“Sant Boi ha estat abandonada per l’Estat durant dècades”

La responsabilitat del Partit Socialista en aquests moments és màxima amb la ciutat. Tenim un munt de temes que sempre estem esperant: que es traslladi la caserna, que es tregui la línia de molt alta tensió, que es traslladi la subestació, que es finalitzin les obres de la variant, que algun dia tinguem aquest equipament cultural municipal que altres ciutats al nostre entorn tenen i que aquí seria l’Ateneu Santboià... Des del mandat 2007-2011, que vam estar en el govern, vam treballar perquè fos de propietat municipal. Sempre estem esperant. I en aquests moments la responsabilitat dels socialistes és màxima perquè tenen el govern de l’Estat, la Diputació, l’Ajuntament i la Generalitat, totes les administracions. Per tant, si hi podia haver hagut alguna dificultat política, ara no hi hauria de ser. Hem estat una ciutat abandonada per l’Estat totes aquestes dècades.

De moment, no. La inversió a Catalunya, quan mana el PP és zero. Amb els socialistes, no acaba sent el que han dit, per experiència, però saps que alguna cosa pots aconseguir si et necessiten. Pedro Sánchez va tenir de ministre de Cultura Miquel Iceta i es van fer algunes gestions per l’Ateneu, però es necessita una gran inversió, i ara ens trobem que hi ha un ministre de Cultura, Ernest Urtasun, dels comuns, i sí que s’ha fet una inversió de més de 7 milions per la compra de la casa Gomis al Prat. Al ple he preguntat si tindríem alguna notícia sorpresa positiva per a la ciutat d’alguna inversió important d’un ministeri de l’Estat, perquè s’hauria de notar. Si ara que tots són del mateix color, no aconsegueixen treure rèdit de temes que són històrics i fa dècades que arrosseguem... Perquè Sant Boi s’ha anat esllanguint, apagant progressivament, i altres ciutats del nostre entorn que no havien tingut el potencial cultural que havia tingut Sant Boi ens passen la mà per la cara.

Notarem un canvi importantíssim en positiu en matèria de mobilitat, però també s’alliberarà un espai entre la façana històrica de la ciutat i la variant, la Parellada verda. Entre la nova variant i el centre històric hi ha una pastilla de terreny que des del 2002 hem reivindicat que sigui una zona de transició entre la ciutat, el parc agrari i el riu. L’equip de govern darrerament ho ha assumit. Nosaltres parlem d’una devesa com la de Girona, una petita zona de coixí, d’arbre de ribera. En això coincidim, perquè han vingut al que dèiem, però podem tenir diferències perquè ells preveuen construir-hi alguns habitatges. Hem de veure com ho acaben concretant, és l’únic punt en què podríem tenir una diferència.

Va ser molt oportunista, perquè van visitar un edifici fet per la Generalitat de Catalunya, per l’anterior govern. És un bloc fet per l’Incasòl, i llavors va el govern d’Espanya a fer-se la foto i a reivindicar que s’ha de fer habitatge públic, però, és clar, l’ha fet una administració que no governaven ells ni l’ha fet l’Estat. En pocs dies van venir com a Generalitat a fer una visita i va sortir a les xarxes socials a l’Ajuntament, i després amb Pedro Sánchez van fer el mateix.

És una caserna que els militars saben que ha quedat obsoleta. La funció que tenia ja la va perdre i està buida, com abandonada, amb una activitat mínima, però l’exèrcit de terra no renuncia a tenir una caserna operativa al voltant de Barcelona, perquè és l’única que queda, fora del Bruc. Tots els altres municipis es van anar espavilant i se’ls van treure de sobre, nosaltres som els últims, i ens diuen que volen tenir presència a prop de Barcelona, ja ens podem imaginar per què. No hi ha cap municipi al voltant que vulgui aquest tipus d’equipament. S’ha anat parlant de traslladar-la a la zona on hi ha l’estadi d’atletisme. Hi havia altres possibilitats: Sant Boi toca a l’aeroport i allà hi ha un sòl urbanitzat a peu d’autovia que els podia interessar, però sembla que no. I és clar, no tindrem un enderroc, una desaparició física de la caserna fins que s’hagi construït la nova.

Nosaltres volem que se’n vagin, és evident. Militars, ni aquí, ni enlloc. El drama és que no estem en condicions de poder-los treure del municipi, ni de Catalunya. Aquí el tema és que estan ocupant el centre geogràfic de la ciutat. Ens divideixen els barris i tenim necessitat d’habitatge.