Política

Xavier Corbera i Gaju

Cap de l’oposició de Rubí (ERC)

“Amb el PSC tan difícil és arribar a un acord com materialitzar-lo”

“Falta visió general i ambició de ciutat i saber aprofitar les oportunitats [...]. Cal una gestió millor i que no la descuidem per tenir titulars”

“No ser el proper cap de llista potser fa que no siguin tan reticents al que proposa ERC perquè al capdavant ja no hi ha el Corbera”

Només hem aprovat uns pressupostos, res més, i d’aquí a un any n’hi haurà uns altres. No és un govern No hi ha habitatge públic des de fa 10 o 12 anys, quan érem al govern [...], i apostem per invertir-hi un milió
S’està fent un pla d’estudi de l’estació que pot tenir empenta si aconseguim ser un pol d’atracció de l’FP

Al gener, va anun­ciar que no serà el pro­per cap de llista ni regi­dor el pro­per man­dat, després d’inten­tar-ho dues vega­des i pre­fe­rir que­dar-se al’opo­sició. Les rela­ci­ons amb el PSC i l’alcal­dessa mai no han estat gaire fluïdes, però mal­grat tot han donat suport als pres­su­pos­tos per con­di­ci­o­nar l’acció política i con­tra­res­tar la incidència dels comuns i el PP.

