Zapatero colla encara més els territoris

El president espanyol va cedir ahir a la pressió de la UE i del mateix PP, i va traslladar la desconfiança cap als territoris amb l'anunci d'una retallada de l'autogovern. Després que durant mesos s'hagués resistit a plantejar-ho adduint que era legalment inviable, ahir José Luis Rodríguez Zapatero va avançar que en el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que se celebrarà abans que s'acabi el mes de juliol, proposarà una “regla” de despesa semblant a la que presenta cada any l'Estat i que suposa l'avantsala de l'elaboració del pressupost. Al final, doncs, no es regularà per llei, però no caldrà perquè si ho acorda l'òrgan multilateral s'acabarà imposant a les comunitats un sostre de despesa. L'anunci va ser mal rebut per la Generalitat, que va avisar Zapatero que en cap cas permetrà que es limiti la seva autonomia.

Fins ara el CPFF ha fixat el límit de dèficit, i de fet el govern de Zapatero i el de Mas estan immersos en un litigi perquè, malgrat el 10 per cent de retallades, a l'executiu català no li quadra la caixa, mentre que l'espanyol es nega a avançar-li els diners del fons de competitivitat.

La propera reunió del CPFF serà el primer cop que el govern del PSOE s'enfrontarà a la crua realitat, i és que pràcticament ha quedat sense poder territorial, mentre que les autonomies del PP seran majoria dins aquest òrgan. Això no suposarà cap impediment perquè prosperi la seva iniciativa, ja que Mariano Rajoy ha exigit als seus que allà on governin estableixin un topall de despesa. Aquest va ser un element força exhibit en la precampanya del 22-N i, de fet, en diverses ocasions es va utilitzar per posar el dit a l'ull a Zapatero pel fet que s'hagués negat a impulsar una llei estatal i hagués deixat la qüestió depenent de la bona voluntat dels territoris perquè acordessin al Parlament respectiu un límit de despesa.

El president espanyol no va llançar cap més proposta cridanera durant el debat: en tenia prou d'exhibir el seu paquet reformista. En general, el seu primer discurs va resultar avorrit i carregat de xifres, amb les quals va dibuixar un panorama econòmic que no és ni de bon tros tan dramàtic com el que presenta l'oposició. La part final, però, la va dedicar a fer un relat nostàlgic de les fites obtingudes en la primera part del seu mandat. Fins a mig discurs ni tan sols va arrencar aplaudiments de la bancada socialista. Els diputats estaven ensopits. Finalment, durant el duel que va mantenir amb Rajoy sí que va aconseguir aixecar els ànims dels seus.

Han estat sis debats de política general com a president espanyol i tres com a cap de l'oposició del govern d'Aznar, i ahir va afrontar el darrer llançant un últim míssil contra l'autogovern dels territoris. Això sí, en la resposta a Josep Antoni Duran i Joan Ridao no es va oblidar de reivindicar-se com el cap de l'executiu espanyol que ha estat més sensible a les demandes catalanes.