Sánchez envia el CNI a fiscalitzar el sector elèctric

El govern de Pedro Sánchez té pressa per posar llum a la històrica apagada de dilluns i porta al límit el torcebraç amb el sector elèctric amb l’enviament de funcionaris de l’executiu i agents del CNI a investigar in situ les companyies. Després d’un ultimàtum als actors perquè facilitessin totes les dades a La Moncloa ahir a la tarda i amb Red Eléctrica –operador de la xarxa d’alta tensió presidit per l’exministra socialista Beatriz Corredor i que pertany al hòlding Redeia i cotitza en borsa tot i estar participat en un 20% per l’Estat– a la diana, simultàniament va tenir lloc la primera reunió del comitè per a l’anàlisi de les circumstàncies de la crisi d’electricitat sota el timó de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen. La determinació del govern a l’hora de fer una investigació pròpia sobre l’inèdit zero energètic de les 12.33 h de dilluns, 28 d’abril, és tan ferma com la de la presidenta de Red Eléctrica a l’hora de no dimitir. “Si jo tingués la consciència que podria haver fet alguna cosa més o que alguna cosa es va fer malament, la primera que ho plantejaria [dimitir] seria jo. Però és que la casa ha treballat bé i ha respost a l’altura del que s’esperava d’ells. Seria reconèixer que els serveis no han funcionat correctament i no és així. Per tant, la resposta és: no”, va esgrimir Corredor ahir. “Tenim el millor sistema d’Europa”, va reblar la presidenta de Red Eléctrica.

L’endemà del to bel·ligerant de Sánchez amb el que ell va anomenar “operadors privats” –Redeia, entre aquests, a més d’Endesa, Iberdrola, Naturgy, Repsol i EDP–, els ministres van abaixar ahir el to fins al punt de practicar la benevolència amb Corredor. “El treball de Red Eléctrica i de la seva presidenta i tot el seu equip ha estat extraordinari i per això podem comptar amb el restabliment del subministrament”, va lloar Aagesen en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres quan se li va demanar si donava suport a Corredor o pensava que ha de dimitir. Segons la vicepresidenta tercera, “tots els operadors han mostrat la mà estesa per subministrar les dades” sobre els fatídics cinc segons en què es van esfumar del sistema més de 15 gigawatts (l’equivalent al 60% de la demanda) i el govern promet ara exhaustivitat. “Assumim el compromís des del govern d’Espanya de fer aquesta anàlisi tècnica i robusta, amb transparència i rigor, i, després de saber què ha succeït, aplicar el màxim rigor per prevenir aquest esdeveniment en el futur”, es va comprometre Aagesen. En una sintonia no vista en les hores greus de l’apagada, la presidenta de Red Eléctrica s’arrenglerava amb el discurs oficial de La Moncloa de no culpar les renovables. “Relacionar l’incident de dilluns amb les renovables no és correcte”, va dir Corredor, que és jurista i militant del PSOE i va ser ministra d’Habitatge (2008-2010) en el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. “Espanya no té petroli ni urani, però sí sol i vent”, va arribar a sentenciar la vicepresidenta Aagesen. En canvi, el president d’Iberdrola, Ignacio Galán, va aprofitar el caos de dilluns per apuntar a Red Eléctrica i per reclamar la vigència de les nuclears més enllà del calendari de tancaments esglaonats entre el 2027 i el 2035, que arrenca amb Almaraz (2027) i acaba amb Trillo (2035) passant per Ascó (2030) i Vandellòs (2035). “Les centrals nuclears a Espanya són eficients i segures i són la solució menys cara per garantir l’estabilitat del sistema elèctric”, va defensar Galán en nom d’Iberdrola, propietària del 28% de Vandellòs i del 15% d’Ascó II.