El 2019, es va pre­sen­tar amb l’eslògan ‘Des­perta Rubí’ i van obte­nir els millors resul­tats, però no es va pro­duir el ‘Canvi és pos­si­ble’ que volien el 2023. A què ho atri­bu­eix?
Rubí neces­si­tava, i neces­sita encara, des­per­tar, obrir els ulls de la situ­ació que estava patint i que segueix patint, una situ­ació de des­a­van­tatge res­pecte de totes les ciu­tats que ens envol­ten. D’altres avan­cen i aquí ho fem tan len­ta­ment que per­dem opor­tu­ni­tats. Aquell des­per­tar volia dir que hi hagi un canvi de govern, de manera de fun­ci­o­nar dels dar­rers 20 anys, i l’única pos­si­bi­li­tat per garan­tir-lo era ERC. La resta de pro­jec­tes i de per­so­nes no garan­tien ni garan­tei­xen que això sigui pos­si­ble.
Els resul­tats van ser pit­jors.
En les dues elec­ci­ons que he estat cap de llista, hem apos­tat per gua­nyar, no perquè hi hagués una majo­ria alter­na­tiva, perquè sabíem i palpàvem la neces­si­tat que tenia la ciu­tat. Teníem enques­tes que així ens ho deien. Portàvem unes llis­tes amb gent molt pre­pa­rada per gover­nar la ciu­tat, i em sem­bla que està reco­ne­gut que la més potent era la nos­tra. Van pas­sar un parell de coses que van con­di­ci­o­nar molt, sense que això ser­veixi d’excusa, perquè al final has d’arri­bar a la gent, t’ha de creure, ha de veure que fas un pas enda­vant i que és una opció que va més enllà de l’inde­pen­den­tisme. En la pri­mera, hi va haver unes elec­ci­ons esta­tals amb una pujada del par­tit soci­a­lista que ningú no es pen­sava i va pas­sar tot el que fa referència al cen­tre de menors no acom­pa­nyats, que va gene­rar un dal­ta­baix enmig de la cam­pa­nya, i sabem que el par­tit soci­a­lista tenia la infor­mació prèvia i la va uti­lit­zar. En aques­tes últi­mes, ERC va sor­tir molt pena­lit­zada en el con­text de país. Però cal dir que, a Rubí, ERC ha tin­gut un dels millors resul­tats per­cen­tu­als i entre les vint ciu­tats més impor­tants, per dar­rere de Man­resa. Vam pas­sar de 7 a 5 regi­dors i el PSC, de 10 a 7. Vam aguan­tar i som més grans perquè no hi ha una majo­ria que sumi 13. Només seria pos­si­ble amb PSC i ERC, i nosal­tres no volem. L’altra és sumant comuns i PP, com ha pas­sat amb l’apro­vació del car­tipàs i com va pas­sar a Bar­ce­lona, i que el PSC no té cap pudor a accep­tar.
Va dei­xar clar en cam­pa­nya que no pac­ta­ria amb el PSC, però ha donat suport al pres­su­post.
Si dic que la ciu­tat neces­sita un canvi, gover­nar amb ells seria un error. Ara, com a res­pon­sa­bi­li­tat, per davant de tot hi ha sem­pre la ciu­tat, hi ha sem­pre la gent. Estàvem en una situ­ació en la qual més que mai podíem influir en uns pres­su­pos­tos. Què hem de fer? Dei­xar que el model de ciu­tat, la influència, sigui del PP i els comuns? O volem entrar a nego­ciar, a posar sobre la taula una sèrie de qüesti­ons per millo­rar de la ciu­tat, mal­grat que sabem que això pot­ser ens genera un des­gast? Vam deba­tre-ho i la nos­tra gent majo­ritària­ment va ava­lar donar-los aquesta opor­tu­ni­tat amb una sèrie de con­di­ci­ons. Sabem que com­pli­cat i difícil és, no enga­nya­rem a ningú, ja ho vam dir. Sabem el que repre­senta gover­nar amb ells. Amb el PSC tan difícil és arri­bar a un acord com que es mate­ri­a­litzi. Sabem a què juguem, qui són i com són, però això no treu que nosal­tres no collem. Només hem apro­vat uns pres­su­pos­tos, res més, i d’aquí a un any n’hi haurà uns altres. No és un govern ni un man­dat. És qüestió de volun­tat política, i si el PSC vol que la ciu­tat avanci, què millor que res­pon­dre als acords que té amb ERC.
Si l’acord va bé, és impos­si­ble pen­sar que l’any que ve ERC pot entrar en el govern?
A la vida, mai no pots dir que és impos­si­ble, però pràcti­ca­ment. Tenim un com­promís, i hau­rien de can­viar tant les coses... Som trans­pa­rents: ens devem al que diem, al que ens com­pro­me­tem i som on érem. Tenim experiència, i ens diu que és millor fer el que hem fet que ficar-nos allà din­tre. Estem con­vençuts que el que cal és obrir les por­tes i seria fer-nos tram­pes al soli­tari. Vam votar que no al car­tipàs i sí als pres­su­post a canvi d’unes coses. En Comú Podem va votar sí al car­tipàs amb una sèrie de con­di­ci­ons i com­pro­mi­sos equi­pa­rats al PP, va a votar que no als pres­su­pos­tos i, ara, entra en el govern. Uns tenim més coherència que d’altres, i els com­pro­mi­sos amb la ciu­ta­da­nia per a nosal­tres tenen mot de valor. Som opo­sició i fem opo­sició i tre­ba­llem perquè a la ciu­tat hi hagi un canvi.
S’havia quei­xat molt del tarannà del PSC i de l’alcal­dessa. Amb aquest acord pres­su­pos­tari vol dir que s’ha produït algun canvi?
El que hi ha hagut és un esforç de totes les parts per inten­tar dei­xar de banda algu­nes qüesti­ons posant per davant el que ens era més comú. Hem d’enten­dre que ens hem de donar aquest marge de con­fiança. Per tant, no par­laré mala­ment de ningú. En tot cas, al revés, dir que estem en un procés d’entesa i que ens podem comu­ni­car i podem arri­bar a acords.
Quins guanys han acon­se­guit amb l’acord pres­su­pos­tari?
El que acon­se­gui­rem no ho sabem ara.
El que aguanta el paper, doncs.
