Política

Aragonès pregunta com articular un referèndum vinculant al Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat

Els trasllada cinc qüestions sobre com Catalunya ha de poder decidir el seu futur polític i poder-ne implementar el resultat

Espera tenir l’informe en dos mesos i es mostra disposat a escoltar totes les propostes, també les de grups no independentistes

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, ha tras­lla­dat aquesta tarda al Con­sell Acadèmic per l’Acord de Clare­dat, abans de la seva pri­mera reunió a Palau, cinc pre­gun­tes con­cre­tes sobre la meto­do­lo­gia i la natu­ra­lesa que hau­ria de tenir un referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya per tal que fos accep­tat per totes les parts i els seus resul­tats imple­men­tats. Això sí, els enun­ci­ats de les qüesti­ons, prèvia­ment pac­tats amb els que les hau­ran de res­pon­dre, no fan en cap moment al·lusió ni tan sols a l’auto­de­ter­mi­nació, i fins i tot con­tem­plen la uti­lit­zació de “meca­nis­mes anàlegs”, amb la idea de no con­di­ci­o­nar d’entrada els resul­tats del pos­si­ble debat del grup. “Amb això reco­nei­xem un fet que s’ha anat pro­duint els últims anys, i és que hi ha hagut referèndums, elec­ci­ons ple­bis­citàries, una direc­tiva euro­pea de clare­dat... hi ha dife­rents meca­nis­mes sobre la taula i estem oberts a escol­tar pro­pos­tes”, ha pun­tu­a­lit­zat el mateix Ara­gonès.

En tot cas, la pre­gunta clau és la cin­quena: “Qui­nes carac­terísti­ques hau­ria de com­plir un referèndum sobre el futur polític de Cata­lu­nya, o altres meca­nis­mes anàlegs, per gau­dir de la màxima legi­ti­mi­tat i asse­gu­rar-ne la vali­desa i imple­men­tació?”. Abans, però, fa un seguit de qüesti­ons intro­ductòries. Així pre­gunta d’entrada en quins prin­ci­pis bàsics s’hau­ria d’emmar­car aquest acord de clare­dat; en segon lloc, per quins meca­nis­mes s’han uti­lit­zat en política com­pa­rada al món per resol­dre altres con­flic­tes de sobi­ra­nia com aquest; la ter­cera pre­gunta és per saber quins polítics i ins­ti­tu­ci­ons s’hi hau­rien d’invo­lu­crar, tant a nivell català com esta­tal com inter­na­ci­o­nal, i la quarta pre­gunta quina funció hau­ria de tenir aquest referèndum o meca­nisme anàleg que es pro­posés. És a dir, si hau­ria de ser­vir per cer­ti­fi­car un acord entre governs, per ini­ciar o aca­bar un procés legal més llarg, etc.

“Volem que la ciu­ta­da­nia voti el futur polític del país, i que aquesta decisió es pugui imple­men­tar, aquesta és la clau, i per això és fona­men­tal que les dife­rents parts pac­tin un meca­nisme de decisió”, ha reblat Ara­gonès en una breu com­pa­rei­xença poste­rior. Les pre­gun­tes, que ha redac­tat el mateix pre­si­dent i el seu entorn més pro­per de Pre­sidència, seran la base per a l’informe que ha encar­re­gat al con­sell acadèmic, for­mat per nou experts uni­ver­si­ta­ris.

