Un any de despropòsit

Morts, ferits, des­plaçats, trau­mes, penúries, crims i des­trucció són alguns dels set ter­mes amb els quals es pot sin­te­tit­zar en bona mesura aquest pri­mer any de la guerra d’Ucraïna. Malau­ra­da­ment, no són cap sor­presa. Ja hi estem acos­tu­mats, a Europa. Només cal recor­dar que en els dar­rers 109 anys hem estat l’esce­nari cen­tral de dues guer­res mun­di­als i una guerra freda, a més de les guer­res de des­in­te­gració de Iugoslàvia o les més recents del Cau­cas. Un con­ti­nent que s’omple la boca de repre­sen­tar no sap ben bé quins models i valors de con­vivència, però que els sap ges­ti­o­nar de tal forma que es con­ver­teix en espe­ci­a­lista en con­flic­tes bèl·lics, als quals s’apun­ten con­vi­dats interes­sants no euro­peus.

Però no ens des­viem de la qüestió. Cap a on anem després d’un any de guerra? La res­posta, agradi o no, és cap a una cro­ni­fi­cació de la guerra i també de la tensió i la des­con­fiança en l’esce­nari euro­peu.

Un any més de guerra? Pot­ser dos? Això sem­bla. Està clar que ni Putin està dis­po­sat a cedir, tal com vam sen­tir ahir en el dis­curs anual de l’estat de la nació, ni tam­poc Zelenski-Biden. Fer-ho impli­ca­ria enfon­sar les seves car­re­res polítiques o, com a mínim, diluir-les. I, a més, situ­a­ria els seus res­pec­tius estats en una situ­ació de feblesa envers l’adver­sari. No s’ho volen per­me­tre. Per això, Putin ja s’ha apro­pat encara més al seu col·lega bie­lorús i, alhora, espera que la Xina pugui pro­por­ci­ona-li ajuda mili­tar –que mai és gratuïta, ni aquí ni a l’altre bàndol de la guerra–. Per la seva part, Biden ha inten­tat emu­lar, per cert amb bas­tant menys estil, el viatge de Ken­nedy el 1963 i de Rea­gan el 1987 a Berlín, amb el seu viatge a Kíiv de fa un parell dies. L’Oncle Sam ha visi­bi­lit­zat així el seu suport incon­di­ci­o­nal en l’espai-temps a la causa. No cal repe­tir-ne els sucu­lents bene­fi­cis que això li suposa. Zelenski ho ha agraït. I no obli­dem tam­poc que fa pocs dies el comis­sari euro­peu d’Exte­ri­ors, un tal Bor­rell, va dei­xar clar que menys aplau­dir l’hero­isme d’Ucraïna i més enviar-hi arma­ment. Stol­ten­berg ja sabem què n’opina. En defi­ni­tiva, això va per llarg. I ens aboca a un horitzó de veure a qui li pesa­ran més els morts i la capa­ci­tat de resistència econòmica, més que no pas la mili­tar, que ara per ara està força equi­li­brada. Apos­tes?

Posats a fer, ens podem pre­gun­tar també si podem arri­bar a un xoc directe Rússia-OTAN/EUA? No ho sem­bla. Putin no ho vol. Biden tam­poc. Putin és cons­ci­ent que tin­dria bas­tants números de per­dre, i encara més veient com està ope­rant l’eficiència del seu exèrcit a Ucraïna. Biden sap que podria der­ro­tar-lo, però també que Putin té arma­ment nuclear com ell, i més ara que s’ha des­vin­cu­lat del trac­tat de no pro­li­fe­ració d’arma­ment nuclear sig­nat amb els EUA. De fet, si es donés aquesta cir­cumstància, aca­ba­ria donant la raó al pre­si­dent rus quan ahir afir­mava que Occi­dent vol des­truir Rússia.

Però, mirant al futur, també hem de tenir pre­sent la cro­ni­fi­cació de la tensió i la des­con­fiança. Com la covid, ha arri­bat per que­dar-se. Al cap i a la fi, Ucraïna ja no mira cap a Rússia. S’han tren­cat els lli­gams històrics, cul­tu­rals, lingüístics, emo­ci­o­nals, a banda dels de sang, que s’han man­tin­gut durant segles entre Mos­cou i Kíiv –i aquí hauríem de dis­cu­tir si per volun­tat pròpia, per impo­sició russa o per totes dues coses–. Almenys a curt i mitjà ter­mini. Tant per part dels sec­tors pro­rus­sos del país (mino­ri­ta­ris), com dels ali­ne­ats amb les tesis de Kíiv (molt majo­ri­ta­ris, i cada vegada més). A més, cap dels dos bàndols accep­tarà unes fron­te­res que no satis­fa­cin els seus interes­sos en l’àmbit ter­ri­to­rial i, allò més impor­tant, en la dotació mili­tar que les garan­teixi. I per si tot això no fos sufi­ci­ent, Rússia amb la sen­sació que l’estan aïllant i menys­pre­ant, Suècia i Finlàndia tren­cant la seva neu­tra­li­tat envers l’OTAN, les repúbli­ques bàlti­ques i Polònia des­con­fi­a­des envers l’agres­si­vi­tat de Rússia, Ale­ma­nya sub­mi­nis­trant arma­ment de pri­mer nivell cap a Ucraïna, Moldàvia mirant-s’ho de reüll. L’Europa occi­den­tal ani­mant el pol­vorí a l’est del con­ti­nent. Pre­sent i futur d’un des­propòsit.