Un és que tres regi­dors de Vox, dos del PP i un par­tit veïnal, que mai no se sap ben bé què és, no tin­guin la influència que per nom­bre podrien arri­bar a tenir amb el PSC. Fem fora de la par­tida unes for­ma­ci­ons que, ideològica­ment i con­cep­tu­al­ment sobre com viu la ciu­tat, són opo­sa­des a nosal­tres. Nosal­tres som els d’una ciu­tat verda, sos­te­ni­ble, salu­da­ble per a les per­so­nes, que tin­gui en compte el comerç, i ells volen més coxes, més grans superfícies comer­ci­als, menys drets per als tre­ba­lla­dors i menys ser­veis públics. Hem arri­bat a unes par­ti­des con­cre­tes de trans­for­mació urbana, aque­lles coses que són el nos­tre dia a dia. La plaça Clavé, la plaça Pear­son, per exem­ple, i par­ti­des per millo­rar les ins­tal·laci­ons de les esco­les públi­ques. I una cosa molt impor­tant que hem acon­se­guit és una sub­venció per al foment del català en les enti­tats espor­ti­ves. El ter­cer ele­ment són els grups de tre­ball sobre cul­tura, urba­nisme, habi­tatge, for­mació pro­fes­si­o­nal i el dèficit urbà. Ens hi reu­nim un cop al mes, ens posen sobre la taula els pro­jec­tes que ela­bo­ren i nosal­tres hi par­ti­ci­pem. És un procés com­plex, perquè no ets govern. Ens estem tro­bant i conei­xent, però nego­ciem, i s’ha de tras­lla­dar veient com acaba una lici­tació i que tin­gui la pet­jada d’ERC. I s’haurà de con­cre­tar el pla d’inver­si­ons. No hi ha habi­tatge públic des de fa 10 o 12 anys, quan érem al govern i en vam impul­sar a El Pinar, i apos­tem perquè s’inver­teixi un milió.
Mig any després de les elec­ci­ons, anun­cia que no tor­narà a ser cap de llista. I regi­dor?
Tam­poc. Crec que és bo que hi hagi gent que faci una car­rera política llarga per aga­far experiència, per defen­sar els interes­sos del país, de les ciu­tats, etc. Però, en el meu cas, m’he cen­trat molt en l’àmbit local. No he vol­gut ni he optat a anar més enllà.
Li ho van pro­po­sar?
M’ha pro­po­sat coses, sí. Soc del món edu­ca­tiu, he estat a la con­se­lle­ria en algu­nes qüesti­ons, però, si algú vol ser alcalde, s’ha de dedi­car a la seva ciu­tat. L’alcal­dessa, legítima­ment, té dife­rents càrrecs: el d’alcal­dessa, el de pre­si­denta dels muni­ci­pis de l’arc metro­po­lità i en la Dipu­tació. Han pas­sat dos man­dats, ho hem inten­tat, estic molt orgullós de com ho hem fet, de la feina i la gent, però ha arri­bat un moment que vull tenir car­rera en la meva pro­fessió de mes­tre. Aca­baré el man­dat i seguiré par­ti­ci­pant i col·labo­rant amb l’exe­cu­tiva i en matèria d’edu­cació. Al setem­bre, deixo de ser por­ta­veu, ho serà Montse Soler, i el par­tit ja deci­dirà assam­bleària­ment. Jo em poso a la seva dis­po­sició i a la de la gent.
Ho ha comu­ni­cat molt aviat, no?
Hem de ser trans­pa­rents, i si ja tenia la decisió presa, per què he de mare­jar la per­diu? Fins i tot pot­ser faci­lita arri­bar a algun acord, no? Pot­ser ja no em veu­ran com a com­pe­ti­dor després de vuit anys frec a frec amb l’alcal­dessa, en aquesta dico­to­mia i bipo­la­rit­zació entre Esquerra i el PSC a la ciu­tat. I pot­ser fa que no siguin tan reti­cents al que pro­posa ERC perquè al cap­da­vant no hi ha el Cor­bera, fa que siguin més per­me­a­bles. I, inter­na­ment, també està bé que es vagi fent tot aquest procés de canvi, que hi hagi nous lide­rat­ges, que la gent vagi aga­fant la força per tro­bar nous refe­rents.
Creu que el natu­ral seria que ho fos Montse Soler?
Vull ser molt res­pectuós amb els pro­ces­sos interns. Les tran­si­ci­ons millors són aque­lles que es pro­du­ei­xen de manera natu­ral. Crec que s’ha de sor­tir sense estar movent res per dar­rere, perquè no bene­fi­cia l’orga­nit­zació.
Rubí té un pro­blema de pla­ni­fi­cació? Fa anys que s’espera el POUM.
Més que el pla urbanístic, el que falta és visió gene­ral i ambició de ciu­tat i saber apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats que no apro­fi­tem. Cal una gestió millor i que no la des­cui­dem per tenir titu­lars. Alguns esde­ve­ni­ments, a vega­des pro­ble­mes, neces­si­ten recur­sos, temps, pro­fes­si­o­nals i deci­si­ons. Pro­me­tem coses que són gran­di­loqüents, però que no solu­ci­o­nen estruc­tu­ral­ment la ciu­tat. Nosal­tres hem fet una aposta molt gran perquè Rubí sigui la ciu­tat ban­dera de l’FP a Cata­lu­nya, i són deci­si­ons que els cos­ten molt. Quan fa 20 anys que gover­nes, adqui­rei­xes mot­xi­lles i com­pro­mi­sos que són difícils de tren­car, amb col·lec­tius, amb per­so­nes i amb enti­tats. Neces­si­tem impe­ri­o­sa­ment aquest tren­ca­ment d’etapa, de canvi abso­lut, aire nou.
És el man­dat de la segona estació, l’hos­pi­tal i les línies d’alta tensió?
No ho sé dir, però crec que serà difícil veure-ho. Està més encar­ri­lat, és evi­dent, després de 25 anys. Aquí, hi ha tendència a dir que tot és culpa de la Gene­ra­li­tat, quan allà han gover­nat dife­rents for­ma­ci­ons i aquí, sem­pre els matei­xos, i en altres ciu­tats han acon­se­guit coses. Hem per­dut opor­tu­ni­tats donant vol­tes a les línies elèctri­ques, sig­nant un con­veni el 2006 amb el minis­tre i con­se­ller del mateix par­tit un any abans de les elec­ci­ons amb un acord des­astrós, i sem­bla que es pot avançar ara. L’estació s’ha reco­ne­gut, i s’està fent un pla d’estudi que podria tenir una empenta si acon­se­guim ser un pol d’atracció de l’FP. Amb l’hos­pi­tal, vam per­dre una opor­tu­ni­tat quan es va pro­po­sar la com­pra de l’hos­pi­tal Gene­ral.
Podrem dir que Rubí serà una ciu­tat alli­be­rada d’abo­ca­dors, després d’un pla d’extrac­ti­ves tom­bat i que ara està en apro­vació pro­vi­si­o­nal?
Pràcti­ca­ment, impos­si­bi­lita que hi hagi nous abo­ca­dors o extrac­ti­ves. Però depèn dels pro­pers governs; poden can­viar les nor­ma­ti­ves. És veri­tat que tenim Can Car­re­ras i Can Canya­dell. En un cas, s’intenta arri­bar a un acord, perquè ja està tan­cat i pot­ser el millor és que es que­din allà els resi­dus i no moure’n tones a canvi d’una indem­nit­zació. S Can Balasc hi ha un forat molt gran i entre Ajun­ta­ment i la Gene­ra­li­tat estem en pro­ces­sos admi­nis­tra­tius. judi­cis, etc. per fre­nar-lo. Rubí està trin­xada per­tot arreu, amb forats, línies elèctri­ques, infra­es­truc­tu­res viàries i fer­roviàries. I tenim una denun­cia per Can Canya­dell per abo­ca­ments il·legals que inves­tiga la fis­ca­lia.