Informe en dos mesos

La pre­visió és que el tin­gui enlles­tit en un ter­mini d’uns dos mesos, i les con­clu­si­ons ser­vei­xin de base per a un tri­ple debat que vol ence­tar a par­tir d’allí: amb una taula de par­tits cata­lans, amb enti­tats i actors soci­o­e­conòmics, i amb la mateixa ciu­ta­da­nia, a través d’un debat que obrirà amb 800 per­so­nes –100 per vegue­ria– tri­a­des a l’atzar. Això sí, de moment ni el PSC, que pre­ci­sa­ment ha recla­mat repe­ti­da­ment una taula de par­tits, ni cap altra for­mació inde­pen­den­tista han expres­sat la intenció d’acu­dir a la con­vo­catòria del pre­si­dent, que els va tor­nar a dema­nar que par­ti­ci­pin en la deli­be­ració per resol­dre el futur polític del país. “La pro­posta del govern és un referèndum i pre­gun­tem com s’hau­ria d’arti­cu­lar, però si algú creu que hi ha altres meca­nis­mes, esta­rem dis­po­sats a accep­tar-ho”, allar­gava la mà, tot i el matís que vol escol­tar “espe­ci­al­ment” les pro­pos­tes que arri­bin de la resta de l’inde­pen­den­tisme.

Pre­gun­tes per un referèndum

El pro­fes­sor de Ciència Política a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, Marc San­jaume, que pre­si­deix el Con­sell Acadèmic ha com­pa­re­gut després asse­gu­rant que dona­ran res­posta a les qüesti­ons “des del rigor acadèmic” i amb el “màxim d’inclusió i plu­ra­lisme” perquè con­fi­gu­ren un grup divers i també volen donar expressió a tots els punts de vista polítics en relació al debat ter­ri­to­rial de Cata­lu­nya per comp­tar “amb el màxim de ligi­ti­mi­tat de la ciu­ta­da­nia”.

Les res­pos­tes seran con­cre­tes però no n'hi haurà una d’única per a cada qüestió amb la volun­tat que per­me­tin obrir “pers­pec­ti­ves i tran­si­tar dife­rents vies” per poder defi­nir diver­sos esce­na­ris. Sobre si for­mu­la­ran una pre­gunta pel referèndum, San­jaume ha asse­gu­rat que “inclou­rem dife­rents poten­ci­als for­mu­la­ci­ons” i també ha dei­xat clar que el seu serà un tre­ball acadèmic i no polític que ha de ser­vir per posar sobre la taula i fixar “pro­ce­di­ments i regles del joc” que puguin ser­vir als cata­lans a deci­dir el seu futur. En referència als meca­nisme anàlegs ha posat d’exem­ple que pot incloure acords entre for­ces polítiques, debats par­la­men­ta­ris o elec­ci­ons, entre altres pos­si­bi­li­tats.  A més, tindrà en compte altres tre­balls que s’han fet com ara el del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal.

San­jaume ha defen­sat els inte­grants del comitè d’experts mal­grat les crítiques a la presència d’Astrid Bar­rio. “Tot­hom és lliure d’opi­nar”, però les “nou per­so­nes som qua­li­fi­ca­des i merei­xem poder accep­tar aquesta opor­tu­ni­tat de ser útils al país”, ha reblat.

Al tom­bant d’any, a par­tir de les con­clu­si­ons finals d’aquest tri­ple nivell de debat, el govern vol apro­var una pro­posta cata­lana que aglu­tini el màxim de con­sens i força pos­si­ble per posar-la sobre la taula de diàleg amb l’exe­cu­tiu espa­nyol que surti de les pro­pe­res elec­ci­ons.

A banda de San­jaume i Bar­rio, la resta d’inte­grants són Mar Agui­lera Vaqués, pro­fes­sora de Dret Cons­ti­tu­ci­o­nal de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona; Eva Anduiza Perea, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Apa­ri­cio Wil­helmi, pro­fes­sor de Dret Cons­ti­tu­ci­o­nal a la Uni­ver­si­tat de Girona; Pau Bos­sa­coma Bus­quets, pro­fes­sor dels Estu­dis de Dret i Ciència Política de la UOC; Eli­senda Casañas Adam, pro­fes­sora de Dret Cons­ti­tu­ci­o­nal a la Uni­ver­si­tat d’Edim­burg; Les­ley-Ann Dani­els, inves­ti­ga­dora a l’Ins­ti­tut Bar­ce­lona d’Estu­dis Inter­na­ci­o­nals (IBEI), i Josep Lluís Martí Màrmol, pro­fes­sor de Filo­so­fia del Dret i Política de la UPF.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia