El Suprem dona la raó a Trump en el seu intent de limitar la ciutadania per naixement

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha donat suport aquest divendres la petició de l’Administració de Donald Trump perquè s’aixequin els bloquejos en tribunals inferiors a l’ordre executiva de limitar la ciutadania per dret de naixement.

La resolució judicial suposa una victòria per al president i pot repercutir en desenes de demandes en els tribunals judicials dels estats contra les polítiques del republicà.

Amb una majoria conservadora de 6 a 3, la decisió no es refereix als mèrits del decret en si, que busca restringir el dret automàtic de ciutadania estatunidenca establert en la Constitució i negar-lo a fills de pares indocumentats o amb visats temporals.

En el seu lloc, la resolució es limita a la jurisdicció dels jutjats menors i la legalitat en les seves decisions de bloquejar a escala nacional una ordre de l’Executiu. Específicament, el Suprem avalua els bloquejos nacionals temporals a l’orde de Trump per part de tres jutges federals a Maryland, Washington i Massachusetts, els qui van determinar en decisions separades que el president no té l’autoritat de canviar o restringir la Constitució.

En l’opinió de la majoria, la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett va escriure que “els tribunals federals no exerceixen una supervisió general sobre el poder executiu”, sinó que “resolen casos i controvèrsies conforme a l’autoritat que els ha atorgat el Congrés”.

“Quan un tribunal conclou que el poder executiu ha actuat il·legalment, la resposta no és que el tribunal també excedeixi el seu poder”, ha indicat Barret, un dels vots clau en aquesta decisió perquè durant la presentació d’arguments al maig va qüestionar el perquè el govern va demanar al Suprem avaluar qüestions tècniques i no els fonaments del decret en si, una cosa sobre la qual el Suprem no s’ha pronunciat avui.

La jutgessa ha afirmat que l’ordre executiva sobre la ciutadania per naixement –l’aplicació del qual està en pausa temporal en tot el país mentre es revisen els casos– “no entrarà en vigor fins 30 dies després de la data d’aquesta opinió”.

Aquest retard pot oferir un marge perquè els querellants considerin presentar demandes col·lectives en lloc d’individuals com una altra via d’impugnar l’orde executiu de Trump, segons alguns experts.

Uns 255.000 bebès a l’any poden quedar afectats per aquestes limitacions a la ciutadania per naixement, segons un estudi del Migration Policy Institute. Detractors de Trump i experts legals assenyalen que aquest és un dret constitucional entronitzat en l’Esmena 14 i no pot ser derogat per una ordre presidencial.

La jutgessa liberal Sonia Sotomayor ha anunciat el seu vot discrepant des de l’estrada aquest divendres, un moviment vist com molt inusual, en senyal del seu profund desacord amb la majoria. “L’estat de dret no es dona per descomptat en aquesta nació, ni en cap altra. És un precepte de la nostra democràcia que només perdurarà si els qui tenen el coratge suficient, en cada branca (del govern), lluiten per la seva supervivència. Avui, la Cort renuncia al seu paper vital en aquest esforç”.

Al seu entendre de dissens, la liberal Ketanji Brown Jackson ha insistit per la seva part que la resolució permetrà a l’Executiu violar els drets constitucionals de totes les persones que no estiguin nomenades en les demandes, alguna cosa que a parer seu, representa una “amenaça existencial per a l’estat de dret” als EUA.

Limitar la ciutadania automàtica per a fills de migrants irregulars era una de les promeses de campanya del republicà, que va tornar al poder el 20 de gener amb una redoblada política migratòria de mà dura. Trump va signar l’ordre el mateix dia en què va prendre possessió del seu segon mandat.