El perfil

Una veu de Somescola i a les entranyes del Departament

Dues intervencions seves amb vehemència en els plens es van fer virals a les xarxes el mandat passat defensant els presos polítics i responent a Cs una moció contra el català. En la primera, va tenir durs retrets contra el PSC, acusant-los d’estar desapareguts en la defensa de la llibertat d’expressió i de ser còmplices de la persecució política i, segurament, va acabar de tensar unes relacions amb l’alcaldessa i els socialistes que han estat complicades, tot i que, en anteriors mandats, havien compartit govern i, fins i tot, ell va ser assessor de comerç dels 2007 al 2011, quan els republicans compartien govern amb Carme Garcia d’alcaldessa. Però la vocació de Corbera és la de mestre i, de fet, ara exerceix de tutor de tercer de primària; per aquest motiu, vol dedicar-s’hi plenament i fer carrera.

Va néixer el 1975. La família era de Rubí, tot i que va viure la infantesa al barri de Gràcia de Barcelona amb els pares i els cap de setmana anava a l’esplai de Rubí. En aprovar les oposicions, va decidir tornar a viure a la ciutat, on es va implicar en el moviment de renovació pedagògica, va ser president del moviment de mestres per Rubí i va acabar sent un dels portaveus de Somescola, ja com a regidor. Amb el retorn a Rubí, de seguida va vincular-se a ERC, el 2005, i a vincular-se a la sectorial d’educació en l’àmbit nacional en època de tripartit, en què va coincidir amb qui va ser el conseller del ram, Josep Bargalló. Tot i tenir propostes per incidir més en el partit, va preferir dedicar-se a la cursa per l’alcaldia rellevant Ares Tubau, el 2019. Va obtenir els millors resultats de la formació i va arribar als set regidors. Quan es va quedar a l’oposició, va decidir fer mitja jornada per coordinar durant anys la formació dels nous instituts escola i tot el decret d’admissió contra la segregació, del 2021. Però, ara que té l’acreditació de direcció, es vol focalitzar en la professió, que compagina amb la de regidor i amb la passió per la bicicleta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia