Sánchez en un mandat que es va cloure amb la concessió dels indults als líders polítics i socials del Procés condemnats per sedició pel Tribunal Suprem i va firmar un informe favorable al perdó en el qual determinava que l’amnistia és inconstitucional. En el cas de l’ultraconservador Macías, recusat per la fiscalia, ell havia de ser el ponent inicial de la sentència de l’amnistia, però el ple del TC el va apartar per sis vots a cinc per la seva falta d’imparcialitat. I la raó és que, sent vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Macías va elaborar dos informes dictaminant la inconstitucionalitat de l’amnistia, una tesi que va repetir a EsRadio tot augurant “conseqüències irremeiables”.
Incloure els anti Procés
La fase final del debat s’ha basat en l’anàlisi de l’afectació als drets fonamentals i al principi d’igualtat. El debat, però, s’ha decantat a favor que l’amnistia no viola el principi d’igualtat precisament perquè la sentència inclou el reconeixement de l’oblit penal també per al bàndol contrari a l’independentisme. En aquest sentit, la sentència –basant-se en la ponència de la magistrada progressista andalusa Inmaculada Montalbán– avala la constitucionalitat de la llei però ho fa acceptant parcialment el recurs de 270 diputats i senadors del PP perquè admetrà tres motius d’inconstitucionalitat menors, entre els quals hi ha els actes posteriors al 13 de novembre del 2023, que no seran perdonats. I un altre punt en què el TC donarà la raó al PP és el pretès oblit dels legisladors del PSOE, Sumar, ERC i Junts: que entre els amnistiables hi inclouen els que es van manifestar a favor del Procés entre el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, però no els que es van manifestar en contra del Procés. El TC obliga a corregir l’oblit dels contraris a l’independentisme perquè la llei respecti el principi d’igualtat.
L’exposició de motius de la llei justifica plenament l’interès públic d’“una millora de la convivència i de la cohesió social” a Catalunya i a Espanya sense entrar en la naturalesa dels pactes d’investidura que l’han originat, i aquest és l’enfocament que s’imposa en la sentència. Segons el TC, als seus magistrats no se’ls pot demanar que investiguin “els fets polítics que podrien explicar les intencions dels parlamentaris que han votat la llei” perquè una cosa és la finalitat de la llei d’amnistia i una altra “la intenció última dels seus autors”, una qüestió en la qual l’alt tribunal “no pot entrar”.
Vots particulars i TJUE
En línia amb el recurs del PP, els quatre magistrats dretans entenen tot el contrari: que un dels forats de constitucionalitat també és l’origen de néixer fruit d’una negociació política d’un pacte d’investidura. La sentència aprovada ahir pel TC pel marcador de 6 a 4, en canvi, no mira enrere sinó que il·lumina l’horitzó de la utilitat futura de la llei per a la societat. “El silenci constitucional no pot entendre’s com una prohibició”, alliçona el TC. “Tot el que no està constitucionalment vedat queda, en principi, dins de l’àmbit de decisió del legislador”, rebla com a colofó. En sengles vots particulars, els magistrats conservadors del TC Ricardo Enríquez i Concepción Espejel van emetre un vot particular contrari a la sentència dels sis companys adduint que el TC hauria d’haver esperat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciés sobre la qüestió prejudicial abans de dictar una sentència o que la llei és arbitrària perquè es va aprovar perquè Pedro Sánchez fos investit president amb el vot de Junts.
